\n<\/p>\n
Ignasi Aragay<\/span> (Avui<\/em>, 9 de juny 2010)<\/span> No nom\u00e9s costa molt que arribin els papers de Salamanca. Trenta-cinc anys despr\u00e9s de la mort del dictador, la mem\u00f2ria hist\u00f2rica al voltant de la barb\u00e0rie franquista segueix segrestada. Contra el que podria semblar, l\u2019aprovaci\u00f3 de la llei de la mem\u00f2ria el 2007, l\u2019inici d\u2019obertura de fosses de la Guerra Civil i la pol\u00e8mica amb l\u2019afer Garz\u00f3n s\u2019han convertit en un factor de regressi\u00f3 dels arxius militars i policials, que han fet passes enrere en la t\u00edmida i lenta pol\u00edtica d\u2019obertura iniciada a finals dels anys 90. Documentaci\u00f3 suposadament sensible que s\u2019havia anat obrint amb comptagotes torna a tenir l\u2019acc\u00e9s restringit. Espanya ha entrat en una crisi no nom\u00e9s econ\u00f2mica, sin\u00f3 tamb\u00e9 democr\u00e0tica, si m\u00e9s no pel que fa a la mem\u00f2ria. Aquest d\u00e8ficit segur que planar\u00e0 en el col\u00b7loqui internacional que organitza a partir d\u2019avui el Memorial Democr\u00e0tic sota el t\u00edtol La repressi\u00f3 franquista i la revisi\u00f3 jur\u00eddica de les dictadures, amb pres\u00e8ncia internacional. La involuci\u00f3 als arxius militars afecta, per exemple, la documentaci\u00f3 que parla dels 5.000 b\u00fanquers que el dictador Francisco Franco va manar construir als Pirineus, de Portbou a Irun, als anys quaranta, per protegir-se d\u2019enemics exteriors. Fa poc els papers van ser traslladats de l\u2019arxiu de la caserna del Bruc, a Barcelona, a l\u2019Arxiu Militar d\u2019\u00c0vila. En el seu primer empla\u00e7ament, l\u2019historiador Josep Calvet havia pogut consultar part dels papers, per\u00f2 ara se li denega l\u2019acc\u00e9s per raons de seguretat. \u201c\u00c9s absurd, es tracta d\u2019unes construccions sense cap utilitat avui dia, abandonades\u201d, diu l\u2019afectat. El b\u00fanquer d\u2019\u00c0vila De fet, si avui hi ha un b\u00fanquer en funcionament, aquest \u00e9s l\u2019Arxiu Militar d\u2019\u00c0vila, en especial la secci\u00f3 segona de l\u2019estat major de l\u2019ex\u00e8rcit, que segons el mateix Calvet o el tamb\u00e9 investigador Jordi Guix\u00e9 \u201cest\u00e0 tancat amb pany i forrellat\u201d. L\u2019acc\u00e9s a aquest fons va ser una batalla plantejada fa molts anys per Josep Benet, una batalla democr\u00e0tica que encara avui no s\u2019ha guanyat. En aquest centre, al mateix Calvet li han denegat fa poc l\u2019acc\u00e9s a documents que havia vist els anys 2001 i 2002, fins i tot a papers que t\u00e9 fotocopiats. \u201cVa ser un error\u201d, s\u2019excusen lac\u00f2nicament els funcionaris en refer\u00e8ncia al dia que li van deixar veure\u2019ls. La historiadora del franquisme Carme Molinero, que en aquests moments no fa recerca en aquest tipus d\u2019arxius i que, per tant, personalment no s\u2019ha trobat amb traves, diu que en tot cas \u201chauria d\u2019estar passant just al contrari\u201d. Molinero constata, per\u00f2, que com a membre de la comissi\u00f3 del ministeri de Cultura de seguiment de l\u2019aplicaci\u00f3 de la llei de la mem\u00f2ria els treballs avancen amb lentitud per l\u2019esc\u00e0s inter\u00e8s de l\u2019ex\u00e8rcit i el ministeri d\u2019Interior a l\u2019hora de fornir informaci\u00f3. La legislaci\u00f3 espanyola no facilita les coses. La llei franquista de secrets oficials del 1968, reformada el 1978 abans que s\u2019aprov\u00e9s la Constituci\u00f3, segueix vigent, i