<\/p>\n
En relaci\u00f3 a la controv\u00e8rsia en torn del monument de Sa Feixina, alguns diuen, en clara refer\u00e8ncia als partits que defensen que s’hauria d’esbucar sense cercar m\u00e9s excuses de mal pagador, que ara es volen fer els “durs” (sup\u00f2s que volen dir que segueixen insubornables), perqu\u00e8 els hi conv\u00e9, perqu\u00e8 hi treuen r\u00e8dit pol\u00edtic, perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s f\u00e0cil, etc. Tanmateix, a mi em sembla que sempre ha estat m\u00e9s bo de dur, m\u00e9s “convenient”, m\u00e9s c\u00f2mode (i m\u00e9s miserable), fer com les herbes molles i mirar a una altra banda: un exercici, per cert, que a molts de mallorquins els hi ha produ\u00eft una considerable hipertr\u00f2fia de certes v\u00edsceres. \u00a0 No puc estar de demanar-me si alg\u00fa creu de deb\u00f2 que \u00e9s possible fer un exercici de cosm\u00e8tica amb un monument que fou erigit per retre homenatge als que estaven de part d’una insurrecci\u00f3 militar, feixista, il\u00b7legal i il\u00b7leg\u00edtima (i m’estalvio tot un seguit d’adjectius m\u00e9s escatol\u00f2gics)? Pot creure alg\u00fa que, tot i la “reconducci\u00f3” del monument (o la “contextualitzaci\u00f3”, com diuen ara criptoeufem\u00edsticament), els familiars dels milers de morts i represaliats que defensaren el govern leg\u00edtim deixarem de veure (i de viure) aquell cigalot de pedra pudenta com el que sempre fou? Podran modificar l’aparen\u00e7a f\u00edsica, llevar-li els s\u00edmbols feixistes, i, si cal, pintar-lo del color del gos quan fuig, per\u00f2 el seu primordial sentit simb\u00f2lic, el seu pregon sentit psicol\u00f2gic, el que roman a l’arrel m\u00e9s fonda de l’enteniment i els afectes i \u00e9s encara un trau obert en la mem\u00f2ria dels oblidats, i dels fills dels oblidats, i dels fills dels fills dels oblidats, no s’esvair\u00e0 aixuix\u00ed: i no cal dir que aquesta mena de “rentat de cervell” que ens volen fer, em sembla un intent arter de molt dubtosa moralitat . Ja n’hi ha prou d’aquest exercici pantom\u00edmic, d’aquest ball de disfresses per tenir tothom content. Una “t\u00e0ctica”, pens jo, molt poc intel\u00b7ligent, perqu\u00e8 ja se sap que qui vol ballar totes les tonades a la fi sol fotre de morros i perdre el barram. I sin\u00f3, temps al temps: el PIB \u00ad\u2013el dret a la S que falta el va perdre fa molta estona\u2013 est\u00e0 llest (com el PE a nivell estatal) i el Bloc sencer, si no rectifica, va cam\u00ed d’un franc descr\u00e8dit. Just aquests partits que “ara van de durs” romanen fidels als seus principis ideol\u00f2gics i, la veritat, ho facin pel motiu que ho facin, vos assegur que han aconseguit m\u00e9s que mai el meu respecte. Confondre la just\u00edcia de la mem\u00f2ria amb la cosm\u00e8tica de l’oblit no just \u00e9s fr\u00edvol: \u00e9s un cinisme que frega la pitjor de les pornografies. Jaume Rossell\u00f3 Mir. <\/span>Professor de la UIB. Ex-candidat pel Bloc al Consell i a l’Ajuntament d’Esporles. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"