<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 7 de gener 2010) Dilluns em convidaren a assistir a un programa de r\u00e0dio en record d’Aurora Picornell i les Roges<\/em> del Molinar. Dimarts l’Assemblea de Joves d’aquesta barriada els va retre un homenatge. Aurora, les Roges<\/em> (mare i dues filles) i Belarmina Gonz\u00e1lez, varen \u00e9sser assassinades a Porreres la Nit de Reis de l’any trenta-set. S’ha complit, per tant, el setanta-tres\u00e8 aniversari, i la seva ombra es continua projectant sobre la consci\u00e8ncia c\u00edvica. Cap d’elles no tenia estudis ni c\u00e0rrecs per afegir a les targes de visita. Ant\u00f2nia Pascual, la major de les Roges<\/em>, brodava a la Casa Singer, a la pla\u00e7a de Cort. L’altra, Maria, era dependenta a una botiga de robes de la pla\u00e7a d’en Coll, anomenada San Antonio. I la mare, Catalina Flaquer, feia senalles a casa seva. Les tres eren de Capdepera, com ho era Maria Vaquer, una altra dona que cal tenir en compte. Aurora Picornell havia treballat de sastressa. Per\u00f2 ho va deixar per a dedicar-se en cos i \u00e0nima a l’expansi\u00f3 del PCE. Maria Vaquer era socialista i va publicar diversos articles a El Obrero Balear<\/em>. Un tribunal militar la va condemnar a mort, i se’n va alliberar, de la mort, perqu\u00e8 la moneda va caure de cara. Son pare, Francesc Vaquer, va \u00e9sser assassinat. I el seu marit, Seraf\u00ed Nebot, va patir pena de presidi. Tamb\u00e9 hi ha articles dispersos d’Aurora Picornell, encara que all\u00f2 que m\u00e9s n’ha transcendit s\u00f3n les arengues. Totes aquestes dones, i d’altres, fan part del moviment obrer i feminista que comen\u00e7a a tenir pes social a Mallorca a partir de mitjan segle XIX. No irromperen espont\u00e0niament en el m\u00f3n pol\u00edtic i sindical. Tampoc no eren unes pobres donetes que s’havien perdut rere els seus marits, tal com propalava la xerrameca de la beateria m\u00e9s r\u00e0ncia. Quan s’estudia en conjunt el paper de la dona treballadora en el per\u00edode 1868-1936, podem veure que tant els assassinats de fa setanta-tres anys com l’amuntegament hum\u00e0 de Can Sales obe\u00efen a la voluntat d’acabar amb el moviment obrer i, fins i tot, de canviar el sentit de la hist\u00f2ria. Les cinc v\u00edctimes de la Nit de Reis feien part de l’engranatge social, no n’eren peces separades. De Belarmina Gonz\u00e1lez no se’n sap gaireb\u00e9 res. \u00c9s probable que no estigu\u00e9s tancada a Can Sales, perqu\u00e8 les preses que han parlat de la saca, anomenen quatre dones, no cinc. En qualsevol cas, \u00e9s ben segur que totes moriren v\u00edctimes d’una estrat\u00e8gia encaminada a escap\u00e7ar el moviment obrer. La parella d’Antonia Pascual, Llu\u00eds Montero, va \u00e9sser assassinat. I el marit de Maria, Josep Juli\u00e0, tamb\u00e9. Dels Picornell, a m\u00e9s d’Aurora, mataren dos germans, Gabriel i Ignasi, i son pare, Ignasi Picornell. Un altre dels germans, Joan, que havia aconseguit fugir de Mallorca, va morir a un camp de concentraci\u00f3 nazi. El company d’Aurora, Heribert Qui\u00f1ones, seria afusellat a Madrid, a la postguerra. L’assassinat d’Aurora, Belarmina i les Roges, ben igual que el de Darder, Ques, Jaume i Mateu, contenia un missatge. Aix\u00ed com els d’aquests era un av\u00eds a la burgesia, els d’aquelles ho era al feminisme ent\u00e8s com a factor inseparable dels moviments obrers. No sols mataren dones, la Nit de Reis. Mataren idees i un segle de feina a favor de la dignitat de la dona i del col\u00b7lectiu obrer. A hores d’ara encara no s’han pogut recuperar les seves despulles. El franquisme les va assassinar al llarg de quaranta anys, tossudament, cada cinc de gener. La democr\u00e0cia coronada voldria condemnar-les a l’oblit. El passat m\u00e9s d’octubre el Parlament de les Illes Balears va renunciar a tirar endavant una Llei de Fosses, com la d’Euskadi i Catalunya, que obligu\u00e9s el Govern a assumir la responsabilitat de localitzar, identificar i retornar als familiars els cossos de les v\u00edctimes del feixisme enterrats qui sap on. Per tal de tranquil\u00b7litzar-se la consci\u00e8ncia, es va aprovar, per unanimitat, un document que insta el govern de Zapatero a fer alguna cosa per a exhumar els cad\u00e0vers disseminats arreu de l’Estat. Ses senyories s’aplaudiren, cofoies. I el Pep\u00e9 es va afegir a l’ovaci\u00f3 de manera entusi\u00e0stica. Altres sent\u00edrem vergonya aliena. Una vergonya que desp\u00fas-ahir, la Nit de Reis, es va fer m\u00e9s viva i persistent. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"