{"id":4329,"date":"2013-10-13T15:38:47","date_gmt":"2013-10-13T15:38:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/?p=4329"},"modified":"2013-10-13T15:38:47","modified_gmt":"2013-10-13T15:38:47","slug":"la-ciutat-dels-morts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/2013\/10\/13\/la-ciutat-dels-morts\/","title":{"rendered":"La Ciutat dels morts"},"content":{"rendered":"

JOAN FERRER RIPOLL, \u00a0(http:\/\/bloko.info\/blokos\/la-ciutat-visible\/general-la-ciutat-visible\/la-ciutat-dels-morts\/<\/a>\u00a014 d’octubre 2013)<\/p>\n

El batle de Palma diu que no vol anar al cementeri. He de dir que l\u2019entenc perfectament. El cementeri de Palma sempre m\u2019ha semblat un indret massa gran, gris i inh\u00f2spit que no m\u2019ha convidat mai ni al passeig ni a la reflexi\u00f3 (si exceptuam, aix\u00f2 s\u00ed, la imprescindible visita als fant\u00e0stics panteons modernistes ideats per l\u2019arquitecte Gaspar Benn\u00e0ssar).<\/p>\n

Imagin que el motiu de la meva poca afici\u00f3 per la necr\u00f2polis palmesana s\u2019associa a que sempre l\u2019he comparada amb el cementeri on est\u00e0 lligada gran part de la meva hist\u00f2ria familiar, el de Dei\u00e0, considerat m\u00e9s aviat com un jard\u00ed rom\u00e0ntic i catalogat, no fa massa i per part de no s\u00e9 quin d\u2019aquests r\u00e0nquings que s\u2019estilen ara, com un dels indrets m\u00e9s bells de la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\n

El motiu del senyor Isern, per\u00f2, sembla ser ben diferent al meu i, si tenim en compte la posici\u00f3 que ocupa, fa que el m\u00e9s m\u00ednim gest per part seva sigui necess\u00e0riament observat des de tots els prismes possibles. Quan va proclamar que enguany trencaria amb la tradici\u00f3 d\u2019encap\u00e7alar una visita protocol\u00b7l\u00e0ria al cementeri coincidint amb la festivitat cat\u00f2lica de Tots Sants, que es celebra cada 1 de novembre, gaireb\u00e9 em vaig alegrar, ingenu de mi. Vaig pensar: \u201cQu\u00e8 b\u00e9! per fi una instituci\u00f3 p\u00fablica que es deslliga de les tradicions cristianes i d\u00f3na un exemple de rigor aconfessional a lo\u00a0constitutional style\u00a0<\/em>que l\u2019honra d\u2019all\u00f2 m\u00e9s\u201d.<\/p>\n

Res m\u00e9s lluny de la realitat. El senyor batle, un individu que ocupa el principal esc\u00f3 de Cort elegit mitjan\u00e7ant sufragi, i que despr\u00e9s diu que no fa pol\u00edtica; que pren decisions per\u00f2 que sempre defuig les conseq\u00fc\u00e8ncies i d\u00f3na la culpa a altres \u00a0(fins i tot he arribat a pensar que tal volta tamb\u00e9 menja rubiols i tampoc s\u2019engreixa\u2026) ha tornat a donar-nos una mostra d\u2019un comportament totalment previsible i gens noved\u00f3s pel que ja ens t\u00e9 avesats aquest PP que ens governa en el triplet institucional.<\/p>\n

El fet de manifestar que renuncia al recorregut pel cementeri \u00e9s per a evitar, diu ell, haver de realitzar un acte que no ha estat suficientment consensuat amb les altres forces pol\u00edtiques. L\u2019acord s\u2019ha perdut, segons ell mateix expressa, perqu\u00e8 els grups de l\u2019oposici\u00f3 rebutgen l\u2019itinerari proposat per l\u2019equip de govern on s\u2019hi obvia, amb tota la intenci\u00f3 del m\u00f3n d\u2019un batle que no fa pol\u00edtica, l\u2019homenatge als morts de la repressi\u00f3 franquista.<\/p>\n

