Amb aquesta mesura el Ministeri instaria a retirar el mon\u00f2lit. <\/span>El Ministeri de Just\u00edcia estudia la possibilitat de retirar subvencions o ajudes p\u00fabliques<\/strong> a l’Ajuntament de Palma en el cas que no retiri el monument del Crucero Baleares<\/strong> erigit al parc de la Feixina. L’Oficina per les v\u00edctimes de la Guerra Civil i de la dictadura del Govern espanyol es basa en l’article 15 de la Llei estatal de mem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/strong>, que estableix en el punt n\u00famero 1 que les administracions p\u00fabliques han de prendre les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, ins\u00edgnies, plaques i altres objectes d’exaltaci\u00f3 de la sublevaci\u00f3 militar, de la Guerra Civil i la repressi\u00f3 de la dictadura. Si no es fa, el mateix article continua dient que, “entre altres mesures, el Govern podr\u00e0 incloure la retirada de subvencions o ajudes p\u00fabliques”.<\/span> Margarita Temprano<\/span><\/strong>, la directora de l’Oficina per les v\u00edctimes de la Guerra Civil i la dictadura, pertanyent al Ministeri de Just\u00edcia, ha estat informada de l’exist\u00e8ncia del Crucero Baleares<\/em> a trav\u00e9s d’un escrit de den\u00fancia que li enviaren el 16 de novembre passat l’associaci\u00f3 Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica de Mallorca i la Coordinadora dels col\u00b7lectius V\u00edctimes del Franquisme d’\u00e0mbit estatal. En aquest escrit tamb\u00e9 s’hi fa refer\u00e8ncia a l’incompliment d’una altra llei, 16\/1985, sobre Patrimoni Hist\u00f2ric espanyol. En el pre\u00e0mbul, la normativa cita que “totes les mesures de protecci\u00f3 nom\u00e9s cobren sentit si, al final, condueixen al fet que un nombre cada pic major de ciutadans<\/strong> pugui contemplar i gaudir de les obres que s\u00f3n her\u00e8ncia de la capacitat col\u00b7lectiva d’un poble”. Sobre aquest aspecte, el portaveu de l’associaci\u00f3 de Mallorca, Mar\u00e7al Isern<\/strong>, denuncia que l’actitud de l’equip de govern de Palma \u00e9s “totalment contr\u00e0ria a la lletra i a l’esperit d’aquestes dues lleis. Hi afegeix que “dif\u00edcilment pot conduir a la llibertat d’un poble la contemplaci\u00f3 d’un monument dedicat a perpetuar les gestes dels destructors de la legalitat”. El casa de Palma no \u00e9s l’\u00fanic<\/strong>. La mateixa Temprano constata que ha rebut moltes peticions de municipis d’arreu de l’Estat que exigeixen aquest dret i que la seva obligaci\u00f3 \u00e9s revisar totes les sol\u00b7licituds. Entre altres demandes, esmenta la de San Leonardo de Yag\u00fce (S\u00f2ria), on persisteix l’est\u00e0tua del general Yag\u00fce, la del municipi de Cadis on es reclama la retirada de la placa d’exaltaci\u00f3 a la sublevaci\u00f3 militar en honor del general Sanjurjo i la de Los Llanos (La Palma), on hi ha dos escuts franquistes.<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![](\"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/portadacdweb.jpg\")
<\/p>\n