<\/p>\n
BRAIS BEN\u00cdTEZ (P\u00fablico<\/em>, ed. de Catalunya, 9 setembre 2010) El Govern de la Generalitat continua amb la seva tasca de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i la restituci\u00f3 de la dignitat dels represaliats del franquisme. Si la setmana passada aprovava el reglament de la Llei de Fosses, que impulsa la identificaci\u00f3 dels sepultats a fosses comunes i la seva dignificaci\u00f3, ara ha completat els treballs d’arxiu i conservaci\u00f3 dels prop de 100.000 consells de guerra del franquisme. Des d’ahir, qualsevol persona interessada pot consultar la informaci\u00f3 dels encausats a Catalunya durant la dictadura en una base de dades al Tribunal Militar Territorial Tercer. El conseller d’Interior, Joan Saura, va afirmar en la visita d’ahir a l’arxiu que els treballs han de servir “perqu\u00e8 no s’oblidi la hist\u00f2ria i perqu\u00e8 tota la ciutadania tingui acc\u00e9s a episodis que no s’havien d’haver produ\u00eft”. Saura va destacar que aquesta feina serveix com a “homenatge a la gent que va lluitar per la llibertat i la democr\u00e0cia i va patir condemnes sense proves. A partir d’un carnet d’un sindicat o un cartell de propaganda van ser condemnats a anys de pres\u00f3 o a la pena de mort”. M\u00e9s de la meitat dels procediments s\u00f3n d’entre 1939 i principis dels quaranta. De tots els processats, m\u00e9s de 4.400 van ser condemnats a mort. Cada procediment sol incloure un grup de documents destinats a informar el tribunal de l’actuaci\u00f3 del processat durant el per\u00edode de la guerra o abans. Majorit\u00e0riament, aquests documents s\u00f3n declaracions inculpat\u00f2ries de testimonis i d’organismes com les delegacions de Falange i els ajuntaments. Tamb\u00e9 s’inclou la declaraci\u00f3 de l’encausat i documents utilitzats com a prova: un carnet d’afiliaci\u00f3 a un sindicat o a un partit pol\u00edtic, un cartell de propaganda d’un partit republic\u00e0… Tota aquesta documentaci\u00f3 servia de fonament per a la sent\u00e8ncia. En el cas de condemna a mort, l’expedient inclou els certificats de defunci\u00f3, on es descriu la causa de la mort amb eufemismes com “col\u00b7lapse card\u00edac”. Per tal de facilitar la tasca dels historiadors, l’equip d’arxivers, que treballa des del 2003, continua dedicant-se a l’ampliaci\u00f3 d’aquesta base de dades, incorporant informaci\u00f3 com l’edat, el lloc de resid\u00e8ncia, si l’encausat va ser afusellat en el cas de ser condemnat a mort, si va ser indultat o si se li va commutar la pena. D’aquesta manera es podran con\u00e8ixer tots els encausats d’una localitat o comarca, quants van ser condemnats a mort, etc. Els treballs han estat possibles gr\u00e0cies a un conveni entre el Departament d’Interior, l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Ministeri de Defensa.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"