<\/p>\n
Biel Florit<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 7 de febrer 2010) Maria Ant\u00f2nia Oliver i amics tots de l’Associaci\u00f3 per a la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, per si es don\u00e0s el cas que serv\u00eds per alguna cosa, avui vull dir fort i ample: estimats, estic amb vosaltres. I \u00e0nims, que encara no s’ha acabada la lluita dels que morir\u00edem per la nostra p\u00e0tria, per\u00f2 mai per mai matarem per ella. Una vegada m\u00e9s ens han fet passar per lloc estret. I aquest pic dol m\u00e9s que mai perqu\u00e8 han estat els nostres els que ens han fet el llit, companys d’esquerres, progressistes, amb les neurones en teoria evolucionades…, i per pujar aquest calvari, no hi estava preparat ni poc ni gens, ho he de confessar. He de dir que amb aquestes “integracions” i “contextualitzacions”, diguin el que trobin els experts en lleis de qualsevol mena, els he de deixar escrit aqu\u00ed que som del parer que s’equivoquen hist\u00f2ricament mantenint enmig de la pla\u00e7a de la Feixina aquell enorme fal\u00b7lus franquista, com amb encert sobrat el qualific\u00e0 el company Ferran Aguil\u00f3, maldament hi facin exsecallada de jous i fletxes, d’\u00e0guiles imperials, i hi mantinguin la gran creu de 15 metres d’altura, que solemnement bene\u00ed el bisbat amb molta pompa i cerim\u00f2nia, com tamb\u00e9 ho havia fet amb els avions italians que partien adesiara cap a la pen\u00ednsula, Barcelona sobretot, a esventrar amb les seves bombes homes i dones, vells i infants. Som de l’opini\u00f3 que erren. El monument en q\u00fcesti\u00f3, sempre, per molts anys que passin i per moltes plaques amb llegendes amb pretensi\u00f3 d’integraci\u00f3 que hi enverguin, per tot un important contingent de persones del b\u00e0ndol republic\u00e0, que durant tants d’anys hagu\u00e9rem d’empassar-nos la prepot\u00e8ncia dels victoriosos franquistes, aquest fet ser\u00e0 per a sempre m\u00e9s un insult a la germanor ben entesa, la conc\u00f2rdia encertada, la bonhomia. Hi va haver un amic tamb\u00e9 escriptor, molt acostat per cert, simpatitzant dels d’ARCA i dels seus criteris sobre el tema, que fa un temps, quan la bullidissa del brou comen\u00e7ava a esquitxar les p\u00e0gines dels diaris, afirm\u00e0 davant meu que no s’havia de tirar el monument, per la mateixa regla de tres que, si aix\u00ed es feia, tamb\u00e9 haur\u00edem d’esbucar la Seu o els banys \u00e0rabs, o…, i d’aquesta manera res no quedaria dempeus. Sols li vaig demanar que em digu\u00e9s sols un valor art\u00edstic d’aquella verga empalmada, que ja em diran si exalta o no exalta el r\u00e8gim dictatorial i imperialista dels feixistes. V\u00e0rem concloure que no, que aquests valors hi eren inexistents, que aquells 22 metres de pedra amb bombeta al cim no “era” res, per\u00f2 representava a la perfecci\u00f3 all\u00f2 pel que foren edificats: exhibir els dallonses dels guanyadors d’una guerra. I els dos v\u00e0rem arribar a estar d’acord que hi ha coses i fets i gent que s’han de recordar, per\u00f2 s’han de respectar sols si s\u00f3n respectables. I no \u00e9s el cas de cap de les maneres, pens honestament. La prova del cot\u00f3? Per primera vegada gent del PP ha alabat una decisi\u00f3 del Pacte. Alg\u00fa en necessita m\u00e9s? Afegir que l’altra migdiada, al telenot\u00edcies de TVE, un senyor amb cara seriosa em compar\u00e0 a mi, a tots nosaltres, als “talibans” que dinamitaren els enormes budes a l’Afganistan, mira tu si hi anam b\u00e9. Era dimarts dia 2 de febrer i jo acabava de llegir a aquest mateix diari la glosa del genial Mateu Xur\u00ed, que precisament la dedicava a la Feixina dels orgues. Despr\u00e9s d’envergar que sobre el tema ja havien acabat els sarcasmes, ironies, met\u00e0fores i recursos per poder usar, acabava aix\u00ed: “I una merda engalanada\/ sol fer la mateixa olor”. Ho subscric. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"