Segons el PP, retre homenatges a les v\u00edctimes del cop d\u2019estat de l\u2019any 1936 seria rompre un \u201cconsens\u201d en el qual sembla escudar-se quan el men\u00fa pol\u00edtic del dia no li ve de gust. En canvi, la parauleta m\u00e0gica del consens no resulta ser precisament la guanyadora en els seus argumentaris quan ens recorden obstinadament aquelles aclaparadores majories absolutes -o silencioses- que els recolzen. En resum, d\u00e8ries d\u2019un pol\u00edtic que no fa pol\u00edtica\u2026<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, aquesta mena de decisi\u00f3 salom\u00f2nica del batle de que \u201ccada partido honre a sus muertos\u201d em fa reflexionar a quin partit deu pert\u00e0nyer el senyor Isern. Si tenim en compte que els morts que s\u2019honren en el \u201cMur de la Mem\u00f2ria\u201d s\u00f3n els assassinats durant els pitjors anys de la repressi\u00f3 franquista a Mallorca, sempre he pensat (es veu que s\u00ed, que s\u00f3c for\u00e7a ingenu\u2026) que qualsevol dem\u00f2crata, fos quin fos el seu color pol\u00edtic, se\u2019ls hauria de fer com a propis i retre\u2019ls homenatge, amb independ\u00e8ncia de si, per exemple, Emili Darder (darrer batle de Palma en esclatar la Guerra Civil) militava a Esquerra Republicana, al Partit Socialista o al Partit de l\u2019Amor (amb perd\u00f3 de l\u2019absurd l\u2019exemple).<\/p>\n

En tots aquests casos, el batle Darder i tant\u00edssims noms que l\u2019acompanyaren en el seu infortunat dest\u00ed i que es recorden en el mur del cementeri on varen ser injustament afusellats, molts d\u2019ells despr\u00e9s d\u2019interminables tortures, s\u00f3n unes v\u00edctimes que no poden caure\u2019s aix\u00ed com aix\u00ed de la nostra mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de ciutadans que vivim en un estat lliure i democr\u00e0tic.<\/p>\n

Si des de l\u2019Antiguitat totes les cultures han honorat a aquells personatges que han considerat dignes de ser recordats perqu\u00e8 han suposat un exemple per les seves societats, la finta protocol\u00b7l\u00e0ria que ens ha encolomat el senyor Isern esdev\u00e9 una caricatura davant aquells que encara ens interessam pels actes simb\u00f2lics i els homenatges semi-buits de p\u00fablic per\u00f2 carregats de continguts i raons. La seva excusa no s\u2019aguanta per enlloc.<\/p>\n

Amb la seva abs\u00e8ncia, el senyor Isern nom\u00e9s fa que confirmar-me les sospites que ja ten\u00edem molts i que reforcen encara m\u00e9s la meva manca de sorpresa per les seves actuacions: ens demostra que no se sent hereu del seu predecessor en el c\u00e0rrec Emili Darder i, per tant, de tots aquells homes i dones que foren eliminats simplement pel fet de creure en la democr\u00e0cia (tan se val sota quines sigles pol\u00edtiques, sindicals, associatives\u2026). I aix\u00f2 fa que em recorri un calfred perqu\u00e8 el batle de la meva ciutat pensa que encara hi ha dos b\u00e0ndols, que un d\u2019ells fou el guanyador i que, a m\u00e9s, ens demostra que n\u2019\u00e9s el seu heureu ideol\u00f2gic directe, com si anys i anys de democr\u00e0cia haguessin transcorregut en va.<\/p>\n

Diuen que Espanya \u00e9s un dels pocs estats d\u2019Europa que no compta amb cap partit d\u2019ultradreta o d\u2019inspiraci\u00f3 totalit\u00e0ria i\/o feixista. La fugida del batle Isern davant la seva obligaci\u00f3 de retre homenatge a les v\u00edctimes de la nostra primera veritable democr\u00e0cia del segle XX em d\u00f3na una inequ\u00edvoca clau per saber on va el recolzament d\u2019aquesta corrent ideol\u00f2gica que fins ara semblava \u201cinvisible\u201d a Espanya, tot i que ara es comencen a veure petites puntades de la seva latent activitat. Sembla que el senyor Isern ja ha comptat els seus vots. Facin comptes vost\u00e8s mateixos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

JOAN FERRER RIPOLL, \u00a0(http:\/\/bloko.info\/blokos\/la-ciutat-visible\/general-la-ciutat-visible\/la-ciutat-dels-morts\/\u00a014 d’octubre 2013) El batle de Palma diu que no vol anar al cementeri. He de dir … M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-4329","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4329","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4329"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4329\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4329"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4329"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4329"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}