<\/a><\/p>\nDones i infants menorquins, a l’\u00e0lberg de La Chambon Feugerolles. Foto: Consell de Mallorca.<\/o:p><\/span><\/p>\nHan passat setanta anys i les ferides encara estan badades. All\u00f2 de restituir la mem\u00f2ria hist\u00f2rica \u00e9s nom\u00e9s una passa \u2018relativa’ per als m\u00e9s de mil illencs que es veren obligats a fugir de ca seva entre 1936 i 1940. <\/o:p><\/span><\/p>\nAquesta di\u00e0spora pol\u00edtica, cultural i econ\u00f2mica ser\u00e0 ara analitzada en les jornades d’estudi “L’exili republic\u00e0<\/strong>“, les primeres que es fan a les Balears “sobre aquesta tem\u00e0tica i de manera tan \u00e0mplia”, explic\u00e0 ahir l’historiador Antoni Marimon, coordinador de les xerrades juntament amb David Ginard.\u2028\u2028<\/o:p><\/span>\n<\/p>\nL’exili dels homes i les dones de les Balears no fou, ni de bon tros, com el que ocorregu\u00e9 al Principat. Tot i aix\u00f2, la partida va ser m\u00e9s que considerable, sobretot “arran de la caiguda de Menorca a mans dels \u2018nacionals’ quan una barcassa amb 450 persones i una goleta amb 80 m\u00e9s sortiren cap a Fran\u00e7a i l’Alguer”, coment\u00e0 l’historiador. Aquestes foren les anomenades migracions directes (de Balears cap a l’estranger), per\u00f2 el periple de la majoria dels ven\u00e7uts fou primer arribar a la Pen\u00ednsula per despr\u00e9s seguir cap a Fran\u00e7a i, en molts de casos, instal\u00b7lar-se definitivament a Llatinoam\u00e8rica.\u2028\u2028<\/o:p><\/span>\n<\/p>\n“Trobam noms d’exiliats balears arreu. Les principals destinacions foren M\u00e8xic i Vene\u00e7uela<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 se n’anaren als Estats Units, l’URSS, Cuba, Filipines, Uruguai, Gran Bretanya i Egipte, on mor\u00ed Gabriel Alomar”, afegeix Marimon. <\/o:p><\/span><\/p>\nLa majoria dels exiliats torn\u00e0 a les Illes passats uns anys, encara que alguns patiren les conseq\u00fc\u00e8ncies de la dictadura franquista amb judicis o execucions. \u2028\u2028<\/o:p><\/span>\n<\/p>\nIntensa an\u00e0lisi<\/span><\/strong>\u2028\u2028<\/o:p><\/span>\n<\/p>\nLa hist\u00f2ria d’aquests exiliats i els motius de la partida seran analitzats entre el 18 i el 20 de novembre a la sala d’actes del Centre Cultural la Miseric\u00f2rdia. <\/o:p><\/span><\/p>\nOrganitzat pel Consell insular de Cultura, les jornades “prentenen ser un lloc de debat sobre els efectes socials de l’emigraci\u00f3 i les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’exili econ\u00f2mic dels darrers anys”, indic\u00e0 ahir el director insular de Cultura, Maties Garcies. <\/o:p><\/span><\/p>\nEls tres dies de confer\u00e8ncies es completaran amb una exposici\u00f3 divulgativa als jardins de la Miseric\u00f2rida, en la qual es vol mostrar, a grans trets, la situaci\u00f3 de Mallorca i de les Balears durant la Guerra Civil. <\/o:p><\/span><\/p>\nNo hi faltaran noms com el de Gabriel Alomar, Antoni M. Sbert, la v\u00eddua d’Emili Darder i Francesc de Sales Aguil\u00f3. \u2028\u2028Aquesta mostra s’inaugurar\u00e0 dem\u00e0, dimecres, i estar\u00e0 oberta al p\u00fablic fins al 17 de desembre, quan comen\u00e7ar\u00e0 a itinerar per diverses poblacions de l’Illa. <\/o:p><\/span>\n<\/p>\nPel que fa als participants en les jornades, amb nou confer\u00e8ncies i tres taules rodones, hi destaca la professora de la UAB Maria Campillo<\/strong>, que parlar\u00e0 sobre La literatura catalana a l’exili<\/em>; l’historiador i professor a la Universitat de Puebla Artur Parron i Guasch<\/strong>, amb L’exili balear a M\u00e8xic<\/em>, i l’arxivera del Memorial Buchenwald, Elena Rodr\u00edguez<\/strong>, que parlar\u00e0 sobre Els mallorquins als camps nazis<\/em>.<\/span><\/o:p><\/span><\/p>\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Francesca Mar\u00ed (Diari de Balears, 17 de novembre 2009) \u00a0 Dones i infants menorquins, a l’\u00e0lberg de La Chambon Feugerolles. … M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-469","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/469","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=469"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/469\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2009\/11\/350-grupito.jpg\")
\u00a0<\/a><\/p>\n