<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 6 de juliol 2010) Divendres passat, alhora que ens arribaven de l’Argentina les primeres fotografies de Videla assegut en el banc dels acusats, la Societat de Ci\u00e8ncies Aranzadi va lliurar, als seus familiars, les restes mortals de quaranta-quatre republicans que foren assassinats i enterrats a La Andaya, una zona muntanyosa de Burgos, prop de Lerma. Aranzadi \u00e9s una entitat basca, sostinguda amb capital privat.\u2028\u2028En dos estius, els equips d’excavacions n’han localitzat vuitanta-cinc, de cad\u00e0vers, i tenen el convenciment que n’hi ha molts m\u00e9s. El general Videla compareix davant la just\u00edcia per a respondre, concretament, d’una trentena d’assassinats comesos a una penitenciaria de C\u00f3rdoba l’any setanta-sis. Des d’aqu\u00ed ens n’alegrem, per\u00f2 estem tan poc avesats que els criminals paguin pels seus crims, que gaireb\u00e9 tenim la impressi\u00f3 que els argentins en fan un gra massa, de tot plegat. A casa nostra mai ning\u00fa no ha assumit els crims del franquisme. Mateu Torres Bestard va \u00e9sser el responsable directe de m\u00e9s de trenta assassinats. \u2028\u2028Va comen\u00e7ar la guerra de comandant, la va acabar de coronel i encara no ha estat degradat. I si mirem arreu de l’Estat, de militars i falangistes de les talladures de Torres Bestard n’hi va haver un fotimer. Fa aproximadament un any, la just\u00edcia popular va descavalcar el general Yag\u00fce del seu pedestal de San Leonardo, a Soria, i la seva filla no para de demanar una reparaci\u00f3 moral, obviant que els extremenys el recorden amb el sobrenom de Carnicerito de Badajoz<\/em>. La gentalla que va participar en la repressi\u00f3 va aprofitar la impunitat de la Dictadura per a situar-se, i gaireb\u00e9 sempre els seus descendents es beneficiaren de les prerrogatives que havien aconseguit. Cap d’ells, molts dels quals pogueren gaudir, amb bona salut i millor cara, dels beneficis de la democr\u00e0cia, mai no va veure perillar el seu status social ni professional. Paradoxalment, els altres, els descendents dels ven\u00e7uts i la part de la ciutadania que no dubta a criminalitzar l’agressi\u00f3 feixista contra els drets humans que va suposar el cop d’Estat del trenta-sis i la Dictadura, aspiren in\u00fatilment a una declaraci\u00f3 reparadora de la dignitat col\u00b7lectiva per part de les institucions espanyoles. Beuen fresc, no cal dir-ho. \u2028\u2028 Ni la Generalitat ha aconseguit l’anul\u00b7laci\u00f3 del judici de Companys, cosa que tampoc ens ha de preocupar gaire perqu\u00e8 la injust\u00edcia iguala en dignitat el personatge m\u00e9s rellevant i el jornaler m\u00e9s humil. Vull dir que s\u00f3n tots, els judicis que s’han d’anul\u00b7lar. Per\u00f2 tampoc no ho veurem. Les aportacions de l’Estat a la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva ens fan molt de tant en tant. I s\u00f3n sempre decebedores. Fa uns dies vaig rebre un correu. Va signat per Maria Jes\u00fas Balaguer i em demana si de paraula o per escrit he pogut trobar alguna refer\u00e8ncia a Antonio Gonz\u00e1lez Rodr\u00edguez, el seu oncle.\u2028\u2028Antonio va desapar\u00e8ixer amb vint-i-nou anys, d’aix\u00f2 en fa m\u00e9s de setanta. Gaireb\u00e9 al mateix temps en rebia un altre, de correu. Me l’enviava Mar\u00e7al Isern, de l’Associaci\u00f3 de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, i adjuntava el discurs de la presidenta de l’Argentina, Cristina Fern\u00e1ndez de Kirchner, amb motiu de la celebraci\u00f3 del D\u00eda de la memoria por la verdad y la justicia<\/em>. Va adre\u00e7ar-se a les Madres de la Plaza de Mayo<\/em>, la senyora Kirchner, per agrair-los la seva lluita contra l’oblit. En nombre de la condici\u00f3n humana muchas gracias por estos a\u00f1os de lucha<\/span><\/em>, va dir-los. Ben segur que a Maria Jes\u00fas Balaguer li serviria de lenitiu aquesta frase si se’n pogu\u00e9s considerar receptora. \u2028\u2028Per\u00f2 m\u00e9s val que no esperi sentir quelcom semblant, perqu\u00e8 res no fa pensar que els poders f\u00e0ctics ni el t\u00e0ndem Pep\u00e9-PSOE estiguin en vies de superar el franquisme. Els Videla espanyols no passen pels tribunals, de manera que ni ells ni els seus hereus no seran desprove\u00efts d’honors ni d’hisenda i la terra de conreu continuar\u00e0 sembrada de cad\u00e0vers qui sap fins quan. A La Andaya encara en queden molts per desenterrar. I, dels recuperats, n’hi ha que no es podran identificar mai. Ho ha dit l’historiador Jos\u00e9 Ignacio Casado: Estaban en una zona de arado y puede que entre el agua y el abono hayan deteriorado los restos.<\/em> De vergonya.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"