<\/p>\n
La Coordinadora de Col\u00b7lectius de V\u00edctimes del Franquisme (CCVF) vol fer p\u00fablic el seu frontal rebuig de la decisi\u00f3 adoptada pel magistrat del Tribunal Suprem, Luciano Varela, plasmada en una interlocut\u00f2ria del dia 3 de febrer, de processar el magistrat del Jutjat d’Instrucci\u00f3 n\u00fam. 5 de l’Audi\u00e8ncia Nacional per prevaricaci\u00f3 suposadament comesa en incoar les Dilig\u00e8ncies Pr\u00e8vies 399\/2006, transformades posteriorment en Sumari 53\/2008 E.<\/span> La instrucci\u00f3 duta a terme per l’Audi\u00e8ncia Nacional responia a les den\u00fancies per desaparicions for\u00e7ades, en el marc de crims contra la humanitat, que havien estat presentades per una s\u00e8rie de col\u00b7lectius que, al desembre del 2006, inici\u00e0rem el cam\u00ed per exigir Veritat, Just\u00edcia i Reparaci\u00f3 per a les v\u00edctimes del franquisme.<\/span> El feixisme espanyol, violant la legalitat nacional i internacional, es va al\u00e7ar contra El Govern de la Rep\u00fablica per arrasar fins als fonaments la seua obra de modernitzaci\u00f3 de l’estructura social i econ\u00f2mica d’Espanya. Per al seu prop\u00f2sit, els al\u00e7ats, actuant com una banda armada d’elements terroristes, van dur a terme un pla perfectament sistematitzat de destrucci\u00f3 f\u00edsica dels seus adversaris pol\u00edtics, ja que aquests suposarien un obstacle per a la consecuci\u00f3 del seu objectiu d’atemptar contra les altes inst\u00e0ncies de la naci\u00f3, a fi de subvertir l’ordre establert.<\/span> El cop d’Estat va fracassar a l\u2019\u00e0mbit estatal com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’aferrissada resist\u00e8ncia popular, per\u00f2 va provocar una guerra que es va convertir en el primer acte de l’assalt a la democr\u00e0cia per part del feixisme internacional. Per primera vegada, les aviacions nazi-feixistes van bombardejar la poblaci\u00f3 civil. Des del mateix moment del cop d’Estat, primer en els territoris en qu\u00e8 va triomfar i a continuaci\u00f3 en tots aquells que anaven caient en el seu poder, els colpistes van complir escrupolosament el seu pla d’extermini, assassinant\u00a0 centenars de milers d’homes i dones, valedors de la legalitat republicana.<\/span> Entre la documentaci\u00f3 que els col\u00b7lectius denunciants aport\u00e0rem al Jutjat Central d’Instrucci\u00f3 n\u00fam. 5 de l’Audi\u00e8ncia Nacional, es trobaven els llistats que arreplegaven els noms i cognoms de tots aqueixos homes i dones, il\u00b7legalment detinguts i assassinats, per mitj\u00e0 d’execucions extrajudicials o despr\u00e9s de consells de guerra sumar\u00edssims, i molts d’ells fets desapar\u00e8ixer sense deixar rastre del seu parador fins al dia d\u2019avui. Aquests llistats recollien l\u2019esgarrifosa xifra de 152.237 persones.<\/span> El feixisme triomfant va continuar la seva obra criminal, una vegada guanyada la guerra gr\u00e0cies al concurs de l’Alemanya nazi i la It\u00e0lia feixista i a l’aband\u00f3 vergonyant de les atemorides democr\u00e0cies occidentals. Va destruir qualsevol focus de resist\u00e8ncia per mitj\u00e0 de la tortura, el treball esclau, el robatori de nens per separar-los de la influ\u00e8ncia dels seus pares rojos, i l’assassinat. Tres-centes mil persones empresonades, cinc-centes mil persones for\u00e7ades a abandonar la seva p\u00e0tria i cinquanta mil nens robats a les seves mares en les presons i segrestats a l’estranger, en donen fe.<\/span> El feixisme espanyol va continuar esclafant amb m\u00e0 f\u00e8rria qualsevol intent de recuperaci\u00f3 de la llibertat i de la legalitat democr\u00e0tica destru\u00efda, comptant amb la inapreciable cobertura del context internacional de guerra freda. A pesar de la seva brutalitat, milers d’espanyols i espanyoles es van atrevir a lluitar en la clandestinitat per a tornar-nos a tots els nostres drets vulnerats i xafats. Molts d’ells ho van pagar amb llargs anys de pres\u00f3 i molts altres, amb la seva vida. Els \u00faltims assassinats del feixisme espanyol van tenir lloc el 27 de setembre de 1975, tan sols dos mesos abans de la mort de Franco.<\/span> El successor directe del r\u00e8gim feixista, Juan Carlos de Borb\u00f3, va mediar en un pacte entre elits que va permetre mantindre intactes les estructures de poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic per a la construcci\u00f3 de les quals s’havia subvertit l’ordre constitucional quaranta anys abans. Unes estructures de poder, per aix\u00f2 mateix, no nom\u00e9s profundament injustes sin\u00f3 il\u00b7legals per estar assentades sobre un acte delictiu fundacional: l’assalt al poder per part d’una banda armada d’elements terroristes.