<\/p>\n
Bartomeu Fiol<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 1 de desembre 2009) Un nebot d’Emili Darder, un dels personatges m\u00e9s entranyables de la vida cultural, cient\u00edfica i pol\u00edtica de la Mallorca d’abans del Glori\u00f3s Engronsament, acaba de publicar un llibre de records que resulta commovedor per a tot fill d’aquesta terra que tengui un m\u00ednim de sensibilitat moral i hist\u00f2rica. Es tracta d’Impressions d’un infant d’abans i de l’inici de la Guerra Civil a Mallorca, de Josep Darder i Sastre, enginyer industrial jubilat, cap de baixa tensi\u00f3 de Gesa durant molt\u00edssims d’anys, editat per can Moll. A mi m’ha impressionat especialment l’entorn familiar del personatge. Perqu\u00e8 \u00e9s el cas que “la pinya que formaven els Darder del Temple” -com ens narra l’autor- es caracteritzava per l’estretor dels seus lla\u00e7os, en bona part determinada pel fet de viure les tres branques en un mateix espai ciutad\u00e0, el de l’Almudaina de Gumara, esdevinguda m\u00e9s tard el recinte dels templers. \u2028\u2028El besavi Bartomeu Darder, nat a Valldemossa, va muntar un forn al carrer de Vallori de Ciutat i va poder donar la carrera de metge als seus dos fills Tom\u00e0s i Josep. Tom\u00e0s va comprar, el 1896, l’ampli recinte esmentat, instal\u00b7lant-s’hi i instal\u00b7lant-hi els seus tres fills, Bartomeu (metge tamb\u00e9), Gabriel (manescal) i Emili (metge analista, fundador i president de l’Associaci\u00f3 per la Cultura de Mallorca i batlle de Palma, afusellat el 24 de febrer de 1937), amb la particularitat que tots els habitatges donaven a un gran espai verd interior -amb sis fasers espectaculars que l’abundant material fotogr\u00e0fic incl\u00f2s en el llibre ens donen a con\u00e8ixer- sense cap barrera entre les propietats resultants. Aix\u00f2 feia que l’autor, fill de Gabriel, jugu\u00e9s di\u00e0riament amb la seva cosina Emilia, filla d’Emili, el batlle assassinat.\u2028\u2028L’autor ens parla llargament d’aquests jocs: amb els conills de rata que el seu oncle utilitzava per a les proves del seu laboratori, que crec que hem de considerar com el primer que es va instal\u00b7lar a Mallorca, i amb la col\u00b7lecci\u00f3 de f\u00f2ssils, als quals aquest era aficionat; amb les disfresses que es posaven d’amagat; amb la cussa Brinca, de ra\u00e7a russa, que de vegades els acompanyava en les eixides familiars a Can Xarpa, a la carretera vella de Sineu, i a la finca es Rac\u00f3, a Bunyola; amb les pel\u00b7l\u00edcules de Charlot, Buster Keaton, Stan Laurel i Oliver Hardy, que veien mitjan\u00e7ant una Path\u00e9-baby, que manejava, agosarada, Emilia… Un altre d’aquests records que m’ha cridat l’atenci\u00f3 \u00e9s la cremada, el 10 de maig de 1936, de l’esgl\u00e9sia de Santa Fe, al barri de la Calatrava, que llavors era la parr\u00f2quia a la qual pertanyia el Temple. \u2028\u2028L’autor subratlla que el rector va salvar les formes del sagrari portant-les, en primer lloc, al ve\u00efnat domicili del batlle de ciutat, sabent que hi estarien segures. Acabar\u00e9, perqu\u00e8 no tenc m\u00e9s espai, transcrivint la comprensible queixa de l’autor: “Quan la gent passa per la cantonada dels carrers Antoni Planes i Enric Llad\u00f3, ning\u00fa no s’assabenta que aquell edifici, blanquejat i amb l’escut de les forces de l’Aire (ara Delegaci\u00f3 de Defensa), va ser la casa pairal i el lloc on treballava el batlle que va fer tant per Ciutat. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"