{"id":4276,"date":"2013-09-24T05:46:24","date_gmt":"2013-09-24T05:46:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/?p=4276"},"modified":"2013-09-24T05:46:24","modified_gmt":"2013-09-24T05:46:24","slug":"antoni-thomas-vidal-in-memoriam","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/2013\/09\/24\/antoni-thomas-vidal-in-memoriam\/","title":{"rendered":"Antoni Thom\u00e0s Vidal, ‘in memoriam’"},"content":{"rendered":"

\"Toni<\/a><\/p>\n

Manel Su\u00e1rez Salv\u00e0<\/strong> (AraBalears<\/em>, 23 de setembre 2013)<\/p>\n

La setmana passada un amic com\u00fa, T\u00f2fol Ferragut, em va comunicar la mala not\u00edcia: Antoni Thom\u00e0s Vidal havia mort.<\/p>\n

Dit aix\u00ed, no passaria de ser una defunci\u00f3 m\u00e9s, per\u00f2 Toni Thom\u00e0s era quelcom m\u00e9s que un ciutad\u00e0 de Palma. El vaig con\u00e8ixer fa uns deu anys i, des del primer moment, em va impactar la seva fermesa en defensar all\u00f2 que creia de just\u00edcia i que, en el seu cas, no era altra cosa que la mem\u00f2ria del seu pare, Francesc Thom\u00e0s.<\/p>\n

Francesc Thom\u00e0s era el bibliotecari de la Casa del Poble de Palma. Fa pocs anys, arran d’una ocupaci\u00f3 pac\u00edfica del solar en qu\u00e8 havia estat aquest immoble de bell record per a tothom, i quan la policia desallotjava els joves que hi eren presents, Toni, que tamb\u00e9 els va voler fer costat, insistia a les forces de seguretat que el que estaven fent era injust, perqu\u00e8 aquell solar era casa seva, i tenia ra\u00f3.<\/p>\n

Toni, des del primer moment, va voler que la hist\u00f2ria dels darrers mesos de vida del seu pare fos p\u00fablica perqu\u00e8 tothom el tengu\u00e9s present i en tragu\u00e9s un aprenentatge. Per\u00f2 tamb\u00e9 va voler que la tr\u00e0gica vida de lluita de sa mare, Margalida, fos coneguda, que anassin les dues de la m\u00e0, i aix\u00ed ho demanava cont\u00ednuament. Per aix\u00f2 mateix, estimat amic Toni, vull contar el que tu m’explicares, perqu\u00e8 continu\u00ef la mem\u00f2ria i la lluita del record.<\/p>\n

A Francesc Thom\u00e0s el detingueren ben aviat, devers l’agost del 36, i l’empresonaren dins Can Mir. Mitjan\u00e7ant un complex sistema de cartes, va aconseguir comunicar-se amb la seva fam\u00edlia. Els explicava que estava b\u00e9 i demanava a la seva dona que no li dugu\u00e9s m\u00e9s menjar, ni medicaments, i, sobretot, que es cuid\u00e0s dels seus fills i dels seus pares. La veritat era ben diferent. Francesc, conscientment, intentava enganar la seva dona (mai no ho va aconseguir) i fer-li creure que dins aquella pres\u00f3 infame tots estaven ben atesos. La realitat, per\u00f2, era ben diferent i, tot i que mai no s’ho varen dir, ambd\u00f3s la coneixien perfectament. Francesc Thom\u00e0s estava mal alimentat i molt malalt. I, com tots els seus companys, tenia por. Un horabaixa de febrer de l’any 37, un capell\u00e0 va enviar un av\u00eds a la seva dona Margalida. Si volia evitar que aquell mateix vespre matassin el seu home, havia d’entregar una quantitat important de doblers que servirien per salvar-li la vida. Margalida, per\u00f2, no els tenia.<\/p>\n

