<\/p>\n
Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo”<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 26 d\u2019octubre 2009)<\/span> Cien figuras espa\u00f1olas,<\/span><\/em> d’Antonio J. Onieva<\/strong> (Ed. Hijos de Santiago Rodr\u00edguez), \u00e9s un llibre de lectura de batxillerat dels anys 50 i 60. Hi apareixen els pintors Mariano Fortuny<\/strong>, de Reus, qualificat de “brillante”; Joaqu\u00edn Sorolla<\/strong>, de Val\u00e8ncia, “luminoso”; Alonso S\u00e1nchez Coello<\/strong>, de Benifair\u00f3, “pulcro retratista”; Jos\u00e9 Mar\u00eda Sert<\/strong>, de Barcelona, “monumental”, i Santiago Rusi\u00f1ol<\/strong>, de Barcelona, “inconfundible”; l’arquitecte Antonio Gaud\u00ed<\/strong>, de Reus, “original y extra\u00f1o”; el missioner Fray Jun\u00edpero Serra<\/strong>, de Petra, “bondadoso”; el clergue Antonio Maria Claret<\/strong>, de Sallent, “resignado”; el papa Calixto III<\/strong>, de Torre de Canals, “prudente”; el ge\u00f2graf Jorge Juan<\/strong>, de Novelda, “noble”; el m\u00fasic Isaac Alb\u00e9niz<\/strong>, de Camprodon, “eminente”; el metge Arnaldo de Vilanova<\/strong>, de Val\u00e8ncia (segons el llibre de L\u00e9rida), “sabio”; l’inventor Narciso Monturiol<\/strong>, de Figueres, “genial”… Tots ells compartien un qualificatiu: eren “grandes espa\u00f1oles”.\u2028\u2028 Tot i aix\u00f2, pintors, m\u00fasics, arquitectes o metges no eren els herois que calia evocar. La cultura no era m\u00e9s que una part\u00edcula complement\u00e0ria. All\u00f2 que s’enaltia amb passi\u00f3 eren els grans capitans. Des de “los \u00edberos y los celtas” la gran qualitat dels mites espanyols era la virilitat. Virils eren, m\u00e9s que cap altra cosa, El Cid, Guzm\u00e1n el Bueno, Hern\u00e1n Cort\u00e9s, Pizarro, Daoiz, Velarde<\/strong>… A la Cartilla moderna de historia de Espa\u00f1a<\/em>, de l’editorial Luis Vives, hi ha descripcions inequ\u00edvoques: “La Falange Espa\u00f1ola fue creada por Jos\u00e9 Antonio Primo de Rivera para oponerse virilmente a los desmanes de la Rep\u00fablica”. En aquell llibre, fet sobre el temari obligatori, s\u00f3n virils i varonils: Calvo Sotelo, Mola, Queipo, Moscard\u00f3, Varela, Yag\u00fce, Aranda, D\u00e1vila, Vig\u00f3n, Saliquet, Kinled\u00e1n<\/strong> i, per descomptat, “Francisco Franco, caudillo de Espa\u00f1a por la gracia de Dios, con sumo acierto rige virilmente, por medio del revuelto mar del mundo actual, la nave de nuestros destinos de Imperio. Bendigamos su nombre con veneraci\u00f3n”. Aquesta era l’educaci\u00f3 del Cat\u00f3<\/em> dels nins. \u2028\u2028Les nines, com la cultura, tenien un paper subsidiari; de part\u00edcula<\/strong>. Els ho va deixar clar Pilar Primo de Rivera<\/strong>: “Cuando est\u00e9is casadas, pondr\u00e9is en la tarjeta vuestro nombre propio, vuestro primer apellido y despu\u00e9s la part\u00edcula “de”, seguida del apellido de vuestro marido. As\u00ed: Carmen Garc\u00eda de Mar\u00edn. Esta f\u00f3rmula es agradable, puesto que no perdemos personalidad, sino que somos Carmen Garc\u00eda, que pertenece al se\u00f1or Mar\u00edn, o sea, Carmen Garc\u00eda de Mar\u00edn”. En el llibre obligatori del servei social femen\u00ed els ho aclarien: “Las mujeres nunca descubren nada. Les falta, desde luego, el talento creador reservado por Dios para inteligencias varoniles”. Cal complementar que tal servei social va ser obligatori per matricular-se a la universitat fins al curs 1978-1979, \u00e9s a dir, m\u00e9s de tres anys despr\u00e9s de la mort de Franco<\/strong>. \u2028\u2028Resulta bona d’endevinar la revolta, cultural i personal, que homes i dones de la meva generaci\u00f3 han hagut de fer per desempallegar-se de tanta d’immund\u00edcia. Eliminar de la nostra pell (esborrar un poc, ni que sigui) el tatuatge que ens estamparen requereix un gran esfor\u00e7. Com el pr\u00edncep de la rondalla, encisat com un drac al fons d’una cova fosca, ens ha calgut despullar-nos, cremar la pell i, amb el tro de l’incendi, esbaldregar el castell de la mentida. Quants de llibres!, quants de mestres male\u00efts! D’aleshores en\u00e7\u00e0, cada descobriment d’un nom proscrit o d’un fet amagat ha estat una aventura. Bescanviar la virilitat empeltada per una vital sensibilitat ha for\u00e7at un cam\u00ed que molts no han sabut, volgut o pogut transitar i s’han palplantat en el Cat\u00f3<\/em> escolar. \u2028\u2028El problema \u00e9s que, entre aquell nacionalcatolicisme barroer i l’actual educaci\u00f3 per a la ciutadania, la difer\u00e8ncia \u00e9s d’oripell; gaireb\u00e9 insignificant. Igual que amb el Cat\u00f3<\/em> d’abans, encara ara ens neguen la llengua, la hist\u00f2ria, la cultura i la identitat. M\u00e9s subtils en la forma, els efectes s\u00f3n id\u00e8ntics i als estudiants d’ara tamb\u00e9 els unten d’amn\u00e8sia i els tatuen la pell. Talment la meva formaci\u00f3 acad\u00e8mica, continua l’estafa; talment la meva educaci\u00f3, l’actual \u00e9s una merda! I perd\u00f3 per haver escrit la paraula educaci\u00f3, per\u00f2 ja ho va fer Joan Fuster<\/strong>: “En una primera fase, hem d’aprendre a mirar, a menjar, a caminar. Despr\u00e9s, aprenem la resta. En diuen educaci\u00f3. D’entrada, ens ensenyen a dominar els esf\u00ednters, i cal recon\u00e8ixer que aquesta operaci\u00f3 \u00e9s, fins ara, l’\u00fanica cosa capa\u00e7 de justificar la pedagogia”.<\/span>