\n<\/p>\n
Antoni Marimon<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 5 de gener 2010)<\/span><\/p>\n <\/p>\n Una de les conclusions m\u00e9s interessants de la tesi doctoral de Catalina Moner M\u00f3ra, llegida recentment a la Universitat de les Illes Balears, \u00e9s l’extremat “legalisme” amb qu\u00e8 els revoltats contra la Rep\u00fablica el juliol del 1936 varen procedir contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu. Davant un tribunal format per destacats contemporanistes de Barcelona (Jordi Casassas i Carles Santacana), Palma (Sebasti\u00e0 Serra i Jaume Oliver) i Alacant (Jos\u00e9 Miguel Santacreu), la historiadora i inspectora d’educaci\u00f3 Catalina Moner va defensar una llarga investigaci\u00f3 centrada en la figura de Darder. Sota el t\u00edtol d’Emili Darder i C\u00e0naves (1895-1937). Metge i pol\u00edtic, v\u00edctima de la repressi\u00f3 franquista<\/em>, i dirigida per qui escriu aquestes l\u00ednies<\/span>, va assolir la m\u00e0xima qualificaci\u00f3 acad\u00e8mica. Com \u00e9s l\u00f2gic, el judici ocupa una part important de la tesi i la veritat \u00e9s que sobta per les aparences de “just\u00edcia” i per les mol\u00e8sties que es varen prendre per aparentar que es tractava d’un proc\u00e9s amb garanties. Els detinguts varen tenir advocats defensors que, en alguns casos, com en el d’Alexandre Jaume, varen esser brillants i feren tot el que pogueren. Tamb\u00e9 fou bastant combatiu l’advocat de l’antic batle d’Inca Antoni Mateu, de qui el president del Consell de Guerra va arribar a dir que utilitzava una “fina iron\u00eda (que) sirve de elegante envoltura a un fondo agresivo”. S’ha de recordar que paral\u00b7lelament centenars de mallorquins eren assassinats, a les cunetes de les carreteres o en els cementeris, sense cap mena de par\u00f2dia de just\u00edcia. Nom\u00e9s cap a l’octubre del 1936, s’iniciaren els consells de guerra com el que ens ocupa. En aquest cas, desenes de persones varen esser cridades a testificar en un proc\u00e9s que es va allargar m\u00e9s de mig any. Aut\u00e8ntiques menudeses, com la recerca d’una dedicat\u00f2ria d’Alexandre Jaume a l’assassinat Joan Monserrat i Parets, varen provocar diverses compareixences i gran recerques. No hi ha dubte que volien justificar l’injustificable. Per aix\u00f2 es varen inventar un suposat complot revolucionari, del qual no s’han trobat mai proves reals, que hauria implicat tots els acusats. Per cert que el principal testimoni d’aquesta conspiraci\u00f3 marxista, Bartomeu Flux\u00e0 Colomar, desapareix poc despr\u00e9s. I pel que fa a un suposat document xifrat, amb moltes dades sobre la insurrecci\u00f3 bolxevic, trobat a l’escriptori d’Antoni Mateu, el seu advocat defensor aconsegueix que figuri en acta que “el se\u00f1or fiscal admite la probabilidad de introducci\u00f3n subrepticia en el caj\u00f3n de la mesa de su patrocinado del documento cifrado y de cuanto se hubiera querido introducir”. Per\u00f2, com assenyala encertadament Catalina Moner, tot valia per acusar Darder, Jaume, Mateu i Ques. Des de la compra de llibres en catal\u00e0 al C\u00edrculo Mallorqu\u00edn a retalls de La \u00daltima Hora<\/em> o El Obrero Balear<\/em>. En el cas d’Antoni Maria Ques, com que no tenia una projecci\u00f3 p\u00fablica com els altres acusats, aquesta recerca arriba a extrems de deliri. Aix\u00ed, constitueix un c\u00e0rrec haver assistit a una reuni\u00f3 d’Esquerra Republicana Balear, el 8 de gener del 1936, en la qual es va decidir cedir el local per un acte dels Amics de R\u00fassia. De totes maneres, el fiscal Ricard Mulet Fiol s’atrev\u00ed a demanar la pena de mort contra Jaume i Ques. Per\u00f2 el Consell de Guerra els condemn\u00e0 tots quatre a la pena de mort, el 16 de febrer del 1937, per considerar provat que feien part d’un complot revolucionari del Front Popular contra la p\u00e0tria, els elements d’ordre i l’Ex\u00e8rcit. I \u00e9s que, malgrat la parafern\u00e0lia legalista, tot era una par\u00f2dia. Catalina Moner destaca l’opini\u00f3 de l’auditor de guerra, Llu\u00eds Ramallo Thomas, que a la manca de proves o d’un aixecament en armes, contraposa que “en las actuales circunstancias a cualquier ente o persona que no viva fuera de la realidad le es innecesario”.<\/span> <\/font> <\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"