<\/p>\n
Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo”<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 7 desembre 2009) <\/p>\n <\/font><\/p>\n <\/p>\n M\u2019escandalitza la visi\u00f3 de s\u00edmbols feixistes que delaten d\u00e8ficit democr\u00e0tic. M’of\u00e8n la resist\u00e8ncia contuma\u00e7 de l’ajuntament de Palma a estimbar un monument que fa m\u00e9s mal que en Franco a cavall i recorda un vaixell de guerra que dispar\u00e0 contra poblaci\u00f3 civil. Per\u00f2 encara m’escandalitza i m’of\u00e8n molt m\u00e9s que les institucions enalteixin c\u00f2mplices dels assassins. Aix\u00f2 va fer el Consell Insular de Mallorca<\/strong> en retre un triple homenatge a Maria Ant\u00f2nia Salv\u00e0<\/strong> (Palma, 1869), Lloren\u00e7 Riber<\/strong> (Campanet, 1882) i Joan Estelrich<\/strong> (Felanitx, 1896), amb motiu del 50\u00e8 aniversari de les seves morts. Amb la llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica<\/strong> a la m\u00e0, per\u00f2 sobretot amb dos dits d’\u00e8tica, no s’ho mereixien. Les tres beates biografies els exclouen de tota lloa i, mai de mais, un ens democr\u00e0tic que emana del poble havia d’escarnir els honors que el franquisme ja els havia brindat en vida. \u00a0Maria Ant\u00f2nia Salv\u00e0<\/strong>, com el seu germ\u00e0 Antoni, afiliat a Falange, va fer pinya amb els revoltats. Ho va fer evident al pr\u00f2leg de Poes\u00edas<\/em> del seu nebot militar Luis Ripoll L\u00f3pez<\/strong>, segons ella “feliz de dar la vida por su Patria con la cruz al pecho desde el Movimiento Nacional”. S\u00f3n m\u00e9s populars els versets dedicats a Franco: “Farineta bruna, \/ oli sense sal. \/ Visca el General \/ de l’Espanya una!”. Abans, Salv\u00e0 havia aconsellat la seva \u00edntima amiga Maria Verger<\/strong>, bibliotec\u00e0ria a Terrassa, a favor de la “higienizaci\u00f3n de la biblioteca para restaurar la moral cat\u00f3lica espa\u00f1ola”. El febrer de 1958, un mes despr\u00e9s de morir, Salv\u00e0 va ser declarada filla il\u00b7lustre de Palma i l’any 1960, per segona vegada (ho era des de 1918), de Llucmajor. El batle d’aquell acord, Andr\u00e9s Mart\u00edn Burguera<\/strong>, m’explic\u00e0 que va passar \u00e0nsia que no sort\u00eds una bola negra contra la designaci\u00f3, perqu\u00e8 “hi podia haver qualque \u2018concejal’ que ja no fos franquista” (sic). Lloren\u00e7 Riber<\/span><\/strong>, que el maig de 1936 neg\u00e0 a Miquel Ferr\u00e0<\/strong> la firma a la “Resposta al Missatge als Mallorquins”, col\u00b7labor\u00e0 a Aqu\u00ed estamos<\/em> de Falange Espa\u00f1ola i Acci\u00f3n Espa\u00f1ola. Per\u00f2, sobretot, es va distingir per dirigir la depuraci\u00f3 de biblioteques, impulsant la cremadissa de llibres i elaborant llistes negres. Dia 10 de mar\u00e7 de 1953, el ministre espanyol d'”Educaci\u00f3n Nacional”<\/span> li lliur\u00e0 la Gran Cruz de Alfonso X<\/span> el Sabio amb un discurs eloq\u00fcent: “As\u00ed como se dice que la voz del pueblo es la voz de Dios, he tra\u00eddo la alta distinci\u00f3n con que el Caudillo ha querido premiar los altos merecimientos del ilustre acad\u00e9mico Lorenzo Riber, soldado ejemplar en tierras de Espa\u00f1a”.