<\/p>\n
GABRIEL JANER MANILA<\/span><\/strong> (Diario de Mallorca<\/em>, 21 agost 2010) Sempre \u00e9s bo retornar a Homer. Ho he fet aquests dies amb la lectura d\u00b4un llibre d\u00b4Alberto Manguel, publicat en castell\u00e0 sota el t\u00edtol: El legado de Homero<\/em>. Una prodigiosa an\u00e0lisi i alhora una lectura s\u00e0via de la Il\u00b7l\u00edada i \u2028l\u00b4 Odissea, les dues grans epopeies que defineixen amb m\u00e9s guany la condici\u00f3 humana. Dues met\u00e0fores \u2013la vida com a lluita, la vida com a viatge\u2013 que persisteixen al llarg dels segles i recorren la hist\u00f2ria dels homes. Han passat quasi tres mil anys i l\u00b4obra d\u00b4Homer continua dient-nos que en aquell temps remot ja sab\u00edem les paraules amb qu\u00e8 pod\u00edem descriure les nostres experi\u00e8ncies m\u00e9s desconcertants i les nostres emocions m\u00e9s profundes i obscures.\u2028Ens sorpr\u00e8n que, fa tant de temps, aquell poeta fos capa\u00e7 de descriure amb tanta certesa les nostres vides d\u00b4ara, les nostres alegries secretes i els pecats ocults.\u2028 Nom\u00e9s em detindr\u00e9 en un punt: el que fa refer\u00e8ncia a la Il\u00b7l\u00edada com a relat d\u00b4una guerra. Per\u00f2 no solament \u00e9s la hist\u00f2ria del setge de Troia, sin\u00f3 el relat de qualsevol guerra, de totes les guerres. Homer escriu des de l\u00b4\u00f2ptica dels vencedors, per\u00f2 la seva grandesa rau en la passi\u00f3 i la compassi\u00f3 en qu\u00e8 parla dels ven\u00e7uts. En com ens recorda la humanitat dels troians: Pr\u00edam, H\u00e9ctor, Par\u00eds. La guerra, ve a dir, \u00e9s un infern perqu\u00e8 procura la destrucci\u00f3, la mort, la violaci\u00f3, el patiment i l\u00b4horror. La guerra \u00e9s un infern. Per\u00f2 l\u00b4infern pot ser bell? \u00c9s bell l\u00b4hero\u00efsme, ho \u00e9s l\u00b4emoci\u00f3 que sorgeix del combat, ho \u00e9s la pietat que desperta la derrota. \u2028 Sobretot, \u00e9s bell saber que els morts ens ajuden a no oblidar la injust\u00edcia.\u2028 Paga la pena recordar la mort d\u00b4H\u00e9ctor, el fill de Pr\u00edam i H\u00e9cuba, reis de Troia, el jove guerrer que dirigia la defensa. Quan els troians havien tornat a entrar a la ciutat, Aquil\u00b7les i H\u00e9ctor s\u00b4enfronten sols al peu de la muralla. Aquil\u00b7les persegueix a H\u00e9ctor. S\u00f3n dos homes sols que intenten matar-se un a l\u00b4altre. H\u00e9ctor mor perqu\u00e8 Aquil\u00b7les li clava la llan\u00e7a a la base del coll, l\u00b4\u00fanic indret que l\u00b4armadura no protegia. Aquil\u00b7les arrossega el cos d\u00b4H\u00e9ctor fermat al seu carro en senyal de triomf.\u2028 La Il\u00b7l\u00edada acaba amb l\u00b4ambaixada de Pr\u00edam davant Aquil\u00b7les. El vell pare, commogut i torbat, es dirigeix al vencedor i el suplica que li permeti recuperar el cos del seu fill a canvi d\u00b4un rescat. Aquil\u00b7les cedeix a la demanda del pare i el cos d\u00b4H\u00e8ctor retorna a Troia.\u2028 La s\u00faplica de Pr\u00edam per rescatar el cos del seu fill em fa pensar en totes les veus que clamen per la recuperaci\u00f3 dels restes dels familiars ven\u00e7uts i assassinats pels repressors franquistes, fa m\u00e9s de setenta anys. La s\u00faplica de Pr\u00edam es dirigeix al vencedor. Encara hem de suplicar als vencedors? Ha passat molt de temps i \u00e9s una ferida que no hem sabut cloure. La veu del rei derrotat de Troia tamb\u00e9 \u00e9s la veu d\u00b4aquests homes i dones que reclamen la possibilitat d\u00b4identificar els ossos dels seus parents i donar-los sepultura en un lloc digne. \u00c9s la manera \u2013escriu Alberto Manguel- de retre un homenatge amor\u00f3s al seu sacrifici. \u2028 Els ossos d\u00b4aquells morts faran que no oblidem la injust\u00edcia ni la barb\u00e0rie que suportaren.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"