<\/p>\n
Biel Florit<\/span> (Diari de Balears<\/em> 13 de juny 2010)\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n El passat dissabte 5 de juny m’arrib\u00e0 la mala not\u00edcia que el meu amic pollenc\u00ed, l’amo en Josep Muntaner i Cerd\u00e0, tamb\u00e9 conegut pel malnom de Fusteret, ens havia deixat quan tant sols havia complit 96 anys. L’amo en Pep era tot ell la confirmaci\u00f3 d’una arrelada teoria meva segons la qual, en aquest m\u00f3n que m’ha tocat viure, he arribat a con\u00e8ixer vells xarucs impresentables de solament 25 anys d’edat, i jovenel\u00b7los de 90 ben complits, eternament xalests i vitals, sempre disposats a exercitar la mem\u00f2ria ben endre\u00e7ada amb una punteria de cent mil llamps, mantenint la creativitat i una exemplar serenor en el posat, malgrat la fel immisericordiosa de moltes viv\u00e8ncies esbiaixades, malgrat haver suportat durant molts d’anys el dia a dia de la bruta pota damunt el pit de la conviv\u00e8ncia amb els fills de la gran bagassa, assassins de gent innocent, l’arrog\u00e0ncia humiliant dels feixistes guanyadors d’una guerra injusta, contra qualsevol ra\u00f3, contra la racionalitat, la democr\u00e0cia, la Rep\u00fablica. Totes les xerrades que vaig arribar a enfornar amb l’amo en Pep, que no varen esser moltes, foren ben profitoses per a mi, retents sempre. Ens lleg\u00edem m\u00fatuament i ambd\u00f3s ens enten\u00edem fil per randa el que vol\u00edem arribar a dir, \u00e0dhuc abans de dir-ho, parl\u00e0vem en la mateixa clau de sinceritat, sense fingiments ni res empostissat. La veritat sempre per pen\u00f3. Un jorn dels principis de la nostra coneixen\u00e7a, que el feix dels records li resultava molt feixuc perqu\u00e8 jo li havia llegit el llibre de narracions No eren blaves ni verdes les muntanyes<\/em>, el diari d’un temps que li toc\u00e0 viure, d’un dramatisme alt, molt feixuc, publicat en primera edici\u00f3 l’any 1988 i reeditat el 2006, on a cada p\u00e0gina deixava trinxes de la pell de l’\u00e0nima, i ja dic, el coment\u00e0vem cap\u00edtol per cap\u00edtol, personatge per personatge, fins i tot me n’arrib\u00e0 a dir una que en certa manera marc\u00e0 una fita gran\u00edtica dins el dip\u00f2sit del meu enteniment. M’enverg\u00e0 que considerava que els companys seus que havien estat m\u00e9s sortats foren els que reberen un tret al clatell el primer dia que els feren presoners. Tota la resta de patiment s’estalviaren. Em subratll\u00e0 unes quantes vegades aquesta opini\u00f3, la feixuga somada del rebuig social, el menyspreu, el diari “fora, puta roig!”, un dia i un altre dia i un altre dia… Tants! “La vida no \u00e9s lo primer qualque pic, Biel, ho saps quan et malmenen la dignitat…”. No he oblidat mai aquelles paraules seves. Public\u00e0 tamb\u00e9 fins a set poemaris que tots ells destil\u00b7len una tendresa fonda, neta, oberta en canal. Prenguin nota: Gotes de mel<\/em> (1980), Fulls i flors<\/em> (1981), El temps i la saba<\/em> (1983), Rost avall<\/em> (1986), Des del rib\u00e0s<\/em> (1990), Fulles de tardor<\/em> (1995) i Gaudint dels 90 anys<\/em> (2003). Em complau reproduir uns deliciosos versos de “Pelegr\u00ed de cada dia (amics: benvinguda sia la primavera)” del llibre Fulles de tardor<\/em>: “De qu\u00e8 serveix la frissor, si l’arribar \u00e9s segur; si venguda la tardor, tot codony ser\u00e0 madur? Est\u00e9n per la serrania amples ales el voltor; el seu pa de cada dia \u00e9s lo podrit d’aquest m\u00f3n. Una espina al cor es clava quan prest s’allunya l’amor… Menja el dol\u00e7 de l’esperan\u00e7a; no sies com el voltor”. Gr\u00e0cies per la vostra amistat, l’amo en Pep. I en honor vostre far\u00e9 tot el possible, tot el que estigui en les meves mans, per mantenir ben encesa la mem\u00f2ria, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 mai per mai es tornin a repetir motius per escriure aquells versos vostres: “No eren blaves ni verdes les muntanyes, ni la blanca pols cobria els polseguins vermelles eren per la sang vessada roges gotes regaren els camins”.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"