Antoni RIERA VIVES (AraBalears<\/i>, 10 de novembre 2013)<\/p>\n
Va ser aqu\u00ed mateix, en aquesta pla\u00e7a, nosaltres \u00e9rem al\u00b7lotells de catorze anys. Sa Bassa bullia i, en aix\u00f2, la gent s\u2019arremolin\u00e0. Passejaren un home derrotat, l\u2019insultaren, l\u2019escopi- ren, l\u2019humiliaren. Mir\u00e0vem all\u00f2 sense comprendre qu\u00e8 passava. Al cap de pocs minuts, arrib\u00e0 un cotxe i s\u2019endugueren aquell home engrillonat, a matar-lo. Com havia de saber jo…\u201d.<\/p>\n
Ai, l\u2019amo en Joan, que se us trenca la veu… que se us trenca la vida.<\/p>\n
\u201cCom havia de saber jo que aquell home que veia per darrera vegada, si hagu\u00e9s viscut, hauria acabat essent el meu sogre\u201d. Els vostres ulls d\u2019home bo, l\u2019amo en Joan, s\u2019entelaren darrere les immenses ulleres de muntura negra. Home bo i home gros, home gran, home tendre. Parl\u00e0veu davant alguns centenars de persones que us escoltaven perqu\u00e8 sabien que \u00e9reu v\u00f3s la baula bona, la baula forta on hav\u00edem d\u2019amarrar el sentit comunitari de la mem\u00f2ria. Nosaltres, que segu\u00edem els racons de la vergonya per dins Manacor, davant el Rosari, a l\u2019Ajuntament, als monuments de Portocristo, a la pres\u00f3, o a l\u2019escola graduada. Nosaltres, que tresc\u00e0vem dins la fosca dels anys i al\u00e7\u00e0vem la nostra dignitat, la vostra, l\u2019amo en Joan, davant els monuments i s\u00edmbols que, trenta anys despr\u00e9s de l\u2019arribada de la pretesa democr\u00e0cia, continuaven enaltint i exaltant la ignom\u00ednia i el feixisme. A v\u00f3s, l\u2019amo en Joan, us mataren el sogre quan encara no sab\u00edeu que ho seria, per\u00f2 mai de mai us prengueren la dignitat i en serv\u00e0reu la mem\u00f2ria fins als vostres darrers dies, passejant pels carrers de Manacor, ben cara alta, alegre i content, de bracet eternament de la vostra dona sense pare. Aquell pare que li mataren perqu\u00e8 era regidor d\u2019Hisenda de l\u2019Ajuntament republic\u00e0 i va ser qui va eliminar els imposts indirectes i va fer que es gravassin directament les grans fortunes. Aquell pare, Joan Fullana Ramis, fuster d\u2019ofici, de qui gr\u00e0cies a v\u00f3s per sempre m\u00e9s servarem testimoni i mem\u00f2ria.<\/p>\n
De v\u00f3s, el primer record que en tenc \u00e9s a Son Coletes. Jo devia ser jovenet. I v\u00f3s lleg\u00edeu un escrit en castell\u00e0, perqu\u00e8 no us havien deixat aprendre d\u2019es- criure altra llengua. Hi parl\u00e0veu dels \u201cdragones de la muerte\u201d, i del \u201cConde Rossi\u201d. Hi parl\u00e0veu del terror amb la vostra cara digna, amb el vostre cos de metre vuitanta-cinc tot bondat, reclamant nom\u00e9s mem\u00f2ria justa, sense re- venges, per\u00f2 justa. Ni un retret sort\u00ed mai de la vostra boca.<\/p>\n
La dignitat, l\u2019amo en Joan, no es compra, ni es ven, es t\u00e9. I \u00e9s tan senzilla com un grapat de terra, un record o un clavell. V\u00f3s v\u00e0reu ser per nosaltres el darrer cavaller, el darrer claveller, de la nostra armada de dignitat.<\/p>\n
El qui sempre tenia la riallota fresca, la veu retronadora, l\u2019agra\u00efment per bandera. V\u00f3s \u00e9reu l\u2019amo dels clavells. Defug\u00edeu sempre qualsevol protago- nisme. I us record demanant \u201cun cortado\u201d a les reunions del Comit\u00e8 de Son Coletes i refusant tota tasca que no fos aquella: \u201cNo, no, no, jo me\u2019n cuidar\u00e9 dels clavells\u201d. V\u00f3s, l\u2019amo en Joan, sou aquella Mallorca senzilla, que no ne- cessita grans gestos, ni cerca fotos ni titulars. Aquella Mallorca senzilla que nom\u00e9s demana just\u00edcia, la Mallorca dels treballadors, dels pagesos, dels pobres. La Mallorca dels exclosos. I la dels represaliats. A v\u00f3s us bastava amb un clavell per donar sentit a la mem\u00f2ria d\u2019un pa\u00eds. Clavells per a la gent, cla- vells de dignitat.<\/p>\n
Anit passada se us va trencar la veu, l\u2019amo en Joan, se us va trencar la vida. Us n\u2019heu anat amb la dignitat intacta. Amb la seguretat que la mem\u00f2ria del vostre sogre i de tots els qui moriren com ell perviu malgrat els anys, malgrat la r\u00e0bia dels assassins. Heu partit feina feta. Ara ens toca a nosaltres, que vivim dies dif\u00edcils i que combatem actituds que ens recorden mas- sa les que varen menar el vostre sogre a la mort.<\/p>\n
Enguany a Son Coletes no s\u00e9 qui es podr\u00e0 cuidar dels clavells, per\u00f2 estic segur que n\u2019hi haur\u00e0. El meu ser\u00e0 per a v\u00f3s, i l\u2019al\u00e7ar\u00e9 mirant al cel dels dig- nes i els justos.<\/p>\n
Antoni Riera Vives, Manacor<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"