<\/span> Practicant de la doble moral, l’\u00e8poca que resid\u00ed a Barcelona eren comentades les visites a prost\u00edbuls i \u00e9s coneguda la que va fer amb Camilo Jos\u00e9 Cela<\/strong>. L’any 1927, Riber havia disputat a Antoni Maria Alcover<\/strong> la vacant de la Reial Acad\u00e8mia Espanyola i la va guanyar gr\u00e0cies al suport que li brind\u00e0 Gabriel Alomar<\/strong>, el qual, segons el seu fill V\u00edctor<\/strong>, se’n penediria vivament des de l’exili al Caire en constatar que “el franquisme de Riber ha fet bo el fonamentalisme d’Alcover” (sic). Joan Estelrich<\/span><\/strong>, defensor dels drets dels pobles sense estat a la Societat de Nacions a Ginebra durant la Rep\u00fablica, va mudar radicalment de cantet. Seguidor fidel de Camb\u00f3<\/strong>, des de Par\u00eds brind\u00e0 suport als revoltats. Va promoure un manifest d’adhesi\u00f3 a Franco d’intel\u00b7lectuals feixistes i nazis, va publicar La pers\u00e9cution religieuse en Espagne<\/em> i va fundar la revista Franco<\/strong>-espanyola (mai millor dit) Occident<\/em>. El gener de 1939 celebr\u00e0 la caiguda de Barcelona (“alliberada”, segons ell). Membre actiu del SIFNE (el servei d’intel\u00b7lig\u00e8ncia franquista) va ser confident de la GESTAPO delatant informaci\u00f3 dels refugiats republicans. Antoni Maria Sbert<\/strong> va ser a temps de fugir a M\u00e8xic, per\u00f2 Llu\u00eds Companys<\/strong>, la b\u00e8stia negra de Camb\u00f3, va ser detingut, extradit i afusellat. Franco recompens\u00e0 Estelrich i el va fer delegat d’Espanya a la UNESCO. El CIM revalid\u00e0 els honors que Franco dispens\u00e0 els tres escriptors. Justificar-ho en atenci\u00f3 a la seva obra \u00e9s una befa, perqu\u00e8 la seva obra tamb\u00e9 va ser la conniv\u00e8ncia activa amb el feixisme i la repressi\u00f3. Ells varen rebre els honors; les v\u00edctimes, els horrors. El mal \u00e9s que enaltir franquistes crea models a imitar i ens fa recular com els crancs. Els organitzadors arrossegaren a l’homenatge un nodrit grup de poetastres (incultes uns, ignorants uns altres, col\u00b7laboracionistes tots), incapa\u00e7os de destriar que els feren fer el paper de Jos\u00e9 Mar\u00eda Pem\u00e1n<\/strong> quan, convidat per Riber, visit\u00e0 Mallorca per glossar beatum feixista. Cal parlar clar si no volem beneir les inf\u00e0mies. Com aix\u00ed les institucions democr\u00e0tiques fan homenatges a franquistes mentre escupen damunt de la mem\u00f2ria dels morts? Maties Garcies Salv\u00e0<\/strong>, des del Consell Insular de Mallorca, va presentar la triple ignom\u00ednia i, quan Manacor ja ha retirat els dos mon\u00f2lits feixistes del seu port, Aina Calvo<\/strong>, Eberhard Grosske <\/strong>i Nanda Ramon<\/strong> protegeixen el de Sa Feixina. Qu\u00e8 s’han de fer perdonar? Dir-se d’esquerres? Si alg\u00fa ho pot explicar que ho faci a poc a poc, perqu\u00e8 no s’ent\u00e9n tan actiu nacionalcatolicisme ni, tampoc, el silenci c\u00f2mplice i covard dels seus correligionaris, intel\u00b7lectuals domesticats i poetes cortesans. Amb genteta aix\u00ed no arribarem a ser mai postfranquistes del tot… i ja passa b\u00e9 d’hora!<\/span> <\/font> <\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"