<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 29 desembre 2009) El creuer Baleares ja t\u00e9 un veritable mascar\u00f3 de proa en la persona de la senyora Maris\u00e9 Fern\u00e1ndez-Segade. Si m\u00e9s no, fa costat de manera not\u00f2ria a Arca, la Cambra de Comer\u00e7 i el C\u00edrculo Balear, en el manteniment del grup escult\u00f2ric de la Feixina. La senyora Maris\u00e9 \u00e9s la presidenta de l’Associaci\u00f3 de Ve\u00efns del barri de Sant Jaume, col\u00b7laboradora d’Arca -l’entitat pionera en defensa del mon\u00f2lit- i de la Fundaci\u00f3 Rotger-Villalonga. Tamb\u00e9 \u00e9s coneguda per la protecci\u00f3 que dispensa als arbres de l’espai urb\u00e0, at\u00e8s que l’any 2000 va protagonitzar tot un seguit d’accions \u00e8piques a favor de les ac\u00e0cies del Passeig Mallorca. Ara els seus esfor\u00e7os es centren a aconseguir salvar el monument al Baleares dels barrobins, i ha lliurat a Aina Calvo una carta on n’argumenta el perqu\u00e8, amb dues mil signatures, encara que, de moment, n’hem de descomptar tres, perqu\u00e8 Pimeco, el Lul\u00b7li\u00e0 i el Club N\u00e0utic de Cala Gamba neguen haver-la signada. Tampoc no tenen gaire import\u00e0ncia les dissid\u00e8ncies, encara que siguin significatives, perqu\u00e8 ja sabem com van aquestes coses. Un comentari, un compta amb mi per al que vulguis, i ja tenim el malent\u00e8s. Tanmateix, la senyora Maris\u00e9 Fern\u00e1ndez-Segade no juga gaire net. Afirma a UH<\/em> (edici\u00f3 de dimecres passat) que la mouen criteris culturals i humans, en cap cas ideol\u00f2gics. I aix\u00f2 no \u00e9s del tot cert. O, si m\u00e9s no, se’ns fa dif\u00edcil de creure, at\u00e8s que la senyora Maris\u00e9 \u00e9s parenta en primer grau del senyor Emilio Fern\u00e1ndez Segade, un contraalmirall de la marina espanyola que va fer tota la carrera amb la Dictadura. No \u00e9s, per tant, imparcial, llevat que sigui com la comunista Constancia de la Mora Maura, l’ovella negra d’una fam\u00edlia de dretes. Altrament, els arguments que addueix per a justificar el mon\u00f2lit freturen de consist\u00e8ncia. La senyora Maris\u00e9 parla dels mariners que anaven amb el Baleares com si fossin equiparables a les v\u00edctimes de l’avi\u00f3 d’Spanair que va estavellar-se a Barajas. I per endolcir la p\u00edndola hi afegeix una cullerada d’humanisme xovinista: entre els desapareguts hi havia setze infants mallorquins. En conclusi\u00f3, nega la simbologia feixista del monument -d’altra banda tan manifesta a la mateixa pedra i en els actes inaugurals- perqu\u00e8 “lo que tienen que entender todos es que es el recuerdo de una tragedia que afect\u00f3 a muchas familias mallorquinas, no un s\u00edmbolo pol\u00edtico”. Ai, senyora Maris\u00e9, Mar\u00eda Jos\u00e9…! La trag\u00e8dia que va afectar moltes fam\u00edlies mallorquines reposa a les cunetes. I ara no veu que en el seu argumentari pesen m\u00e9s els sentiments que la ra\u00f3…? Potser si ens revestim amb la innoc\u00e8ncia dels albats podrem arribar a admetre que les v\u00edctimes no portaven uniforme i que en realitat eren mariners que havien sortit a fer gamba. Per\u00f2 ja em dir\u00e0 qu\u00e8 hi feia a bord Herr J\u00fcrgen Jensen, un nazi de pes. Per si no ho sap, senyora Maris\u00e9, viatjava vestit de pais\u00e0 per tal de no \u00e9sser detectat pels serveis del Comit\u00e8 de No Intervenci\u00f3 i figurava en n\u00f2mina de la Legi\u00f3 C\u00f2ndor. A la postguerra descobriren una placa en honor seu a l’arsenal mar\u00edtim de La Carrara, a San Fernando. Deia: “A la memoria de J\u00fcrgen Jensen, ca\u00eddo en el crucero Baleares, muerto por Dios y por la patria”. Encara hi \u00e9s. I a un dels laterals porta la creu gammada. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"