{"id":4218,"date":"2013-08-25T07:03:02","date_gmt":"2013-08-25T07:03:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/?p=4218"},"modified":"2013-08-25T07:03:02","modified_gmt":"2013-08-25T07:03:02","slug":"els-criminals-i-els-covards","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/2013\/08\/25\/els-criminals-i-els-covards\/","title":{"rendered":"Els criminals i els covards"},"content":{"rendered":"<p>SEBASTI\u00c0 ALZAMORA (<em>AraBalears<\/em>, 25 agost 2013)<\/p>\n<p>(<em>Basat en un fet real del qual em va informar l&#8217;escriptor Toni Tugores<\/em>)<\/p>\n<p>-Ara vendr\u00e0s amb jo fins all\u00e0 -i, sense abaixar l&#8217;escopeta, en Perot mogu\u00e9 el cap i li assenyal\u00e0 a na Biela una barraca de roter.<\/p>\n<p>&#8211; Jo no vaig enlloc. Si m&#8217;has de matar, em mates aqu\u00ed mateix -va respondre na Biela.<\/p>\n<p>Van ser les darreres paraules que alg\u00fa que no fos en Perot va escoltar de boca de na Biela. Qui les va sentir va ser una cosina de la mateixa Biela, na Maria Roig: les dues dones tornaven de collir figues de la finca de Son Mas, al cam\u00ed de Sant Lloren\u00e7. Era m\u00e9s o manco per aquest temps: primers de setembre, per\u00f2 de l&#8217;any 1936. Feia poc m\u00e9s d&#8217;un mes i mig que havia comen\u00e7at la Guerra Civil, i que Mallorca s&#8217;havia convertit en el primer territori a declarar-se partidari de la insurrecci\u00f3 falangista. Per\u00f2 na Biela, que era una madona de gaireb\u00e9 seixanta anys que ja en feia uns quants que havia enterrat el marit, era perfectament aliena a tot aquell daltabaix. Tamb\u00e9 ho era en Perot, que era un cap esflorat que ja havia doblegat la trentena sense haver trobat objectius ni al\u00b7licients en aquesta vida. La millor cosa que li havia succe\u00eft havia estat en aquell darrer mes i mig: convertir-se en llepaculs del nou batlle de Manacor, el capit\u00e0 Jaume, convertit en primera vara de la vila per obra, gr\u00e0cia i for\u00e7a de Falange. En Perot no havia servit mai per a res i tota la seva exist\u00e8ncia havia de ser la d&#8217;un tros de carn batiada, per\u00f2 havia trobat aixopluc en aquell nou ordre que preferia els homes amb poques llums i que tot just els exigia incondicionalitat. I d&#8217;aix\u00f2, com que no costava res, en Perot en podia donar tanta com n&#8217;hi demanassin, si el deixaven campar al seu gust.<\/p>\n<p>No com na Biela, que li havia fet la punyeta mig any enrere. La finca d&#8217;en Perot feia parti\u00f3 amb Son Mas, \u00e9s a dir a ca na Biela, i, pastor xerec com era, en Perot no havia sabut ni volgut evitar que les seves ovelles botassin a ve\u00efnat per pasturar. Na Biela se li havia queixat d&#8217;aquella circumst\u00e0ncia en diverses ocasions, amb paci\u00e8ncia digna de millor causa, per\u00f2 en Perot sempre havia fet com qui sentir ploure. Li era ben igual, on pasturassin les ovelles, mentre el deixassin tranquil per fer les seves t\u00edmboles de conyac (el solia dur dins una petaca, i li agradava beure-se&#8217;l davall d&#8217;una figuera) o per anar al poble a fer una visita a ca na Tinya, que per pocs diners li alegrava els baixos. En Perot, a Manacor, tenia fama de vici\u00f3s, per\u00f2 a ell aix\u00f2 tant se li&#8217;n fotia. Que el deixassin tranquil, aquest era el primer i \u00fanic manament del seu vegetatiu pas per aquest m\u00f3n.<\/p>\n<p>Fins que na Biela, cansada de queixar-se debades de les incursions de les ovelles d&#8217;en Perot dins ca seva, i aconsellada per la cosina Maria, va decidir posar l&#8217;assumpte en mans de les autoritats. Va presentar una demanda davant de l&#8217;ajuntament, encara comandat per forces republicanes, i, quan un gu\u00e0rdia civil va aixecar acta del fet que, efectivament, les ovelles d&#8217;en Perot pasturaven per dins ca na Biela sense comport ni mesura, en Perot va rebre una multa de quinze pessetes, que li va caure com una potada all\u00e0 on fa m\u00e9s mal.