<\/p>\n
Arnau Company<\/span> <\/span>(Diari de Balears<\/em>, 24 febrer 2011)<\/span><\/p>\n Tal dia com avui de fa 74 anys, a les 06.30 hores, es varen cometre a Palma uns assassinats. Es tracta d’unes morts exemplars. A Mallorca, la repressi\u00f3 es trobava en el seu moment \u00e0lgid i m\u00e9s cruent. No era una repressi\u00f3 “descontrolada” com es va voler fer creure. No, era ben dirigida per les noves autoritats i duita a terme per escamots de falangistes. Aquests eren els executors, per\u00f2 sense la conniv\u00e8ncia dels militars, els vertaders amos i senyors de la situaci\u00f3 a l’Illa, no s’haurien atrevit a tocar ni un p\u00e8l a ning\u00fa. \u2028\u2028 Aquells quatre homes afusellats al cementeri de Palma no havien estat trets de nit, enqualcats en un vehicle, assassinats a la llum dels fars d’un cotxe i tirats a la cuneta o a la fossa comuna d’un cementeri. No, se’ls havia instru\u00eft una causa, la 978 de 1936 -probablement la m\u00e9s famosa de tota la Guerra Civil a Mallorca i tramitada pel jutge instructor, el coronel d’Infanteria Ricardo Fern\u00e1ndez de Tamarit-, i se’ls havia sotm\u00e8s a un consell de guerra -ajustat fins al m\u00ednim detall als preceptes legals vigents- per haver infringit el colpista ban de guerra del 19 de juliol de 1936. Tamb\u00e9 s’havia comunicat la sent\u00e8ncia de mort a tots quatre per part del president del Tribunal, el tinent coronel d’Infanteria Diego Navarro Baig\u00e9s. A m\u00e9s, se’ls havia deixat apel\u00b7lar a la sent\u00e8ncia -tant les fam\u00edlies dels sentenciats com els seus advocats defensors varen moure tots els fils que tenien a l’abast per evitar el compliment de la pena de mort. \u2028\u2028 Aquella darrera nit, la del 23 al 24 de febrer, prop de la mitja- nit, se’ls comunic\u00e0 que la sent\u00e8ncia final es duria a terme a trenc d’alba. Aleshores, es dispos\u00e0 que els presos entrassin a la capella a les 24.00 hores i se’ls facilit\u00e0s l’auxili espiritual. Tot el proc\u00e9s havia tengut uns procediments impecables, malgrat les poques garanties legals reals i la par\u00f2dia que tot plegat havia suposat. Ho demostrava el fet que el tribunal havia estat m\u00e9s sever que el fiscal Ricard Mulet Fiol, que havia rebaixat en la seva exposici\u00f3 final la pena de mort per 20 anys de pres\u00f3 a dos dels encausats. Tanmateix, el tribunal dict\u00e0 sent\u00e8ncia, pena de mort per als quatre. \u2028\u2028 No eren quatre processats qualsevols, eren quatre personalitats de l’etapa republicana i, per les noves autoritats, eren quatre tra\u00efdors a la seva classe social benestant. I per aix\u00f2 mateix, s’havia de demostrar que la m\u00e0 de ferro dels nous dirigents era inflexible. Eren l’antic batle nacionalista de Palma; l’exdiputat socialista a les Corts Constituents; l’exbatle d’Inca i l’empresari -antic soci del financer Joan March- i dirigent d’Esquerra Republicana Balear. Les bales del piquet de Falange Espanyola i el tret de gr\u00e0cia del cap de l’escamot ressonaren al cementeri i a tota la ciutat. Aquelles v\u00edctimes nomien Emili Darder C\u00e0naves (1895-1937), Alexandre Jaume Rossell\u00f3 (1879-1937), Antoni Mateu Ferrer (1901-1937) i Antoni Maria Ques Ventayol (1889-1937). Aquelles bales no solament volien fer desapar\u00e8ixer f\u00edsicament aquells homes, sin\u00f3 tamb\u00e9 les seves idees i la seva obra. \u2028\u2028 Per\u00f2, des de fa temps i malgrat que cada any que passa ens allunya temporalment d’aquell fat\u00eddic dia, som m\u00e9s els que recordam el 24 de febrer d’aquells quatre homes, de les seves idees -de democr\u00e0cia, rep\u00fablica, progr\u00e9s, just\u00edcia social, cultura, pa\u00eds…- i de la seva obra. Tots els dem\u00f2crates d’avui els ho devem! <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"