<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 18 de juliol 2010) ELS ANTECEDENTS<\/span><\/strong> \u2028 Amb motiu del 18 de juliol s’ha organitzat, a Barcelona, un recorregut fotogr\u00e0fic (Passejant Centelles<\/em>) pel carrers que recorden la insurrecci\u00f3 militar. Els moixos del Puig de Sant Pere han pret\u00e8s fer quelcom semblant. De manera que han preparat la ruta amb el reclam d’en Matasetzes (Matasetzes Remembers<\/em>). Per cloure l’acte els moixos han prom\u00e8s la seva versi\u00f3 de A les barricades<\/em>, per\u00f2 no volen comprometre’s perqu\u00e8 ben igual se’n fan un tip, de la calor i de la guerra, i opten per fer el vermut en el Bluesville Bar. El cicerone \u00e9s l’erudit Matasetzes, que cobrar\u00e0 en esp\u00e8cies. Abans de comen\u00e7ar a parlar ha rebut un poal ple de gerret i peix de pr\u00e9mer que ha provocat l’aplaudiment entusi\u00e0stic de na Capellot. No cal dir que el patr\u00f3 de la barcassa La Bona Esperan\u00e7a<\/em> encara jura en arameu perqu\u00e8 no sap on ha pogut fotre el peix i, all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s espin\u00f3s, tampoc no sap com pot respondre la tripulaci\u00f3 quan li serveixi per berenar un arrosset amb Avecrem. PARLA EN MATASETZES\u2028 La nit del devuit al denou de juliol jo era a la porta de la Seu a l’espera de sentir tocar missa primera. Em demanareu: valia la pena despertar-se tant d’hora? Ja ho crec! La missa primera \u00e9s la de les criades de casa bona i amb una floreta o una pessigada a les cuixes s\u00f3n m\u00e9s generoses que un torero. Els senyors i les senyores mai no em deixaren de fer almoina, per\u00f2 sempre amb mesura perqu\u00e8 el m\u00f3n va b\u00e9 si un pobre mai deixa d’\u00e9sser pobre. Tanmateix, aquella matinada, no vaig veure ni criades ni cuineres. Sols militars, alguns senyorots i molts de senyorets d’estamenya. Anaven i venien de Capitania, cada cop m\u00e9s estirats. I jo, a l’un i a l’altre, bon vespre senyoret! Quan sortiren amb pistola, vaig veure que est\u00e0vem cuits. Arriba Espa\u00f1a<\/em>…!, em va saludar un d’ells amb el bra\u00e7 al\u00e7at i la m\u00e0 oberta. I jo, qu\u00e8 voleu…? Hala, id\u00f2, arriba<\/em>…! Per\u00f2 amb el puny estret, perqu\u00e8 si afluix la m\u00e0 em cauen a terra les tres monedes de cinc que havia arreplegat. De cop vaig veure m\u00e9s de cinquanta escopetes que m’apuntaven, i cames me valguen! Quan vaig sentir el primer tro ja era a ses Enramades amb un vinet picat que m’ajudava a treure pit. UN GLOP D’AIGUA<\/span><\/strong>\u2028 Avui, fa setanta-quatre anys, era dissabte. Jo i la senyora Capellot, aqu\u00ed present (na Capellot: guapo…!) compart\u00edem un cucurutxo de cacauets i ens mir\u00e0vem als ulls, perqu\u00e8 tot i que jo era m\u00e9s vigor\u00f3s que un poltr\u00f3 sabia que una senyora s’ha de respectar tant o m\u00e9s que un senyal de tr\u00e0nsit. Passej\u00e0rem per la Riba, pel Born. Continu\u00e0rem per les Rambles… Salud\u00e0rem en Joan Matas, bona nit tengui senyoret!, i davant el Govern Civil hi havia trull. Vaig veure en Ferretjans, en Garcias, don Emili Darder… La senyora Capellot, aqu\u00ed present (na Capellot: som jo, som jo… Que v\u00e9ngui IB3!) em va dir que tots pudien a carn de vas. Jo no ho vaig notar, perqu\u00e8 era ben a prop d’ella, i ella aromava millor que una post d’ensa\u00efmades tretes del forn. Per\u00f2 no s’equivocava. La majoria varen \u00e9sser assassinats pels senyorets d’estamenya. \u2028\u2028I pels militars. I pels nobles. I pels capellans. Del milenar llarg de persones que mataren, cap, descomptant en Ribes, anava armat. El localitzaren, els