curiosament s\u2019aplica de manera retroactiva a papers dels anys 40 i a m\u00e9s no preveu cap termini de caducitat per als documents classificats com a secrets, confidencials o reservats. El diputat al Congr\u00e9s d\u2019ICV-EUiA Joan Herrera prepara una proposici\u00f3 no de llei precisament per desclassificar documents \u2013considera que no es poden donar acr\u00edticament per bons els criteris secretistes de la dictadura\u2013 i derogar l\u2019esmentada llei. El text d\u2019Herrera podria fer esment concret al cas de Joan Comorera, represaliat pel franquisme, mort a la pres\u00f3 i dels papers del qual encara hi ha problemes de consulta. Ni ordre ni legalitat Els historiadors afectats tamb\u00e9 creuen que caldria aprovar una inexistent llei d\u2019arxius estatal que fes \u00e8mfasi en la posada al dia dels equipaments policials i militars, i en la seva accessibilitat. \u201cA m\u00e9s dels bastons a les rodes per a la consulta, tant als arxius militars com als policials hi regna el desordre, la manca de cat\u00e0legs i de personal professional. En molts casos no es pot parlar d\u2019arxius, sin\u00f3 de magatzems. No s\u2019hi esforcen gaire i davant demandes inc\u00f2modes, tiren pilotes fora\u201d, opina l\u2019historiador Borja de Riquer, que acaba de publicar, a editorial Cr\u00edtica, una nova s\u00edntesi sobre el per\u00edode franquista. Riquer creu que, tret de casos concrets, potser no hi ha cap directriu per al tancament, per\u00f2 tampoc cap per a l\u2019obertura. El que preval \u00e9s l\u2019arbitrarietat. El cas \u00e9s que en molts arxius la documentaci\u00f3 no est\u00e0 inventariada i els arxivers professionals treballen sota el control de coronels i generals d\u2019edat avan\u00e7ada: \u201c\u00c9s una incongru\u00e8ncia que arxivers professioanls depenguin de l\u2019arbitrarietat militar\u201d, afegeix Guix\u00e9. Un altre cas rellevant \u00e9s el que va afectar l\u2019exfiscal anticorrupci\u00f3 Carlos Jim\u00e9nez Villarejo quan, recentment, va voler consultar atestats judicials dels anys seixanta, referits a la repressi\u00f3 franquista, a l\u2019arxiu de la delegaci\u00f3 del govern espanyol a Barcelona. Inicialment li va ser denegat l\u2019acc\u00e9s. Per\u00f2 a l\u2019exfiscal li resultava \u201cimpossible d\u2019admetre que tota la documentaci\u00f3 policial sobre la repressi\u00f3 pol\u00edtica a Barcelona des de 1964 fins a 1977 estigu\u00e9s, sense cap excepci\u00f3, exclosa de qualsevol consulta p\u00fablica\u201d. No ho va deixar c\u00f3rrer, ni de bon tros. Nom\u00e9s despr\u00e9s de \u201ctota una batalla legal\u201d, el delegat del govern central, Joan Rangel, va autoritzar-lo a accedir-hi. \u201cPer\u00f2 al capdavall no vaig poder consultar la documentaci\u00f3 que m\u2019interessava per les greus defici\u00e8ncies organitzatives de l\u2019arxiu\u201d, explica Jim\u00e9nez Villarejo, per qui \u201cl\u2019experi\u00e8ncia no hauria pogut ser m\u00e9s negativa\u201d. I no nom\u00e9s els investigadors catalans es troben amb problemes. Tant a Andalusia com a Gal\u00edcia, dues iniciatives per inventariar tots els noms dels qui van patir repressi\u00f3 durant la dictadura han hagut d\u2019enfrontar-se amb la manca de facilitats i, en alguns casos, directament amb el boicot. La recerca andalusa la coordina Fernando Mart\u00ednez sota el t\u00edtol Todos los nombres<\/em>, i la gallega As v\u00edtimas, os nomes e as voces<\/em>, Lourenzo Santiago.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"