\n<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 23 de gener 2011) LA PROPIETAT\u2028 La Casa del Poble de Palma estava situada en el carrer de Reina Maria Cristina, confrontant amb el de Berenguer (despr\u00e9s de la guerra anomenat dels Hermanos Barbar\u00e1 i, reinstaurada la democr\u00e0cia, de Manuel Sanchis Guarner). Va \u00e9sser constru\u00efda en un solar de 1.371 metres quadrats que socialistes i anarquistes havien comprat per 400 duros. Gaspar Benn\u00e0ssar va dissenyar-ne els pl\u00e0nols. I la construcci\u00f3 va costar mig mili\u00f3 de pessetes, una fortuna. Per\u00f2 va valer la pena: tothom va coincidir a afirmar que era la millor seu obrera de l’Estat. Tenia dos pisos i hi havia una vintena de despatxos, dos salons de reunions i un de lectura, escola i biblioteca, i un teatre amb capacitat per a cinc-cents espectadors. Va \u00e9sser inaugurada -dijous va fer anys- el 20 de gener de 1924 i immediatament va convertir-se en un factor de dinamitzaci\u00f3 obrera i cultural. Al marge de les activitats sindicals, s’hi impartien confer\u00e8ncies sobre sanitat, oficis, feminisme; s’hi realitzaven m\u00edtings i actes pol\u00edtics, va formar-se un orfe\u00f3 -l’Orfe\u00f3 Proletari, dirigit pel mestre Jacint Torrandell- i s’hi escenificaren infinitat de sainets i d’obres dram\u00e0tiques. El primer president va \u00e9sser Lloren\u00e7 Bisbal, un pol\u00edtic eminentment pragm\u00e0tic que no va dubtar a acceptar la col\u00b7laboraci\u00f3 econ\u00f2mica de Joan March Ordinas, sense la qual era impensable que el projecte reeix\u00eds. Per\u00f2 March no en seria propietari. El text gravat a la rajola commemorativa del frontispici especificava ben clarament que “este edificio fue donado por don Juan March Ordinas a las Sociedades Obreras”. EL ROBATORI\u2028 El diumenge 19 de juliol de 1936, a les set i mitja del mat\u00ed, el capit\u00e0 Ramon Fortuny Truyols va llegir, davant Capitania, el ban del general Goded declarant l’estat de guerra, i tot seguit va comen\u00e7ar la repressi\u00f3 i el pillatge. Un dels robatoris m\u00e9s espectaculars, perpetrat el mateix dia, va \u00e9sser el de la seu d’Esquerra Republicana, situada damunt el Bar Bosch. Els assaltants ho destru\u00efren tot i decidiren fer donaci\u00f3 del pis a la Secci\u00f3 Femenina, de manera que abans d’enfosquir les Enriqueta Castro Pinto, Concepci\u00f3 Batlle, Dolors Alemany, Pilar Solanas, les germanes Carme i Francesca Ram\u00edrez, Maria Llu\u00efsa Ramonell i d’altres a les quals a casa seva, molt possiblement, els havien ensenyat a no agafar res que no fos seu, ja disposaven de casa pr\u00f2pia sense haver pagat ni el lloguer. Un altre dels robatoris importants va \u00e9sser el de la Casa del Poble. El dia dinou mateix l’ocuparen soldats d’Artilleria i d’Infanteria, i els falangistes la convertiren en la seva seu despr\u00e9s de purificar-la. \u00c9s a dir, de cremar la biblioteca, les fotografies, les banderes, etc\u00e8tera. Aleshores, la Casa del Poble va passar a dir-se Casa de Primo de Rivera, encara que hauria estat m\u00e9s oport\u00fa posar-li un nom m\u00e9s en conson\u00e0ncia amb les activitats que s’hi practicaven, com \u00e9s ara Casa de la Tortura. Guillem Gay\u00e0, el Mestre, hi fou b\u00e0rbarament torturat per un escamot de malfactors, comandat pel Marqu\u00e8s de Zayas, entre els quals hi havia Josep Barbar\u00e0. Els germans Climent (batlle de Porreres) i Joan Garau hi foren vexats i apallissats abans d’\u00e9sser assassinats a