<\/span> Necess\u00e0riament el feixisme travestit a dem\u00f2crata havia de perdonar-se a si mateix. A aqueix sinistre objectiu va servir la Llei d’Amnistia de 15 d’octubre de 1977, llei anticonstitucional ja que en aquell moment l’\u00fanica Constituci\u00f3 jur\u00eddicament v\u00e0lida era la de 1931 que no podia emparar una norma que atemptava contra la legalitat internacional, acatada per ella en el seu articulat. Esta llei de punt final perdonava els assassins i santificava la jurisdicci\u00f3 repressiva de la dictadura, i deixava intacte el seu aparell policial i jurisdiccional, ambd\u00f3s c\u00f2mplices dels crims comesos.<\/span> El pacte de silenci de la transici\u00f3 es va estendre com un sudari sobre la societat espanyola, impedint que aquesta record\u00e9s o conegu\u00e9s la veritat sobre la fero\u00e7 repressi\u00f3 exercida pel feixisme. Es va elaborar una versi\u00f3 dels esdeveniments segons la qual Juan Carlos de Borb\u00f3, designat per Franco com a successor a t\u00edtol de rei, i Adolfo Su\u00e1rez, ministre secretari general del Moviment en l’\u00faltim govern de Franco, desafiant valentament foscos poders a l’ombra, havien atorgat la democr\u00e0cia als espanyols. Calia oblidar els centenars de milers d’homes i dones assassinats per haver defensat la llibertat i la legalitat republicana. No tenien cabuda en aquesta Espanya en la qual quelcom havia canviat perqu\u00e8 tot segu\u00eds igual.<\/span> En aquest context d’impunitat dels crims del feixisme, quan els col\u00b7lectius de v\u00edctimes present\u00e0rem les den\u00fancies per crims contra la humanitat, emparant-nos en el Dret Internacional dels Drets Humans, tots els poders d’aquest estat fallit es van posar en gu\u00e0rdia i es van apressar en la defensa de l\u2019statu quo. La Fiscalia, incomplint el mandat de l’article 124 de la Constituci\u00f3 de 1978 que la commina a promoure l’acci\u00f3 de la just\u00edcia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’inter\u00e8s p\u00fablic tutelat per la llei, aix\u00ed com el seu mateix estatut org\u00e0nic que l\u2019obliga a la protecci\u00f3 de la v\u00edctimes, amb enorme virul\u00e8ncia va defensar la falta de compet\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Nacional per a la investigaci\u00f3 d’aqueixes den\u00fancies.<\/span> Per la seva banda, la Sala Penal de l’Audi\u00e8ncia Nacional, sense entrar en el fons de l’assumpte, va acceptar l’argumentaci\u00f3 del Ministeri Fiscal, vulneradora ella mateixa de la legalitat internacional.<\/span> No obstant aix\u00f2, dos magistrats d’aquesta sala, aix\u00ed com uns altres dos dels jutjats territorials de Granada i San Lorenzo del Escorial, no sols han compartit els arguments del Jutjat Central d’Instrucci\u00f3 n\u00fam. 5 de l’Audi\u00e8ncia Nacional, per a acceptar la compet\u00e8ncia, sin\u00f3 que han anat m\u00e9s lluny en raonar la inconveni\u00e8ncia de la seva inhibici\u00f3.<\/span> Finalment, perqu\u00e8 quedi meridianament clar que l’estat espanyol no permetr\u00e0 que es faci just\u00edcia amb les v\u00edctimes del feixisme criminal, del qual es declara hereu jur\u00eddic, el Tribunal Suprem ha arribat a l’esc\u00e0ndol d’admetre a tr\u00e0mit una den\u00fancia per prevaricaci\u00f3 contra el titular del jutjat que va iniciar la investigaci\u00f3 dels crims del franquisme, presentada per l’extrema dreta, a la qual li ha fet entrega dels llistats de v\u00edctimes que constaven en el Sumari 53\/2008 E i de les dades personals dels denunciants. Cap major menyspreu cap a les v\u00edctimes! En el s\u00fammum del desvergonyiment, per boca de l’instructor Luciano Varela, el Tribunal Suprem ha dictat, contra aquell magistrat, una ordre de processament.<\/span> Els col\u00b7lectius de v\u00edctimes del franquisme volem trencar el silenci i la farsa i denunciem p\u00fablicament\u00a0 la Fiscalia General de l’Estat, que ha propiciat i coadjuvat a aquest estat de coses, la Judicatura que, excepte honroses excepcions fa desistiment de la seua fonamental funci\u00f3 qual \u00e9s la de procurar als ciutadans l’exercici de la tutela judicial efectiva, el Govern d’Espanya, que va elaborar una llei miserable allunyada del Dret Internacional i de la consci\u00e8ncia dels pobles, i el Parlament de la naci\u00f3, que va donar carta de naturalesa legal a la vergonya.<\/span> COORDINADORA DE COLECTIVOS DE V\u00cdCTIMAS DEL FRANQUISMO: Asociaci\u00f3n Andaluza Memoria Hist\u00f3rica y Justicia, Asociaci\u00f3n\u00a0 Memoria Hist\u00f3rica de Catalu\u00f1a,\u00a0ASSOCIACI\u00d3 MEM\u00d2RIA DE MALLORCA<\/strong> \u00a0Asociaci\u00f3n Memoria Hist\u00f3rica de Palencia, AREMEHISA (Asociaci\u00f3n Recuperaci\u00f3n Memoria Hist\u00f3rica Aguilar de la Frontera), Asociaci\u00f3n Recuperaci\u00f3n Memoria Hist\u00f3rica de Arag\u00f3n, Asociaci\u00f3n Recuperaci\u00f3n Memoria Hist\u00f3rica Valladolid, CGT y Forum per la M\u00e8moria del Pa\u00eds Valenci\u00e1.<\/span> 5 febrer 2010.<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"