<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 4 de febrer 2010)<\/span> A Cort hi ha hagut, finalment, fumata blanca. Encara que, considerant quina ha estat la decisi\u00f3, s’escau m\u00e9s que parlem de fumata negra. El monument al creuer Baleares continuar\u00e0 on \u00e9s, de manera que podem augurar que, en poc temps, ostentar\u00e0 la singularitat d’\u00e9sser l’\u00fanic monument feixista d’Europa. Perqu\u00e8 l’ardit de substituir-ne la llegenda actual per una altra de m\u00e9s light no canvia les coses. M\u00e9s aviat les empitjora. Les pedres parlen, no necessiten les paraules. I l’arquitectura \u00e9s ideologia. Tanmateix, Cort no ho ha volgut veure. I en lloc d’acarar la hist\u00f2ria tal com \u00e9s, ha preferit edulcorar-la. I de quina manera! Posades en feina, ses senyories de la Sala han anat m\u00e9s enll\u00e0 de les propostes farisaiques de reconciliaci\u00f3 de la dreta espanyola i de la c\u00faria episcopal, i han decidit convertir l’obelisc en un homenatge a les v\u00edctimes de totes les guerres. “Avui \u00e9s per a la ciutat s\u00edmbol de la voluntat democr\u00e0tica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures”, diu la segona part de la llegenda que el contextualitzar\u00e0. De manera que la terna Calvo-Ramon-Grosske ens proposen retre homenatge perenne als sarra\u00efns que va fer decapitar el Rei en Jaume i a les v\u00edctimes cambotjanes de Pol Pot. Qui molt abra\u00e7a, poc estreny. Sobretot tocant a emocions. I amb la rentada de cara de Cort, l’obra d’Ortells acabaria essent una baluerna en el paisatge, si la primera part de la llegenda no especifiqu\u00e9s que “aquest monument va ser erigit l’any 1948 en record de les v\u00edctimes de l’enfonsament del creuer Baleares durant la Guerra Civil (1936-1939)”. Aix\u00f2 fa que el sentit primigeni del mon\u00f2lit no s’hagi dilu\u00eft, tot i que s’ha substitu\u00eft el discurs d’exaltaci\u00f3 patri\u00f2tica (els herois) per un altre de m\u00e9s farisaic (les v\u00edctimes). Tanmateix, parlem del mateix Baleares. El que va canonejar la poblaci\u00f3 indefensa de M\u00e0laga i el que salpava sense que els mariners coneguessin la ruta perqu\u00e8, en paraules del tinent Cervera, “no importaba si era tal o cual puerto el que hab\u00eda que bombardear”. \u2028\u2028La Trinca municipal ha perdut el rumb, \u00e9s evident. No tenia per qu\u00e8 acudir a Nietzsche ni a Todorov per a justificar en llenguatge jur\u00eddic una decisi\u00f3 que repugna a la cultura democr\u00e0tica. Donostia va esbucar el seu monument al Baleares l’any 2002, i en el lloc que ocupava hi ha una escultura d’Oteiza. El canvi va \u00e9sser cosa d’Od\u00f3n Elorza, un batlle socialista. I tot i que bona part dels mariners desapareguts eren bascos, no va ocasionar cap disgust a la ciutadania. Per a Cort el cam\u00ed estava fet, sols calia seguir-lo. Per\u00f2 la Trinca ha preferit apuntar-se a l’esperit hip\u00f2critament fraternal del Valle de los Ca\u00eddos. No en parlem m\u00e9s. Del seu pa far\u00e0 sopes.