<\/p>\n
Miquel Ferr\u00e0 i Martorell<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 21 de novembre 2009) “Durant anys i anys, durant segles i segles, s’ha mantingut l’error que la dona no podia mostrar activitats en el camp de la vida pol\u00edtica dels pobles. La tenien per un \u00e9sser inferior a l’home, quan realment no nom\u00e9s \u00e9s cosa ben manifesta la seva igualtat en dots mentals, sin\u00f3 fins i tot la seva superioritat en nombrosos casos. Les dones han contribu\u00eft a despertar i emancipar els pobles, han posat la seva fe i el seu esperit en l’obra revolucion\u00e0ria de la manumissi\u00f3 de les societats oprimides; han donat molt\u00edssims noms a les llargues llistes del martirologi pol\u00edtic; han donat proves d’intel\u00b7lig\u00e8ncia, de m\u00e9s ast\u00facia que l’home, d’agosarada i profunda imaginaci\u00f3, d’una v\u00e0lua veritablement coratjosa i per aix\u00f2 la Rep\u00fablica, que no vanament t\u00e9 el privilegi de veure’s representada en l’Iconografia per la severa Themis, deessa de la just\u00edcia, proclama amb els seus contundents i expressius textos constitucionals que la dona \u00e9s al davant de la llei i al davant del dret igual a tots els homes…”. Aix\u00f2 escrivia Joaqu\u00edn Sero Sabat\u00e9 a l’obra escolar El ni\u00f1o republicano<\/em>, textos de lectura als centres educatius d’aquell moment, un precedent de l’Educaci\u00f3 per a la Ciutadania, avui tan debatuda. I tanmateix, aquestes afirmacions de Joaqu\u00edn Sero contrastarien al cap de pocs anys, ja victoriosa l’Espanya franquista, amb els textos oficials que col\u00b7locaven la dona com a rep\u00f2s del guerrer, complement de l’home, executora de tasques auxiliars, que passava de l’autoritat del pare a l’autoritat del marit. “Espanya \u00e9s una de les primeres nacions del m\u00f3n que han duit dones al Parlament en qualitat de diputades de la naci\u00f3. La dona que per la seva capacitat i els propis m\u00e8rits ha sabut elevar-se als sublims cims del f\u00f2rum on parla la llei, que ha escalat les altures m\u00e8diques per tal d’exercir l’apostolat de la Medicina, que ha entrat en els camps de l’Administraci\u00f3 civil per donar patents mostres de capacitat en la vida dels negocis p\u00fablics; la dona que sense perdre les belleses i l’enc\u00eds de la seva feminitat ha sabut posar-se al nivell de l’home en la pr\u00e0ctica de tots els esports i ha emulat les gl\u00f2ries de la gosadia i de la ci\u00e8ncia en la navegaci\u00f3 a\u00e8ria i que es troba present en totes les manifestacions on es posa a prova la bravesa, la serenitat, la resist\u00e8ncia f\u00edsica i la tenacitat…”. El discurs, dins una aula mixta, havia de tenir els seus beneficiosos efectes. Per\u00f2 aix\u00f2 espantava els tradicionalistes de sempre, els masclistes per a qui la dona i els infants eren nom\u00e9s objectes vius de la seva pertinen\u00e7a…i els maltractes, \u00e9s clar, els maltractes, queien dins el m\u00e9s absolut silenci promogut d’una manera o altra pels estaments oficials, \u00e0dhuc per aquells que es deien representants de D\u00e9u.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"