<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 29 d\u2019abril 2010)<\/span> Dissabte va haver-hi manifestacions arreu de l’Estat de suport a Garz\u00f3n i de reivindicaci\u00f3 de les v\u00edctimes de la Guerra Civil. A totes onejaren banderes republicanes de manera que, considerant la proximitat del 14 d’abril, podem afirmar que la gent sortia al carrer amb tres coses al cap: la Rep\u00fablica (enyoran\u00e7a del passat i esperan\u00e7a de futur), els desapareguts durant el feixisme i Garz\u00f3n. I de la multiplicitat de voluntats, qui en sortia beneficiat era Garz\u00f3n, que com aquell qui res ja s’ha situat part damunt la m\u00edtica de Gal\u00e1n i Garc\u00eda Hern\u00e1ndez, els capitans de Jaca. Garz\u00f3n \u00e9s una revifalla de la moguda madrilenya, la dels anys vuitanta. Els progres d’aleshores l’han convertit en marca, en una manera d’entendre Espanya. I tan aviat com facin camisetes amb la seva cara, ser\u00e0 una ideologia. A la garzonada de Palma, la de dissabte horabaixa, va assistir-hi B\u00e1rbara Galm\u00e9s. Amb tot el dret del m\u00f3n, \u00e9s clar. \u2028\u2028 Per\u00f2 no crec que l’exconsellera de Cultura tingui cor de miliciana. M\u00e9s tost cal atribuir-li una indissimulable devoci\u00f3 pels artistes “de la rabia y de la idea” (sempre que l’una i l’altra siguin espanyoles) i, naturalment, per Garz\u00f3n. L’endem\u00e0, a l’acte del Bosc de la Mem\u00f2ria, ja no hi era. Ni tampoc hi era Antoni Di\u00e9guez ni altres personalitats de la pol\u00edtica o del m\u00f3n sindical irremeiablement enganxades a la garzomania. En el Bosc de la Mem\u00f2ria hi va haver parlaments improvisats i un recital po\u00e8tic de L\u00f3pez Cresp\u00ed. I, a continuaci\u00f3, els congregats visitaren la fortificaci\u00f3 d’Illetes, on s’executaren tantes i tantes sent\u00e8ncies de mort. Fa unes setmanes, la policia va localitzar-hi, a Illetes, les despulles d’un marginat. Havia mort qui sap quan i se’l menjaven les rates. Aix\u00f2 ho diu tot entorn de les lamentables condicions de cust\u00f2dia i conservaci\u00f3 del recinte penal. \u2028\u2028 Els visitants s’exclamaren de l’estat d’aband\u00f3 perqu\u00e8 les runes d’Illetes s\u00f3n part de la nostra hist\u00f2ria o, m\u00e9s concretament, d’uns fets tr\u00e0gics que, setanta anys despr\u00e9s d’haver succe\u00eft, fan part encara de la vida quotidiana. Tanmateix, tot i el valor testimonial i sentimental que atresoren, \u00e9s improbable que l’Administraci\u00f3 accepti fer-se’n c\u00e0rrec del manteniment. Aquest, si m\u00e9s no, era el comentari que es repetia com una cantilena de grup en grup. I possiblement sigui aix\u00ed. Perqu\u00e8 la caixa del tresor \u00e9s m\u00e9s buida que plena, tots ho sabem. Per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 l’Associaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica no ha sabut moure els fils pertinents. Si n’exigeix la conservaci\u00f3, del recinte, tot relacionant-lo amb les v\u00edctimes del franquisme, \u00e9s evident que no aconseguir\u00e0 interessar cap instituci\u00f3, encara que gaireb\u00e9 totes estiguin controlades per l’esquerra. En canvi, si recorda que a Illetes hi estigueren empresonats, la primavera del trenta-sis, el marqu\u00e8s de Zayas i els anomenats Jinetes de Alcal\u00e1, tots ells feixistes insignes, hi ha possibilitats que declarin la zona monument nacional. No parlo per parlar. La Feixina n’\u00e9s un exemple.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"