<\/p>\n
\u00c0LEX Masllorens<\/span> (El Peri\u00f3dico de Catalunya<\/em>, 16 de novembre 2009)<\/span> En un c\u00e8ntric lloc de Madrid, a la fa\u00e7ana fatxa d\u2019una gran esgl\u00e9sia del carrer de Goya, el passejant observa sorpr\u00e8s una immensa placa de marbre de la mida d\u2019un llen\u00e7ol amb la seg\u00fcent inscripci\u00f3: \u00abJos\u00e9 Antonio Primo de Rivera. Feligreses ca\u00eddos por Dios y por Espa\u00f1a. \u00a1Presentes!\u00bb<\/em> I, certament, hi estan presents. A vegades fins i tot es diria que molt m\u00e9s presents que les altres v\u00edctimes, les que es pensaven que al morir el dictador la nova democr\u00e0cia els faria finalment just\u00edcia i proclamaria que, encara que en veritat hi va haver assassinats a tots dos b\u00e0ndols, no tots van morir per defensar el r\u00e8gim leg\u00edtim. Els familiars d\u2019aquelles v\u00edctimes vergonyants van patir assetjament i oprobi durant d\u00e8cades i, en molts casos, encara avui esperen que es faci just\u00edcia.\u2028 Hi va haver una anomenada Causa General en els primers anys del franquisme, per rescatar de l\u2019oblit i rendir homenatge als \u00abca\u00eddos por Dios y por Espa\u00f1a\u00bb.<\/em> Per\u00f2 en 31 anys de democr\u00e0cia no hem estat capa\u00e7os de fer res semblant amb les altres v\u00edctimes de la contesa; les que van defensar l\u2019ordre legal republic\u00e0. Crida l\u2019atenci\u00f3 que ara mateix, a relativa poca dist\u00e0ncia de la fenomenal placa del carrer de Goya, un jutge de l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional hagi estat expedientat per intentar reconstruir un cens fiable de les v\u00edctimes de Franco<\/strong> i per pretendre que l\u2019Estat faci un m\u00ednim de just\u00edcia tardana amb elles.\u2028 Avui dia, les institucions democr\u00e0tiques no s\u2019han atrevit a anul\u00b7lar solemnement ni deixar sense efecte, per un elemental principi de dignitat i legalitat, tots els judicis sumar\u00edssims que van portar davant l\u2019escamot d\u2019afusellament desenes de milers de persones. \u00a1Si fins i tot s\u2019ha hagut de pidolar el perd\u00f3 oficial al president Llu\u00eds Companys<\/strong>!\u2028 Fran\u00e7a i Alemanya fa anys que practiquen lit\u00fargies de reconciliaci\u00f3 entre dos pa\u00efsos que van estar en guerra durant segles. Governs alemanys de diferent color han reconegut p\u00fablicament que el nazisme va ser una aberraci\u00f3 i que no s\u2019ha de repetir mai m\u00e9s. I, mentrestant, a Espanya ni tan sols ha estat possible que el principal partit de l\u2019oposici\u00f3 hagi fet una cosa tan elemental com \u00e9s condemnar la dictadura franquista.\u00a0 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"