<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 10 d\u2019octubre 2010)<\/span> CARTA DE MIQUEL FERR\u00c0\u2028 Estimada amiga: Aquest futbolista m\u00edtic anomenat Maradona ha pres una iniciativa que m’ha obligat a reflexionar entorn de la responsabilitat que tenim, en la nostra condici\u00f3 de creients i d’intel\u00b7lectuals, de denunciar la injust\u00edcia i el patiment del germ\u00e0 pro\u00efsme. Imagino que saps que Maradona \u00e9s argent\u00ed. Doncs b\u00e9: s’ha adre\u00e7at al parlament suec per a demanar als diputats que pensin en la possibilitat de concedir el Nobel de la Pau a “las Abuelas de la Plaza de Mayo”, que amb tanta paci\u00e8ncia i fortalesa han reivindicat la recuperaci\u00f3 de les criatures robades a les seves fam\u00edlies per la dictadura militar. A mi, aquestes not\u00edcies em fan tenir mal cos. La de les criatures desaparegudes, vull dir. La iniciativa de Maradona, en canvi, em permet enfortir la fe en la condici\u00f3 humana, tan sovint malmesa. Maria Ant\u00f2nia, dimecres va morir Dora Amer, la filla petita de qui era el batlle de Manacor els anys de la Rep\u00fablica. Antoni Amer va \u00e9sser assassinat per les seves idees un d’aquells dies infausts de tenebres i foscor. I la seva filla, a difer\u00e8ncia de les valentes dones argentines, no va tenir el conhort de veure com un Maradona nostrat clamava just\u00edcia i reparaci\u00f3 per a ella. Aquest fet em fueteja la consci\u00e8ncia de manera despietada. No cal ni dir-te que se m’ha passat pel cap la necessitat que tenim els intel\u00b7lectuals de fer un escrit com el de Maradona per a reclamar l’atenci\u00f3 internacional sobre el drama d’aquestes dones que, com Dora Amer, han deixat de mirar el Cel, perqu\u00e8 el Cel no els ajuda, i miren la terra amb el m\u00e9s gran desconsol, perqu\u00e8 la terra, amb tothom amatent i amb elles madrastra, no els retorna les despulles dels seus padrins, pares o germans. Parl d’un escrit moderat, encara que ferm, que no pugui ofendre ning\u00fa. Per\u00f2 ho he comentat amb Miquel Forteza i, en sentir-me, s’ha posat les mans al cap. M’ha recordat l’equinocci que pass\u00e0rem amb motiu de la resposta als catalans i m’ha dit que per una q\u00fcesti\u00f3 de consci\u00e8ncia no est\u00e0 disposat a posar en perill el seu c\u00e0rrec a Obres P\u00fabliques, alhora que m’aconsellava no jugar amb la meva pla\u00e7a de bibliotecari provincial. I t\u00e9 ra\u00f3. Tenint en compte que mai no he viscut amb estretor, el fet de quedar-me sense una feina segura i que em garanteix una qualitat de vida indubtable, podria abocar-me a un estat de des\u00e0nim, no exempt de patiment, tot i que s\u00e9 que podria comptar amb el lenitiu de les teves paraules assenyades, sempre alegres com un cascavell. Tu qu\u00e8 faries, Maria Ant\u00f2nia? Faig un esborrany de carta que, per suposat, convidaria a signar a la gent m\u00e9s significativa de la nostra intel\u00b7lectualitat i clerecia, i te l’envii perqu\u00e8 la rubriquis en lloc preferent, atesa la teva condici\u00f3 de poetessa excelsa de les nostres lletres? O consideres que, abans de prendre qualsevol iniciativa, ho comenti amb els germans Villalonga i la Gu\u00e0rdia Civil, m\u00e9s que res perqu\u00e8 no puguin sentir-se’n exclosos? En qualsevol cas, tinc el ferm prop\u00f2sit de tirar endavant. El xut de Maradona m’ha fet diana al cor. Una coral encaixada. Miquel. CARTA DE MARIA ANT\u00d2NIA SALV\u00c0\u2028 Benvolgut Miquel: Que t’has begut el seny? L’estimaci\u00f3 que ens professem em permet parlar-te com una germana major. Sempre has estat un enamorat dels esports, i ja veig que el gest de Maradona t’ha encisat. Mira, amic meu, deixa el futbol, que \u00e9s un espectacle de masses i les masses assaltaren la Bastilla. Les persones adultes tenim el deure, Miquel, de no embolicar-nos amb altres quimeres que no siguin les de l’esperit. Giovanni Pascoli estimava l’esport tant com tu, i va escriure aquell bell\u00edssim poema, titulat La bicicleta, que a mi em va venir de grat traduir. Recordes…? “La minsa llanterna ja brilla\/ p’en mig de la fosca ciutat.