Son Puigdorfila, en el Cam\u00ed dels Reis. Rafel Estades, de Felanitx, tamb\u00e9 va passar-hi, per la Casa del Poble, el catorze de gener del trenta-set, i l’endem\u00e0 va apar\u00e8ixer mort, prop del cementiri, amb sis claus clavats al crani. I tants i tants d’altres, que hi passaren. Les especialitats de la casa eren l’oli de ric\u00ed mesclat amb guix i l’escenificaci\u00f3 de la mort, segons la parafern\u00e0lia dels Camicia Nera, ja que a\u00efllaven els detinguts, d’un en un, en un habitacle fosc on hi havia un f\u00e8retre custodiat per quatre canelobres encesos. Aquesta tortura macabra va durar tres anys. Falange, acabada la guerra, concretament l’any quaranta, va canviar de seu, probablement per allunyar-se del testimoni del crim, i els militants passaren a reunir-se en els “hogares” o centres de barriada. Aleshores, la Casa del Poble, que havia passat a \u00e9sser Casa de Primo de Rivera, va convertir-se en el Centro de Formaci\u00f3n Profesional. M\u00e9s endavant, l’any setanta-cinc, enderrocaren l’edifici i el solar va \u00e9sser considerat part del patrimoni dels sindicals verticals. Tanmateix, cantin papers i mentin barbes. La Casa del Poble era i hauria d’\u00e9sser dels treballadors. No sols ho especificava la placa de marbre del frontispici, sin\u00f3 l’escriptura de propietat.\u2028\u2028 LA VENDA\u2028 Qui sap com, el Ministeri de Treball ha passat a \u00e9sser-ne titular, del solar de la Casa del Poble, i es considera legitimat per a posar-lo en venda. Ja l’hi ha posat. Aix\u00f2 vol dir que, prest o tard, s’aixecar\u00e0, all\u00e0 on va \u00e9sser hist\u00f2ria viva de Mallorca, una fincassa, amb els baixos dedicats a alguna entitat banc\u00e0ria i amb els pisos de les primeres plantes, a oficines, cosa que suposa sembrar l’espai de sal, que altre temps era la manera d’esborrar la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. I all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s greu: els diners de la venda volaran a Madrid, i ben igual Zapatero els inclou a la partida que t\u00e9 previst injectar a les caixes d’estalvi a canvi que apliquin una pol\u00edtica credit\u00edcia m\u00e9s transparent. Aix\u00ed que els doblers de la gent treballadora augmentaran el compte corrent dels m\u00e9s rics. Ser\u00e0 legal, per\u00f2 no just. \u00c9s evident, per tant, que des de Mallorca s’han de tocar portes per tal d’aconseguir que el Ministeri reconsideri la decisi\u00f3. El solar de la Casa del Poble pot acollir qualsevol edifici p\u00fablic relacionat amb la cultura. O pot convertir-se en zona enjardinada amb un referent escult\u00f2ric al moviment obrer. En fi…! Ho dic per dir-ho, perqu\u00e8 som conscient que la postura que hi prevaldr\u00e0 ser\u00e0 la de la venda; no endebades el Ministeri, el Govern Zapatero, la noble i lleial oposici\u00f3, el clergat, els taxistes de Madrid i el sursumcorda, en tenen prou governant les Illes Balears d’acord amb l’article vint-i-sis. De manera que si les coses van com van, i tots sabem com aniran, no hi seria de m\u00e9s que el President Antich reclam\u00e9s que una part del benefici fos destinat a subvencionar l’obertura de les fosses del franquisme. Potser no \u00e9s un argument s\u00f2lid, per\u00f2 \u00e9s \u00e8tic. Molts d’obrers que freq\u00fcentaren la Casa del Poble estan enterrats a paratges inh\u00f2spits, desconeguts. Qualsevol decisi\u00f3 que no ajudi a reparar aquesta vilesa, \u00e9s una obscenitat.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"