<\/p>\n<p>D&#8217;aix\u00f2 en feia, com d\u00e8iem, mig any. En aquells sis mesos havien passat moltes coses; entre d&#8217;altres, que les autoritats que havien imposat la multa a en Perot ja no exercien com a tals. No per res, sin\u00f3 perqu\u00e8 havien estat destitu\u00efdes, represaliades i, en alguns casos, salvatgement executades pels sicaris de la Falange. I aquests eren els d&#8217;en Perot. O, si es volia dir aix\u00ed, en Perot era un dels seus. I en Perot, a pesar de la seva curtor de mires, va ser capa\u00e7 d&#8217;observar que &#8220;els seus&#8221; es prenien la llibertat d&#8217;eliminar tots aquells i aquelles que els feien nosa, amb envejable impunitat. I va decidir que ell no havia de ser menys.<\/p>\n<p>De manera que, a comen\u00e7aments d&#8217;aquell mes de setembre, va sortir a cam\u00ed na Biela i la seva cosina Maria quan tornaven de collir figues a Son Mas. Empunyava l&#8217;escopeta i anava acompanyat d&#8217;un ca bord. En veure&#8217;l compar\u00e8ixer d&#8217;aquella guisa, na Biela li va retreure la seva actitud:<\/p>\n<p>&#8211; On et penses que vas, Perot?<\/p>\n<p>Ell no va vacil\u00b7lar:<\/p>\n<p>&#8211; Vos v\u00e9nc a matar, madona.<\/p>\n<p>La cosina Maria es va acovardir:<\/p>\n<p>&#8211; Jo no vos he fet res&#8230;<\/p>\n<p>En Perot, petulant:<\/p>\n<p>&#8211; V\u00f3s no, per\u00f2 ella s\u00ed. Fugiu d&#8217;aqu\u00ed si no voleu rebre, tamb\u00e9.<\/p>\n<p>I la cosina Maria va fugir, sense gosar girar el cap enrere mentre escoltava els crits de na Biela, que li demanava per favor que an\u00e0s a demanar auxili al rector Rafalino, a qui li havia fet dinar tantes vegades. Nom\u00e9s va girar el cap en una ocasi\u00f3, i va ser quan va veure la seva cosina de genolls a terra, per\u00f2 aixecant la cara cap al seu imminent executor, i encara el vent li va dur les darreres paraules que sentiria de boca seva:<\/p>\n<p>&#8211; Jo no vaig enlloc. Si m&#8217;has de matar, em mates aqu\u00ed mateix.<\/p>\n<p>Ni la cosina Maria ni el rector Rafalino van mostrar ni una desena part d&#8217;aquesta fermesa. Ning\u00fa mai m\u00e9s va tornar a veure na Biela, per\u00f2 ning\u00fa va gosar dir res. En Perot es va passejar tranquil\u00b7lament per Manacor la resta dels dies de la seva trista vida, sense que ning\u00fa s&#8217;atrev\u00eds a assenyalar-lo amb el dit. Ell vivia ben tranquil, conven\u00e7ut que havia fet el que havia de fer. Era una multa de quinze pessetes. I na Biela, la v\u00edctima d&#8217;un dels incomptables crims en qu\u00e8 es va concretar a Mallorca el fenomen inacabable, sord, s\u00f2rdid i encara avui perfectament perceptible que, per abreujar i per no dir-ne onada de brutalitat, en diem encara Guerra Civil. Que en pau descansin els innocents i que els criminals siguin male\u00efts per sempre.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>SEBASTI\u00c0 ALZAMORA (AraBalears, 25 agost 2013) (Basat en un fet real del qual em va informar l&#8217;escriptor Toni Tugores) -Ara &hellip; <a class=\"more-link\" href=\"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/2013\/08\/25\/els-criminals-i-els-covards\/\">M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-4218","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4218","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4218"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4218\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4218"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4218"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4218"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}