senyorets d’estamenya, a una casa del carrer de Santany\u00ed. I calaren foc a la casa. I quan en Ribes va sortir perqu\u00e8 amb el fum no podia respirar, li dispararen de tots els cantons, per\u00f2 de ben enfora. Violaren dones, que despr\u00e9s assassinaven, els senyorets d’estamenya. Jo vaig mirar d’alertar el Bisbe Miralles, perqu\u00e8 hi havia un fotimer de criminals tonsurats. Per\u00f2 en tenir-me a prop, em va ruixar amb el salpasser com feia amb tots aquells soldats de mantega, i jo em vaig sentir molt of\u00e8s. S’hagu\u00e9s posat ulleres si no hi veia, monsenyor…! Aigua a mi…! No m’havia remullat des del desbordament de la Riera. UN ALTRE GLOP D’AIGUA<\/span><\/strong>\u2028 Si passau per davant l’Augusta, creuau els dits. Redell, de criminals! No es deia Sala Augusta, sin\u00f3 Can Mir, i els presos s’hi acaramullaven com si fossin els animals de carn que duien a matar en els Tancats. Si jo vos parl\u00e0s dels senyors i dels senyorets que feren negoci amb el dolor dels altres…! Eren ells, els que feien les llistes i els que arreplegaven l’or de les subscripcions. Ves si ho s\u00e9 jo! Un vago de casa bona em va fotre un amadeu d’argent, perqu\u00e8 tu vols col\u00b7laborar amb la vict\u00f2ria, em va dir, i hem de comprar molts d’avions. I a mi, desprendre’m d’aquell amadeu… Qu\u00e8 vos puc dir? Mai he estat mon\u00e0rquic, per\u00f2 vaig fer quatre ll\u00e0grimes. \u2028\u2028Quins cretins…! Em deien, Matasetzes vine amb nosaltres, soparem de pollastre rostit, beur\u00e0s anisat a voler i despr\u00e9s ja veurem…! I qu\u00e8 hav\u00edem de veure…? Orella calenta i cap endavant, viva Espa\u00f1a<\/em> i a tallar orelles en el cementeri. Jo mai em vaig fer dels seus. N’hi havia que els pagaven dinars per asseure a taula en Rossi, un macarroni que al\u00e7ava les faldetes a les beates i feia m\u00e9s teatre que en Balaguer. Bon Jes\u00fas, quin desvari! Processons i m\u00e9s processons…! Desfilades i ninots per amunt i per avall amb medalles que eren taques de sang d’altri! I els morts a un pam de terra com l’hortalissa. Cercau-los, encara hi s\u00f3n. L’\u00daLTIM GLOP\u2028 No n’he parlat gaire, de tot el que vaig veure, perqu\u00e8 l’escol\u00e0 de Santa Eul\u00e0lia em va posar en gu\u00e0rdia. Matasetzes, em va dir, aqu\u00ed l’\u00fanica veu que no han fet callar \u00e9s la de les campanes. Aix\u00ed que vaig aprendre la lli\u00e7\u00f3. Jo feia de no saber res. Bon dia senyoret…!, els deia. I parava la m\u00e0 a la porta de la Seu. Per\u00f2 no em miraven de cara. I d’almoina, cap. Vaig ballar-la magra. Per\u00f2 no em foteren cap altre amadeu. Fins i tot quan va venir de visita en Franco i la seva dona, em vaig dir ja he begut oli perqu\u00e8 na Collares era de les que posava una moneda a la m\u00e0 i se’n duia quatre. Aix\u00ed que em vaig untar el palmell amb suc de figa seca, perqu\u00e8 hi quedassin aferrades. A ro\u00ed, ro\u00ed i mig. Vencer\u00e9is<\/em>, pero no convencer\u00e9is<\/em>. Aix\u00f2 ho va dir Unamuno, per\u00f2 podeu donar per fet que si jo hagu\u00e9s sabut castell\u00e0, ho hauria dit jo i no ell. S\u00ed, foi…! Tenc les idees ben clares. Si no m’arriben a matar en Companys, que me’l mataren, mai li haurien faltat quatre llosques de picadura que ni en Castro t\u00e9 penques de fumar-se…! Per\u00f2 la hist\u00f2ria ve com ve. Jo vaig \u00e9sser dels que perderen. En canvi al\u00e7 la veu m\u00e9s alt que el so de les campanes. Aix\u00ed que en prenguin nota els que no em volen sentir. I ara la senyora Capellot i jo anirem a escatar peix. No en faltaria d’altra…! <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"