<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears, 31 agost 2010) Divendres vaig assistir a un dels actes entorn de la repressi\u00f3 franquista organitzats per l’associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Consell de Mallorca i, tamb\u00e9, de l’Ajuntament de Palma, que deu pretendre fer-se perdonar la vergonyant decisi\u00f3 de mantenir dempeus el monument d’exaltaci\u00f3 feixista de la Feixina. B\u00e9, vaig escoltar l’exposici\u00f3 de diversos casos de desaparicions for\u00e7ades (\u00e9s a dir, d’assassinats i posterior desaparici\u00f3 dels cossos amb el vistiplau o participaci\u00f3 de les forces d’ordre i de l’administraci\u00f3 de just\u00edcia) per part de persones provinents de distints punts de l’Estat. Cada un dels casos exposats era m\u00e9s esfere\u00efdor que l’anterior, encara que tots plegats ens refermaven en la necessitat de proclamar p\u00fablicament que ja n’hi ha prou, de com\u00e8dia i d’hipocresia, per part d’aquells poders p\u00fablics i pol\u00edtics que volen girar p\u00e0gina de la hist\u00f2ria sense fer gaire renou. Entre el p\u00fablic de l’acte esmentat, hi havia una dona que portava una samarreta amb la pegunta seg\u00fcent: on ets…? I, sota la frase, hi havia la imatge d’un home jove que ens mirava des de la fond\u00e0ria de la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva; un pou d’aig\u00fces f\u00e8tides, no cal dir-ho, del qual no el volen treure. \u2028\u2028 Vaig fer meva la r\u00e0bia que, sens dubte, removia l’esperit de tots els presents. L’home de la samarreta nomia Antonio Gonz\u00e1lez Rodr\u00edguez, tenia vint-i-nou anys i habitava en el carrer de Montenegro, n\u00famero disset, de Palma. Va \u00e9sser detingut el dinou de juliol del trenta-sis i el posaren en llibertat, des del castell de Bellver, el cinc de gener de l’any seg\u00fcent, juntament amb els germans Montserrat i Parets, Josep Juli\u00e0 i d’altres. Tots continuen desapareguts. Antonio va deixar v\u00eddua i dos fills, una nina de quatre anys i un nin de tres. La nina va cr\u00e9ixer i ja \u00e9s morta. El nin \u00e9s un anci\u00e0 que viu a Alacant. Del trenta-set en\u00e7\u00e0, cap organisme policial ni judicial ha fet una passa per esbrinar qu\u00e8 va passar aquella nit de Reis. Parlem de desinter\u00e8s o de manca d’\u00e8tica…? Sobre els cossos dels assassinats del franquisme va abocar-se cal\u00e7 i terra. Setanta anys despr\u00e9s, ja amb la democr\u00e0cia, tones d’oblit. \u2028\u2028 A la Pedraja, a la carretera de Burgos a Logro\u00f1o, s’han exhumat, en una setmana, noranta-sis cad\u00e0vers. I els experts calculen que en poden quedar m\u00e9s de dos-cents per localitzar. En trenta anys de democr\u00e0cia, els morts de Franco han passat a \u00e9sser els nostres morts. Vull dir que l’Administraci\u00f3 democr\u00e0tica s’est\u00e0 fent, amb el seu silenci, corresponsable d’aquells crims. I, de rebot, ens hi fa a nosaltres. Tanmateix, som molts els que no acceptem \u00e9sser-ho. A posta unim la veu a la dels que no paren de reclamar, a les institucions, que tinguin la dignitat de revisar la hist\u00f2ria. Divendres passat va morir, a M\u00e0laga, Carmen Dorado, sense haver pogut recuperar les despulles del seu pare, el diputat socialista Luis Dorado Luque, mort i enterrat, el trenta-sis, a una fossa comuna de C\u00f2rdova. \u2028\u2028 Carmen havia recorregut, in\u00fatilment, en demanda d’ajuda als tribunals ordinaris, a l’Audi\u00e8ncia Nacional i al Tribunal Constitucional. De manera que va denunciar l’Estat espanyol davant el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Ha estat l’\u00fanica persona que ho ha fet. I ha mort abans que Europa dict\u00e9s sent\u00e8ncia. Ben segur que cap bandera haur\u00e0 onejat a mitja asta en senyal de dol per una dona que era la imatge viva de la dignitat. Per\u00f2 som molts els que portem el dol en el cor. Per la seva mort, que \u00e9s una mica la nostra. I, si tant voleu, perqu\u00e8 hem consentit que una anciana mori amb els ulls plens d’enyoran\u00e7a.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"