<\/p>\n
Antoni Marimon<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 24 de novembre 2009) Lamentablement, no disposam a les Illes Balears d’una gran producci\u00f3 memorial\u00edstica, aix\u00ed que \u00e9s una bona not\u00edcia que Josep Darder Sastre hagi decidit publicar els seus records d’infantesa. Aquest llibre, titulat Impressions d’un infant d’abans i de l’inici de la Guerra Civil a Mallorca<\/em>, se suma a una curta llista de mem\u00f2ries relatives a la Guerra Civil, entre les quals podem esmentar, sense \u00e0nim d’exhaustivitat, Mem\u00f2ria de Mallorca, 1936<\/em>, de Josep Pons Bestard (1990); Cr\u00f2nica d’un presoner mallorqu\u00ed als camps de concentraci\u00f3 (1936-1942)<\/em>, de Gabriel Riera Sorell (1991); Mem\u00f2ries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca<\/em>, de Heinz Kraschutzki (2004); La Guerra Civil en Menorca, 1936-1939. Relato hist\u00f3rico de un testigo<\/em> (1994), de Deseado Mercadal Bagur, i Memorias de la guerra y del exilio<\/em>, de Fernando Bertazioli Riquer (1996). \u2028\u2028 Aix\u00ed mateix, no podem deixar de recordar les obres d’Alberto Bayo i Georges Bernanos, que s’han reeditat en diverses ocasions i s’han convertit en aut\u00e8ntics cl\u00e0ssics. En aquest cas, bona part de l’inter\u00e8s radica en el fet que Josep Darder Sastre era nebot d’Emili Darder C\u00e0naves i, a m\u00e9s, vivia just al costat del domicili de qui era batle de Palma aquell fat\u00eddic juliol del 1936. Aix\u00ed, Josep Darder aporta nombroses dades sobre la fam\u00edlia d’Emili Darder, les relacions amb els seus germans Bartomeu i Gabriel -que era el pare de Josep Darder-, i la vida quotidiana de les fam\u00edlies burgeses dels anys trenta. Entre d’altres aspectes, m’ha cridat l’atenci\u00f3 el fet que Emili Darder compr\u00e0s a la seva \u00fanica filla, Emilia, una gravadora i reproductora de pel\u00b7l\u00edcules en format especial, que es comercialitzava amb el nom de Path\u00e9-Baby, i que evidentment entusiasmava al seu cos\u00ed Josep Darder. \u2028\u2028 En un altre sentit, i com passa en moltes fam\u00edlies, els ideals republicans i d’esquerres d’Emili Darder no eren seguits pels seus germans Bartomeu i Gabriel, sense que aix\u00f2, de totes maneres, perjudic\u00e0s les relacions familiars. Per cert que Bartomeu Darder tenia quatre fills, un dels quals, Emili Darder H\u00e8via, va partir com a porter de l’Atl\u00e8tic Balears per participar en l’Ol\u00edmpiada Popular que s’havia de celebrar a Barcelona, per\u00f2 tot d’una que va poder va passar la frontera francesa i va tornar a Mallorca. Un germ\u00e0 seu, de nom Bartomeu, segons explica Josep Darder, era metge, havia fet pr\u00e0ctiques a Alemanya en temps de Hitler i tenia algunes coneixences entre els enemics de la Rep\u00fablica, aix\u00ed que es pensava que podria intercedir pel seu oncle Emili si les coses anaven malament. \u2028\u2028 I tant que hi anaren. Segurament el moment m\u00e9s dram\u00e0tic del llibre de mem\u00f2ries de Josep Darder \u00e9s la detenci\u00f3 d’Emili Darder, ja que els que l’anaven a detenir, dos oficials de cavalleria dels anomenats Jinetes de Alcal\u00e1, irromperen a ca seva pistoles en m\u00e0 cercant el darrer batle republic\u00e0 de Ciutat. Aquest, molt malalt, s’havia instal\u00b7lat a cal seu germ\u00e0 Bartomeu, que era metge i tamb\u00e9 ve\u00efnat, de manera que no el trobaren en el seu domicili. Els energ\u00famens feixistes encanonaren Gabriel Darder i l’obligaren a acompanyar-los a cercar Emili. Aleshores, la mare de Josep Darder l’envi\u00e0 amb son pare, pensant que davant un infant no farien una barbaritat, per\u00f2 fins i tot encanonaren aquell nin de vuit anys. \u2028\u2028 No puc deixar de destacar el fet que, a m\u00e9s, obligassin son pare a parlar en castell\u00e0 amb la coneguda i menyspreadora exclamaci\u00f3 d'”hable en cristiano”. Per cert, que a m\u00e9s d’aquests famosos Jinetes de Alcal\u00e1, varen esser nombrosos els castellanoespanyols residents a Mallorca que es destacaren per la seva adhesi\u00f3 incondicional a l’aixecament militar i d’extrema dreta contra la Rep\u00fablica, si b\u00e9 \u00e9s ben cert que tamb\u00e9 hi havia mallorquins entre els repressors m\u00e9s ferotges, com Mateu Torres Bestard, i alguns militars peninsulars m\u00e9s aviat tebs, com Antonio \u00c1lvarez Ossorio. En definitiva, Josep Darder i Sastre ha fet una aportaci\u00f3 ben interessant al coneixement de la Guerra Civil i de la figura d’Emili Darder, de lectura agradable i molt apropiada per a un p\u00fablic no especialitzat.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"