\/ M\u00e9s lenta, l’humil campanilla\/ es sent, i ha passat.\/ Dlin… Dlin…” Si vols te’n faig arribar una c\u00f2pia i dius a la Batllessa que el nom ideal per al servei municipal de lloguer de bicicletes no \u00e9s “Bicipalma”, sin\u00f3 “Dlinpalma”. Tanmateix, si he recorregut a Pascoli \u00e9s per fer-te avinent que va purgar a presidi les vel\u00b7le\u00eftats socialistes i sols despr\u00e9s, en recuperar la llibertat, va comprendre que si el poeta t\u00e9 el do de la paraula, ha d’emprar la paraula per a enaltir la natura i no per a contribuir a l’exacerbaci\u00f3 de les passions humanes. D’altra banda, estic disposada a creure que les padrinetes argentines de la Pla\u00e7a de Maig s’assemblen en virtuts a Santa Aina, esposa de Joaquim i mare de nostra santa Verge Maria. Per\u00f2 no puc deixar de pensar que el carrer \u00e9s per a les dones p\u00fabliques i per a aquestes desencaminades de la Generalitat que els nostres valents soldats detingueren a Portocristo i que D\u00e9u Nostre Senyor hagi perdonat! No vaig con\u00e8ixer Dora Amer, perqu\u00e8 la meva vida transcorre entre el conreu de la poesia que m’apropa a l’harmonia de la Creaci\u00f3 i el de l’amistat de les persones que estim i m’estimen. Far\u00e9 com tu i la tindr\u00e9 present en les meves oracions. Tant a ella com a tots aquests desapareguts que em dius, i jo no ho sabia, que ha provocat a Mallorca la Creuada Nacional, i que fessin el que fessin en vida s\u00f3n mereixedors de perd\u00f3. Per\u00f2, Miquel, tu escolta’t en Forteza, que \u00e9s un home de coneixement. Cartes, cartes… No em parlis de signar cartes! Per ventura no t’escalivares amb la carta de resposta als catalans…? Nosaltres estimem la llengua dels avis, per\u00f2 no pod\u00edem fer costat als que cremaven esgl\u00e9sies ni, ara, a les pobres dones que no varen saber retenir el marit o el fill a ca seva quan anava a omplir-se el cap de grills a la taverna. Maradona \u00e9s un futbolista. I la gent de lletres no podem \u00e9sser com els futbolistes, que pensen amb els peus. Nosaltres no volem trull, que els pecats de l’\u00e0nima els resoldr\u00e0 el senyor rector i, els altres, la Gu\u00e0rdia Civil. T’adjunt uns versos del meu poema Idil\u00b7li, perqu\u00e8 recuperis l’assossec d’esperit: “De sobte, dins l’estan\u00e7a entrava un colomet:\/ camina pas a pas i vers la dama avan\u00e7a\/ dir\u00edeu que li porta c\u00e8lica ferman\u00e7a\/ la Pau, que als nets de cor Nostre Senyor promet”. Sempre de tu ben amiga, Maria Ant\u00f2nia. Postdata<\/span><\/strong>: T’has fixat que b\u00e9 que pinta el missatge d’aquest jove del Partit Popular, en Jos\u00e9 Ram\u00f3n Bauz\u00e0, que vol acabar amb el desvari actual de Mallorca? Ja estem que vol menjar-se amb patates la llengua humil i dol\u00e7a de l’avior, potser escalivat del mal \u00fas que en fa l’esquerranota Catalunya, per\u00f2 jo el veig en la l\u00ednea del Marqu\u00e8s del Verger i d’altres senyors que ens donaren tants d’anys de pau. Qu\u00e8 vols, Miquel…? La llengua pot esperar temps millors. No diem sempre que ens quedar\u00e0 Par\u00eds per a refermar una \u00faltima i segura esperan\u00e7a…? Doncs, al\u00b7leluia, nosaltres, els lletraferits de dretes podem exclamar que sempre ens quedaran les tert\u00falies de cals germans Massot!<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Lloren\u00e7 Capell\u00e0 (Diari de Balears, 10 d\u2019octubre 2010) CARTA DE MIQUEL FERR\u00c0\u2028 Estimada amiga: Aquest futbolista m\u00edtic anomenat Maradona ha … M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-850","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=850"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=850"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=850"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=850"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}