\n<\/p>\n
Laura Morral<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 2 de gener 2010) Mem\u00f2ria de Mallorca intensifica la campanya de rebuig al monument franquista de la Feixina i ja t\u00e9 un ampli suport de moviments civils de les Illes. En conjunt, donen veu a m\u00e9s de 40.000 ciutadans Un total de 45 entitats socials i sindicals<\/strong> de les Illes i de l’Estat han fet costat al manifest de l’associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca<\/strong> que demana la retirada del monument al Crucero Baleares<\/em><\/strong> erigit al parc de la Feixina. El manifest reitera el deure moral de llevar d’enmig de la pla\u00e7a aquest monument que enalteix el r\u00e8gim franquista i que vulnera de manera clara la Llei de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/strong>. La campanya t\u00e9 un ampli suport. S\u00f3n 45 entitats que en conjunt donen veu a m\u00e9s de 40.000 ciutadans<\/strong>. Mem\u00f2ria de Mallorca no es rendeix i, ara m\u00e9s que mai, ha intensificat la lluita de rebuig al mon\u00f2lit<\/strong>, despr\u00e9s que dies enrere Pimeco i Cambra de Comer\u00e7 -dues entitats empresarials, amb interessos econ\u00f2mics per\u00f2 sense cap lligam amb moviments socials- s’autoproclamassin defensors de la conservaci\u00f3 del monument. El portaveu de l’associaci\u00f3, Mar\u00e7al Isern, recrimina que el “pitjor de tot plegat s\u00f3n les excuses, els pobres arguments que els defensors del franquisme utilitzen per mantenir erigit un recordatori d’aquell extermini hum\u00e0”. Pel portaveu, els partidaris del monument argumenten que el Crucero Baleares<\/em> de la Feixina “no \u00e9s feixista, tot i que el mateix dictador Franco, en el discurs d’unificaci\u00f3<\/strong> pronunciat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, ho deixava ben clar: “Y en los lugares de la lucha donde brill\u00f3 el fuego de las armas y corri\u00f3 la sangre de los h\u00e9roes, elevaremos estelas y monumentos en que grabaremos los nombres de los que con su muerte, un d\u00eda tras otro, van forjando el templo de la Nueva Espa\u00f1a…”. Isern remarca que “la campanya t\u00e9 l’objectiu d’ajudar a retornar la dignitat c\u00edvica a la zona”. El manifest \u00e9s nom\u00e9s una iniciativa de la campanya<\/strong>. Aix\u00ed mateix, el col\u00b7lectiu ha convocat un concurs d’idees<\/strong> d’\u00e0mbit estatal dirigit a arquitectes per tal de dissenyar un nou entorn<\/strong> per a la Feixina sense el monument. M\u00e9s for\u00e7a que mai. Totes les associacions:<\/span><\/strong> Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca, Comissi\u00f3 de la Dignitat, STEI, UGT Balears, CGT, CNT, SEPC-UIB, Ateneu Llibertari Estel Negre, Associaci\u00f3 de Ve\u00efns del Puig de Sant Pere, Associaci\u00f3 del Raval de Santa Catalina, Uni\u00f3 d’Associacions de Mallorca, Escola en Pau, Coordinadora estatal del Col\u00b7lectiu V\u00edctimes del Franquisme, Psic\u00f2legs sense Fronteres, IGMAN- Acci\u00f3 Solid\u00e0ria, Esquerra Unida Illes Balears, Esquerra Republicana, Lobby per la Independ\u00e8ncia, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya – Illes Balears i Piti\u00fcses, Joves d’Esquerra Nacionalista, CMI Militant, PCPE- Balears, Col\u00b7lectius de Joves Comunistes, Uni\u00f3 C\u00edvica per la Rep\u00fablica, Associaci\u00f3 Senegalesa Mallorquina, Col\u00b7lectiu Republic\u00e0 del Baix Llobregat, Associaci\u00f3 per a la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica de Castell\u00f3, F\u00f2rum per la Mem\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0, Associaci\u00f3 per a la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica de Catalunya, associaci\u00f3 Memoria y Justicia d’Andalusia, Associaci\u00f3 per a la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica d’Aguilar de la Frontera, Associaci\u00f3 per a la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica d’Arag\u00f3, Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica de Pal\u00e8ncia, Recuperaci\u00f3 de la memoria hist\u00f2rica de Valladolid, associaci\u00f3 Ateos y Republicanos, Movimiento de V\u00edctimas de Cr\u00edmenes de Estado de Colombia, Sindicat d’Estudiants de les Illes Balears, Mans Fora de Vene\u00e7uela, Fundaci\u00f3 Frederick Engels, Plataforma Ciutadana Gent de Marratx\u00ed, Musidiversitat SL, Barri TV, asociaci\u00f3n Candela Projectes Solidaris, Federaci\u00f3 estatal de F\u00f2rums per la Mem\u00f2ria, Plataforma Ciutadana Gent de Marratx\u00ed. “\u00c9s un monument criminal”<\/span><\/strong> “El monument de la Feixina \u00e9s un obstacle. Est\u00e0 situat en el punt central d’aquest parc i aix\u00f2 impedeix que els barris de Santa Catalina i del Puig de Sant Pere puguin integrar-se a l’entorn”. Aix\u00ed pensa l’arquitecte mallorqu\u00ed Josep Quetgles (Palma, 1946), reconegut enguany pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts amb el premi Nacional d’arquitectura i espai p\u00fablic. A m\u00e9s, \u00e9s un dels participants en el concurs d’idees organitzat per l’associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca amb l’objectiu de dissenyar una nova Feixina sense el monument al Baleares. Ell i m\u00e9s d’una dotzena d’arquitectes presentaran abans del 15 de gener els seus projectes. Un jurat escollir\u00e0 la proposta guanyadora, que ser\u00e0 remesa a l’Ajuntament, i se’n far\u00e0 una exposici\u00f3 p\u00fablica amb la resta de treballs. En una entrevista a dBalears<\/em>, Quetgles parla del poc valor est\u00e8tic, arquitect\u00f2nic i patrimonial del monument. Assegura que la forma actual de la Feixina produeix “una bossa negativa”, un espai amagat que viu d’esquena a Ciutat. L’entorn queda tancat per l’escola Jaume I, sense una veritable \u00e0rea de jocs, pel darrer tram clavegueritzat de la Riera i per la pla\u00e7a de la Porta de Santa Catalina i el Baluard, situats en “un cul-de-sac”. Per aix\u00f2, Santa Catalina i el Jonquet no gaudeixen de connexions horitzontals amb la ciutat. “Ara hi ha l’oportunitat d’aprofitar l’oposici\u00f3 al residu franquista per invertir aquesta situaci\u00f3 negativa”, constata Quetgles. El concurs vol fer veure que l’alliberament del “pes del passat” no nom\u00e9s \u00e9s un gest simb\u00f2lic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot constituir un bon moment per recuperar el sentit com\u00fa en aquest indret. A m\u00e9s, per Quetgles, el mon\u00f2lit “no t\u00e9 inter\u00e8s com a objecte pl\u00e0stic. Dotar d’una mirada est\u00e8tica un vestigi d’aquestes caracter\u00edstiques \u00e9s de per si una perversi\u00f3”. I conclou: “\u00c9s un monument criminal”.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"