Dia 12 de febrer, avui fa una setmana, va complir-se el setant\u00e8 aniversari del bombardeig de l\u2019estaci\u00f3 de X\u00e0tiva. Els xativins ho recordaren tres dies despr\u00e9s, diumenge passat, en un acte p\u00fablic entorn de l\u2019escultura als m\u00e0rtirs, obra de Miquel Moll\u00e0, finan\u00e7ada a escot. El bombardeig va produir-se abans de migdia. Avions procedents de la base de Pollen\u00e7a deixaren caure 20 bombes de 250 quilos cada una i el balan\u00e7 de v\u00edctimes va \u00e9sser esfere\u00efdor: 144 morts i m\u00e9s de 300 ferits. L\u2019agressi\u00f3 s\u2019atribueix a l\u2019aviaci\u00f3 italiana, per\u00f2 els bombarders que hi havia a Mallorca eren Heinkel, de la Legi\u00f3 C\u00f2ndor. La tripulaci\u00f3 era alemanya, encara que, cap al final de la guerra, es va completar amb militars espanyols. El bombardeig de l\u2019estaci\u00f3 de X\u00e0tiva s\u2019hauria pogut evitar. Va \u00e9sser una acci\u00f3 sense guanys b\u00e8l\u00b7lics, est\u00fapida, cruel. Barcelona ja havia caigut i la rendici\u00f3 de Madrid era cosa de setmanes. Per\u00f2 els alemanys consideraren que havien de continuar matant. Al cap i a la fi, era bufar i fer ampolles. Els Heinkel acostumaven a volar a poca altura per tal de no errar l\u2019objectiu, i les bateries republicanes estaven escasses de munici\u00f3. La Legi\u00f3 C\u00f2ndor era comandada per un home del qual no s\u2019ha escrit gaire, anomenat Hallinhaussen. Els alemanys, a Mallorca, passaren m\u00e9s desapercebuts que els italians, de natural fester i partidaris d\u2019exhibir-se en p\u00fablic. Tanmateix, la participaci\u00f3 dels alemanys en la guerra va \u00e9sser determinant. Els Heinkel aterraren a Pollen\u00e7a a les darreries de 1937, i immediatament comen\u00e7aren a bombardejar Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0. A la base militar \u2013la mateixa que s\u2019ha convertit en el lloc d\u2019estiueig preferit dels militars de l\u2019OTAN\u2013, hi ha un mon\u00f2lit de record i d\u2019homenatge. M\u2019escandalitza, per\u00f2 no em sorpr\u00e8n. La iconografia feixista no ha deixat de tenir un tracte preferent, tot i la mort de Franco, i qualsevol excusa, per inversemblant i barroera que sembli, serveix per a perpetuar-la. Abans de la llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica i amb la llei aprovada. Alhora que la bona gent de X\u00e0tiva recordava la massacre de l\u2019estaci\u00f3, un grup de persones es reunia davant els jutjats de Palma per a reclamar les despulles, en parador desconegut, dels seus parents assassinats. Eren una cinquantena. Poques, per\u00f2 d\u2019una fermesa exemplar. Tanmateix, all\u00f2 que m\u00e9s commou \u00e9s la seva soledat. Ni l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional, ni el Govern de l\u2019Estat ni l\u2019auton\u00f2nimc, ni la Confer\u00e8ncia Episcopal, estan disposats a escoltar-les. Espanya \u00e9s l\u2019\u00fanica democr\u00e0cia del m\u00f3n respectuosa amb el feixisme. A posta hem de veure escenes com aquestes. La concentraci\u00f3 de X\u00e0tiva, amb l\u2019abs\u00e8ncia del batlle, del Partit Popular, que va mostrar p\u00fablicament la seva oposici\u00f3 a remoure el passat. O la de Palma, amb cap representant d\u2019esquerres, tot i que tant els partits com els sindicats havien estat convocats per l\u2019Associaci\u00f3 per a la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica. Podia llegir-se una pancarta que deia el seg\u00fcent: “On ets, mon pare?<\/strong>” La sostenia una octogen\u00e0ria. I era una bufetada a tots aquells que calladament, des de les seves poltrones de poder, col\u00b7laboren a enterrar de bell nou la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Cristina Villariezo devora la fossa a on trobaren son pare, a Covarrubias (Burgos). Foto de Clemente Bernad.<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n