<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 20 de maig )<\/span> Un llibre d’Artur Parr\u00f3n, L’Exili Balear a M\u00e8xic<\/em> (Documenta Balear, 2009), posa de manifest el cabal hum\u00e0 tan valu\u00f3s que perd\u00e9rem a causa de la derrota republicana. \u00c9s, l’exili, un dels dolls d’energia que el pa\u00eds va deixar perdre. N’hi va haver d’altres, de dolls incontrolats, que ens empobriren irremeiablement. \u2028\u2028 El de la gent assassinada \u00e9s un d’ells. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho s\u00f3n els de la gent empresonada, silenciada, marginada o desmotivada. El centre d’estudis d’antropologia social CIESAS, amb una xarxa de biblioteques arreu de M\u00e8xic, en t\u00e9 una a nom d’\u00c0ngel Palerm (Eivissa, 1913-Ciutat de M\u00e8xic, 1980), consultable per Internet. I una altra instituci\u00f3 recorda Joan Comas (Alaior, 1900-Ciutat de M\u00e8xic, 1979). Palerm era antrop\u00f2leg, va \u00e9sser professor de l’ENAH (Escola Nacional d’Antropologia i Hist\u00f2ria) i va dirigir el departament d’Assumptes Socials de l’Organitzaci\u00f3 d’Estats Americans (OEA). \u2028\u2028 Tanmateix, l’any seixanta-vuit, a causa de la brutal repressi\u00f3 d’estudiants de la pla\u00e7a de les Tres Cultures, va dimitir de la seva pla\u00e7a universit\u00e0ria. De jove havia estat anarquista, de la FAI, encara que durant la guerra va passar-se al PSUC. M\u00e9s endavant, a l’exili, abandonaria el PCE per discrep\u00e0ncies amb l’estrat\u00e8gia dictada des de Par\u00eds. Tocant a Comas, era diplomat en pedagogia i doctorat en antropologia. A M\u00e8xic va contribuir a la fundaci\u00f3 de l’Institut d’Investigacions Antropol\u00f2giques de la UNAM (Universitat Nacional Aut\u00f2noma de M\u00e8xic), va \u00e9sser secretari de l’Institut Indigenista Interameric\u00e0, i les Universitats de Lima i de Madrid (la Complutense) l’investiren Doctor Honoris Causa. \u2028\u2028 N’hi ha d’altres, que com Palerm i Comas feren retxa. El psiquiatre Gabriel Cap\u00f3 (Lloseta, 1906-Monterrey, 1953) va \u00e9sser professor de la Universitat de Monterrey. Ignasi Ponset\u00ed (Ciutadella, 1914-Iowa, 2009) va esdevenir un dels especialistes en traumatologia ortop\u00e8dica m\u00e9s reconeguts del m\u00f3n. De M\u00e8xic va passar als Estats Units on, en morir, dirigia la cl\u00ednica que porta el seu nom, la Ponset\u00ed Clubfoot Cl\u00ednic. Baltasar Samper (Palma, 1888-Ciutat de M\u00e8xic, 1966) va dirigir l’Arxiu del Folklore Mexic\u00e0, i va publicar dos llibres important\u00edssims per a aquell pa\u00eds: Folklore mexicano<\/em> i La investigaci\u00f3n folkl\u00f3rica en M\u00e9xico<\/em>.\u2028\u2028 Estanislau Ruiz (Ma\u00f3, 1889-Ciutat de M\u00e8xic, 1967) va fundar a Par\u00eds, juntament amb Juan Grijalbo, l’Editorial Atlante, precedent de la Grijalbo. Ruiz era doctor en Ci\u00e8ncies Exactes i enginyer industrial. A M\u00e8xic va \u00e9sser gerent de l’editorial UTEHA i va signar, l’any quaranta-tres, la Declaraci\u00f3 de l’Havana, un manifest contra el franquisme, juntament amb intel\u00b7lectuals del prestigi de Pere Bosch Gimpera, Gustavo Pittaluga o Mar\u00eda Zambrano. \u2028\u2028 Antoni Maria Sbert (Palma, 1901-Ciutat de M\u00e8xic, 1980) va \u00e9sser professor de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Econ\u00f2miques a la UNAM. Emili Garcia Riera (Eivissa, 1931-Guadalajara, 2002) \u00e9s l’autor dels nou volums de la Historia documental del cine mexicano. El doctor Bernat Serra (Palma, 1899-Ciutat de M\u00e8xic, 1971) va fer aportacions importants en el camp de la pediatria. La llista, interesant\u00edssima, es fa inacabable. Homes d’acci\u00f3 com el periodista i activista de la FAI Joan Perell\u00f3 (Palma, 1884-Ciutat de M\u00e8xic, 1969), conegut com Liberto Callejas, i militars del prestigi de Vicen\u00e7 Guarner (Ma\u00f3, 1893-Ciutat de M\u00e8xic, 1981) no es poden deixar de banda i ens fan insistir en la trag\u00e8dia d’un pa\u00eds, no sols ven\u00e7ut, sin\u00f3 mutilat. \u2028\u2028 El prestigi professional de la majoria d’ells va excedir les fronteres mexicanes. Curiosament, no va arribar a les Illes Balears. I all\u00f2 que dispara totes les alarmes \u00e9s que encara, a m\u00e9s de trenta anys de la mort del Dictador, no en sabem o no en volem saber res. No hi ha carrers, ni centres escolars ni culturals que portin el seu nom. Ni est\u00e0 previst un monument que recordi per sempre m\u00e9s la di\u00e0spora republicana. Ens n’hem de sorprendre…? No cal. Les darreres revisions del passat ens porten fatalment a la justificaci\u00f3 hist\u00f2rica i sentimental del mon\u00f2lit al creuer Baleares. Clar i net: l’esquerra del pa\u00eds no al\u00e7a un dit si ha d’importunar la dreta.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"