Toni, en moltes ocasions, amb els ulls plens d’emoci\u00f3, d’enyoran\u00e7a i de r\u00e0bia, em va contar moltes vegades aquell fat\u00eddic horabaixa que, per a sempre, li va quedar gravat a foc dins el m\u00e9s profund de l’\u00e0nima. La seva mare el va agafar i, amb la seva germana i el seu germ\u00e0, partiren a corre-cuita cap a Can Mir amb l’esperan\u00e7a de poder fer alguna cosa que evit\u00e0s el desastre. Toni recordava que, quan hi arribaren, ja eren devers les vuit i es col\u00b7locaren a la mitjana que, com actualment, dividia els dos carrils de vehicles. Poc despr\u00e9s, veren com s’acostava un cami\u00f3 (rus, em deia Toni) de bolquet en el qual anaven alguns soldats i falangistes. El cami\u00f3 va entrar dins la pres\u00f3 marxa enrere i, minuts m\u00e9s tard, va tornar a sortir. Ara ja anava carregat i un dels homes que hi feren pujar era el seu pare. La mare, en veure’l, va amollar els fills i va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer perseguint el cami\u00f3 i cridant. Ni s’hi fixaren, continuaren el cam\u00ed, un estrany ritual, avingudes per avall, i giraren en direcci\u00f3 a la Rambla. Margalida els seguia de ben a prop, com si als conductors els agrad\u00e0s aquella persecuci\u00f3 que ells ja sabien in\u00fatil. Entraren a la pla\u00e7a de Santa Magdalena i s’aturaren davant la fat\u00eddica comissaria de Barrado. Margalida va arribar a temps de veure com feien baixar alguns homes. Despr\u00e9s, giraren cap a la Sang i s’aturaren a prop de l’entrada. Permeteren que alguns dels presoners entrassin a l’esgl\u00e9sia a besar els peus del sant Crist. Francesc Thom\u00e0s no va voler baixar, ni tampoc no va voler mirar la seva dona quan aquesta el cridava. Ambd\u00f3s sabien quin era el dest\u00ed i no va voler, segurament, provocar encara uns moments m\u00e9s durs.<\/p>\n

La persecuci\u00f3 de Margalida va continuar. El cami\u00f3 va seguir Rambla per avall i, de sobte, va girar per la costa de la Pols. A la dona ja se li feia molt dif\u00edcil seguir la velocitat dels assassins que, ara s\u00ed, ja havien abandonat qualsevol inter\u00e8s en ella. Nom\u00e9s va ser a temps de veure que el vehicle feia una darrera aturada a l’esgl\u00e9sia de Sant Miquel i que alg\u00fa hi pujava o en baixava. Acceleraren i ella els va perdre, definitivament, el rastre.<\/p>\n

Va recuperar els fills i tornaren a casa. Toni m’explicava que, quan hi arribaren, sense dir ni paraula en tot el cam\u00ed, la seva mare va entrar dins la seva habitaci\u00f3 i els infants la sentiren durant hores plorar desconsoladament i colpejar amb viol\u00e8ncia de r\u00e0bia continguda, d’impot\u00e8ncia, el seu coix\u00ed.<\/p>\n

Ja mai m\u00e9s res no tornaria a ser igual per a la fam\u00edlia de Francesc i Margalida. El fill major, que s’havia embarcat amb motiu de l’Olimp\u00edada popular, era a Barcelona i ja no el tornarien a veure fins passats molts anys. Margalida, la dona d’un roig, no trobava feina i Toni recordava, encara amb els ulls d’un infant que no entenia res, que, durant un temps indeterminat, tant ell com els seus germans sopaven d’una barreta de regal\u00e8ssia i que sa mare no menjava absolutament res i els convencia que aquella era una bona alimentaci\u00f3.<\/p>\n

El meu amic Antoni Thom\u00e0s Vidal va morir fa pocs dies i, tot i que sabia perfectament on era el cos del seu pare, mai no l’hi deixaren recuperar. Francesc Thom\u00e0s \u00e9s a Porreres, sota un caramull de terra, sense nom, sense cap altra possibilitat de record que no sigui aquell que el seu fill Antoni, el meu amic, ha lluitat durant tots els anys de la seva vida perqu\u00e8 mai no es perd\u00e9s.<\/p>\n

Antoni, no s\u00e9 si el teu pare mai arribar\u00e0 a con\u00e8ixer la teva lluita i el teu exemple, per\u00f2 m’agrada pensar que, d’alguna manera, la teva feina, la teva honestedat, la teva for\u00e7a i la teva energia li hauran arribat i el faran omplir-se d’orgull, de la mateixa manera que ens ha passat a tots els qui hem tengut l’oportunitat i l’honor de con\u00e8ixer-te.<\/p>\n

Toni Thom\u00e0s, explicant la hist\u00f2ria del seu pare, contribu\u00efa, intencionadament, que mai no fos oblidada i que el seu nom rest\u00e0s per a sempre dins la hist\u00f2ria d’aquest poble. El que dins la seva humilitat ell mai no va arribar a sospitar \u00e9s que el seu nom anir\u00e0, per sempre, lligat al de son pare i que ambd\u00f3s constituiran un exemple de fermesa, honestedat i dignitat dins la seva fam\u00edlia i dins el nombr\u00f3s grup d’amics que, al llarg dels anys, va anar fent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Manel Su\u00e1rez Salv\u00e0 (AraBalears, 23 de setembre 2013) La setmana passada un amic com\u00fa, T\u00f2fol Ferragut, em va comunicar la … M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-4276","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4276","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4276"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4276\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4276"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4276"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4276"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}