<\/p>\n
Biel Florit<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 11 de novembre 2009) En xerr\u00e0vem l’altre dia amb Maria Ant\u00f2nia Oliver Par\u00eds de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica. No hi ha dret tanta des\u00eddia, la deixadesa, el passa tu de tants individus responsables. I passen setmanes, mesos, anys, i res no fan. Pens que potser el que cal \u00e9s anar parlant, repetint el m\u00e9s fort possible les fetes, les reivindicacions, els assassinats, els abusos comesos un temps i moment ja lluny\u00e0, per\u00f2 que no han trobat encara just\u00edcia, rectitud, consol. Cridar-ho fort per deixondir sordeses intencionades, deixar-los sense excuses, posar-los en evid\u00e8ncia.\u2028\u2028 Ens reafirmam: fora el fantasmag\u00f2ric monument de Sa Feixina, que per molt que prediquin els panxes agra\u00efdes \u00e9s i representa una ofensa a la dignitat de molta gent. Exigim l’exhumaci\u00f3 de les fosses de Ciutat, de Calvi\u00e0, de Porreres, de Son Coletes de Manacor, d’onsevulla, identificaci\u00f3 de les restes i la seva entrega als familiars que ho sol\u00b7licitin, despeses a c\u00e0rrec de l’administraci\u00f3 per descomptat. I contar les eixides, fer rotllanes, parlar-ne, recuperar la mem\u00f2ria d’uns fets i una gent que tant de zel han posat alguns en amagar-nos. I cadasc\u00fa dins la seva pleta, espedregar.\u2028\u2028 El meu redol, el motllo de la meva encarnadura \u00e9s a Sineu, com molts de vost\u00e8s ja deuen saber, i a la meva vila v\u00e0rem dur molta sort. Aquesta sort va tenir nom, un militar revoltat, el tinent coronell Mateu, que alli\u00e7on\u00e0 la “vieja gu\u00e0rdia” de la falange local amena\u00e7ant-los d’utilitzar la seva pistola contra qualsevol que utilitz\u00e0s la seva amb qualsevol sineuer. D’aquesta manera, aconsegu\u00ed que aquella colla d’assassins es limitassin als pobles dels voltants “\u00fanicament”, amb algunes hist\u00f2ries que fan calfreds, cruixir de dents de r\u00e0bia millor dit, i que he narrades per escrit a part o banda, que ara no ve al cas. \u2028\u2028Aix\u00ed i tot, segons les contarelles hivernenques arran foganya si no hi havia bubotes, i tamb\u00e9 gr\u00e0cies al Diccionari Vermell<\/em> de Lloren\u00e7 Capell\u00e0, sabem que el mestre de l’escola graduada de Sineu, Bartomeu Matas i Alemany, d’Esporles, trenta-tres anys, casat, d’Esquerra Republicana, va esser empresonat a Can Mir, aquella sala d’espera pel que f\u00f3ra, poques vegades res de bo, i un horabaixa va sentir el seu nom sonar pels altaveus. “Avui m’ha tocat a mi”, va dir als companys que tenia m\u00e9s a prop. Es tragu\u00e9 el rellotge i l’entreg\u00e0 al seu amic sineuer Joan Matas Escol\u00e0, amb el prec que el fes arribar a la seva dona, quan pogu\u00e9s. L’afusellaren la matinada del tretze de febrer del trenta-set.\u2028\u2028 Em contaren tamb\u00e9 testimonis ja desapareguts, l’amo en Tomeu Tintorer, l’amo en Pep Des Forn, el sastre mestre Gabriel Gelabert Conet…, informaci\u00f3 contrastada; per tant, em feren a saber dic, que hi hagu\u00e9 un altre sineuer mort a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquella viol\u00e8ncia desfermada. Li deien Joan Jaume i Florit, de malnom Batlote, que l’any 1936 havia complit 31 anys. Un dissabte horabaixa era a la barberia per afaitar-se quan entraren dues al\u00b7lotes de la “secci\u00f3n femenina”, una d’elles encara viva avui en dia, i a canvi d’un donatiu li volgueren penjar una bandereta de “ayuda a frentes y hospitales”. Ell es neg\u00e0 que li enjoncassin res i els don\u00e0 l’esquena remugant que la moneda que duia era pel barber, vatua! \u2028\u2028El denunciaren. El tancaren primer a la pres\u00f3 de Sant Domingo d’Inca. L’abeuraren d’oli de ric\u00ed, com era el costum. Despr\u00e9s el traslladaren a Can Mir tamb\u00e9 a l’espera de judici o d’una de les male\u00efdes posades en llibertat. Sa mare va anar a visitar-lo i ell no va voler que el vei\u00e9s. “A la pres\u00f3 nom\u00e9s hi s\u00f3n es lladres i jo no he robat res a ning\u00fa. No vull que mumare em vegi aqu\u00ed dins”, diuen que va dir. Es tanc\u00e0 de barres i es neg\u00e0 a menjar res de res. En tres setmanes va esser mort. Tenia 31 anys, ja ho he dit. \u00c9s l’\u00fanic sineuer mort en vaga de fam, que jo tengui not\u00edcia. Era pag\u00e8s, fill i n\u00e9t de pagesos. Havia nascut dia 9 de gener de 1905, al carrer de Sant Vicen\u00e7 n\u00fam. 2 de Sineu. Honorem la seva mem\u00f2ria i que descansi en pau.<\/span>