\n<\/p>\n
Francesca Mar\u00ed<\/span> (Diari de Balears, 11 de juny 2010 La restituci\u00f3 de la mem\u00f2ria silenciada torn\u00e0 a copsar ahir capvespre la sala d’actes del Centre de Cultura Sa Nostra<\/strong>. Ja ho havia fet fa un any quan Margalida Capell\u00e0 don\u00e0 a con\u00e8ixer el primer volum del llibre Dones republicanes<\/em><\/strong>. Ahir es repet\u00ed la mateixa imatge amb la presentaci\u00f3 del segon volum, editat per Lleonard Muntaner. S’hi recullen els testimonis de 57 dones que, entre el 1936 i el 1939, eren tan sols unes nines i hagueren de patir la cruesa de repressi\u00f3 franquista<\/strong>. L’emoci\u00f3 continguda d’aquestes dones, algunes d’elles presents a l’acte, i tamb\u00e9 la dels seus familiars fou la nota dominant d’una presentaci\u00f3 que descrigu\u00e9 a la perfecci\u00f3 l’exili interior de les seves vides. \u2028\u2028 \u00ab\u00c9s un acte d’homenatge a aquestes dones, a les meves republicanes\u00bb, emfatitz\u00e0 Margalida Capell\u00e0<\/strong> per agrair-los que amb \u00ables seves paraules han romput 70 anys de silenci\u00bb. \u2028\u2028 Abans de Capell\u00e0, el torn de presentaci\u00f3 havia estat per al mestre i membre de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica<\/strong> Manuel Su\u00e1rez i l’historiador Arnau Company, que relataren al nombr\u00f3s p\u00fablic el \u00abcomprom\u00eds\u00bb de les protagonistes del llibre, que \u00abmalgrat el patiment no perderen mai la dignitat\u00bb. \u00abEl seu silenci va servir per recordar d’on venien i qui eren. La mem\u00f2ria no es perd, ni s’oblida, es guarda\u00bb, record\u00e0 Su\u00e1rez.\u2028\u2028 Tamb\u00e9 prengu\u00e9 la paraula el director d’Ultima Hora<\/strong>, Pere Comas. \u00abHa estat un honor publicar durant quatre anys les entrevistes de Margalida Capell\u00e0 al diari Ultima Hora\u00bb, explic\u00e0. Comas tamb\u00e9 aprofit\u00e0 per narrar al p\u00fablic la hist\u00f2ria \u00abd’una dona que no apareix ni en el primer volum d’aquest llibre ni en el segon\u00bb. Era el cas de la seva padrina, Catalina Salas Soler, que pat\u00ed durant cinc anys en veure el seu marit, Antoni Salom, empresonat. El seu delicte: ser el cap de la Policia Local el 1936 amb el batle Amer. \u2028\u2028\u00bbEll va tenir sort, va ser jutjat en consell de guerra<\/strong> i condemnat a cadena perp\u00e8tua<\/strong>; altres companys no en tingueren tanta\u00bb, digu\u00e9 davant un auditori ben atent. La consellera d’Afers Socials, Josefina Santiago, fou l’encarregada de tancar l’acte davant un p\u00fablic que haur\u00e0 d’esperar un any per veure al carrer el tercer volum de Capell\u00e0, aquest pic dedicat als homes republicans. La mem\u00f2ria<\/strong> de tota aquesta gent preval ben viva. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"