<\/p>\n
Bernat Nadal<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 11 de febrer 2010) Cada poble t\u00e9 la seva Feixina. <\/span><\/p>\n Considerat un heroi, el fletxa Modesto Codina, crec que de dotze anys, de Manacor, va embarcar en el “crucero Baleares” i va morir amb l’enfonsament del vaixell; per cert, mal comandat i mal defensat per una oficialitat que no mereixia reconeixements, ni dels feixistes. En Modesto Codina va tenir un carrer ben ample al seu poble, caracteritzat per posar en les plaques de les vies p\u00fabliques, no ja noms feixistes, ans tamb\u00e9 els d’alguns criminals, persones que no varen morir sin\u00f3 que mataren. La guerra no ha acabat ni acabar\u00e0 mentre els guanyadors -i els seus pol\u00edtics d’ara- no confessin el seu pecat. \u2028\u2028No cal cap c\u00e0stig, basta la vergonya per a aquells que executaven i torturaven l’any 36 i que, setanta anys despr\u00e9s, encara voldrien ser recordats com a herois. Van errats. La democr\u00e0cia permet perdonar, per\u00f2 mai no s’han oblidar les intencions. Tota celebraci\u00f3, sigui una placa de carrer o el monument al Baleares s’ha d’enderrocar. En tot cas haur\u00edem de recordar els pares d’aquells fletxes, infants encara, que els enviaren a la mort, amb uniforme de guerra. No es pot dissimular l’assassinat dels propis fills amb un monument. Ni es pot humiliar les v\u00edctimes d’aquesta manera.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"