<\/p>\n
Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo”<\/span> (Diari de Balears, 21 desembre 2009) <\/font><\/p>\n <\/p>\n El febrer de 1936, coincidint amb la festa dels darrers dies, “<\/em>Pedro Garc\u00eda Sampol<\/strong>, Pedro<\/strong> y Juan Sampol Cerd\u00e1<\/strong> y algunos otros” constitu\u00efren la delegaci\u00f3 local de Falange a Montu\u00efri. Ho explica el Marqu\u00e8s de Zayas<\/strong> que els va proveir d’armes per fer bravates. Calumniaren i intimidaren el batle, Joan Mas<\/strong>, <\/strong>Collet<\/em>, a qui ompliren la carpeta de pasquins feixistes; romperen la placa de la pla\u00e7a de la Rep\u00fablica i, gr\u00e0cies a una escala que sort\u00ed de la rectoria, varen escriure “Plaza de Espa\u00f1a”<\/em> a la fa\u00e7ana de l’Ajuntament. Arran de la insurrecci\u00f3 militar de juliol, aquells feixistes (coneguts com “escopeters” i “bonsatlots”) passejaren arreu oli de ric\u00ed i amenaces. L’escamot va ser actiu a Sencelles, Campos i Porreres, on un d’ells era conegut com “en Quaranta” pel nombre de republicans que metrall\u00e0 en un vespre a la Creu de darrere del cementiri. Montu\u00efri va viure la por dels botxins i el dol dels morts (el batle un d’ells) amb un silenci que encara ara no s’ha esva\u00eft. El carnestoltes de 1936 havia estat el darrer per a milers de mallorquins i no va reeixir fins a l’any 1976 quan, al barri de sa Calatrava de Palma, s’organitz\u00e0 un ateneu per recobrar les festes populars. Aquell general \u00cdsimo<\/strong> havia fet el bategot i el seu hereu ja era coronat, per\u00f2 els “Guerilleros de Cristo Rey”<\/em> cremaven llibreries i disparaven. Els grisos, ara de color escatol\u00f2gic, eren els mateixos. Els pol\u00edtics encadenaven ren\u00fancies a les totes i feien creure als ingenus que gaud\u00edem de llibertat. Aix\u00f2 no obstant, a Montu\u00efri, la primeria de 1977 un grup inquiet, en contacte amb la gent de sa Calatrava, va recobrar el carnaval. El cartell era un tr\u00edptic, amb sis p\u00e0gines il\u00b7lustrades sobre paper d’estrassa. El dibuix de la portada mostrava un disfressat de gu\u00e0rdia civil que havia fet llarg. La festa va ser un \u00e8xit, per\u00f2 la Gu\u00e0rdia Civil crid\u00e0 a declarar Joana Jord\u00e0<\/strong>, <\/strong>Confitera<\/em>, una de les organitzadores de la festa, perqu\u00e8 volien saber qui havia impr\u00e8s la propaganda. La investigaci\u00f3 va provocar la detenci\u00f3 a Palma d’Antoni Rotger<\/strong> i Josep Sitjar<\/strong>, com a presumptes autors i impressors del programa. En saber que, una vegada interrogats, durien els detinguts a Can Berga per declarar davant del jutge, vaig anar a cercar Josep Maria Llompart<\/strong>, president de l’Obra Cultural Balear<\/strong>, atesa la circumst\u00e0ncia que l’entitat havia fet la sol\u00b7licitud del perm\u00eds governatiu de la festa de Montu\u00efri. Llompart, llicenciat en Dret, va sol\u00b7licitar al jutge ser-hi present com a part interessada i aix\u00ed es va destapar l’extravag\u00e0ncia dels c\u00e0rrecs. El tinent d’intel\u00b7lig\u00e8ncia dels civils va dir que tot obe\u00efa a la den\u00fancia d’un ve\u00efnat, a qui el dibuix d’un espanta-sogres evoc\u00e0 un episodi familiar, sobre el qual deia haver rebut an\u00f2nims que no va aportar. El gu\u00e0rdia va dir que la den\u00fancia era exagerada, per\u00f2 que quan l’anaven a arxivar reberen ordres de trobar “el aparato”<\/em> (es referien a la impremta) i aclarir qui eren els autors. Alg\u00fa havia tocat fils “muy arriba”<\/em> i, aprofitant el dibuix de la portada, ho enfocaren com una hipot\u00e8tica burla a la gu\u00e0rdia civil. A preguntes del jutge (que va qualificar la den\u00fancia de rid\u00edcula), el jove tinent va admetre que no havia vist mai una festa de disfresses on no hi hagu\u00e9s un gu\u00e0rdia civil i un capell\u00e0 i que, als cartells de qualsevol festa de Carnaval (ja n’hi havia de privades orientades al turisme d’hivern), era habitual veure-hi militars. El jutge va sentenciar que no hi havia cas, per\u00f2 el denunciant ho adre\u00e7\u00e0 al Tribunal d’Ordre P\u00fablic, encarregat dels delictes pol\u00edtics. Com que el TOP acabava de ser suprimit per decret llei, el cas rebot\u00e0 al Tribunal de Just\u00edcia Militar i no es va tancar fins al 15 d’octubre de 1977, gr\u00e0cies a l’article 1.b de la llei d’Amnistia<\/strong> que eximia expressament: “<\/em>Todos los actos realizados entre el 15 de diciembre de 1976 y el 15 de junio de 1977, cuando en la intencionalidad pol\u00edtica se aprecie un m\u00f3vil de restablecimiento de las libertades p\u00fablicas o de reivindicaci\u00f3n de autonom\u00edas de los pueblos de Espa\u00f1a<\/strong>“. Els mitjans de comunicaci\u00f3 no n’han parlat mai… fins ara! Ha plogut molt d’en\u00e7\u00e0 del carnaval de 1977 i m\u00e9s del de 1936, per\u00f2 el silenci continua. A difer\u00e8ncia de Roma i Nuremberg, els jutges miren cap a altres pa\u00efsos i enterren el dret dels familiars a recobrar els cossos de les v\u00edctimes. El PP es nega a condemnar els crims del franquisme i no \u00e9s il\u00b7legalitzat. Hi ha mon\u00f2lits feixistes erectes per culpa de pol\u00edtics covards. Televisions i editorials tracten la guerra amb censura: esmenten les v\u00edctimes i emparen els assassins. Per entendre la situaci\u00f3 cal veure La caixa de m\u00fasica <\/em>(1989), de Costa-Gavras<\/strong>. Molts d’historiadors fan l’anguila i, per trobar els noms dels botxins, cal llegir Historia de la Vieja Guardia de Baleares<\/em> (Madrid, 1955). Ells exhibien la matera i els fills l’encobreixen. Si volem el dret a decidir el futur cal con\u00e8ixer el passat! Si un poble vol viure en llibertat ha d’assumir les vergonyes. Cal una catarsi que faci bugada per blasmar socialment els autors dels crims. Fins que no s’hagi purgat i redimit la repressi\u00f3 no recobrarem la dignitat. Els pobles que amaguen la hist\u00f2ria estan condemnats a repetir-la. Al capdavall, nom\u00e9s la veritat ens far\u00e0 persones lliures! Tenim una causa pendent i, tanmateix, aquesta democr\u00e0cia no tendr\u00e0 credibilitat mentre el silenci oficial encobreixi els criminals de guerra<\/strong>.<\/span> <\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"