<\/p>\n
Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo”<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 19 d\u2019octubre 2009) <\/p>\n Raimon<\/span><\/strong> \u00e9s, al meu entendre, el m\u00e9s efectiu publicista de la can\u00e7\u00f3 catalana. El cantant de X\u00e0tiva ens ha regalat frases que fan part del nostre patrimoni cultural: “Qui perd els or\u00edgens perd la identitat”, “som m\u00e9s dels que ells volen i diuen”, “nosaltres no som d’eixe m\u00f3n”…<\/span><\/p>\n L’any 1964 va dedicar una can\u00e7\u00f3 a Ernesto Guevara<\/strong>. De no haver-la dedicada a El Che, els censors s’haurien malpensat si el poema replicava la celebraci\u00f3 d’uns hipot\u00e8tics 25 anys de pau que, aquell any, havia organitzat Manuel Fraga Iribarne<\/strong>, el ministre “de Informaci\u00f3n y Turismo” que controlava la premsa i que volia maquillar la imatge del franquisme, conscient del boom de visitants estrangers. A m\u00e9s d’actes infectes i monedes commemoratives, els carrers i les places s’ompliren d’immenses tanques publicit\u00e0ries que mostraven Franco vestit de civil i de perfil mirant cap a l’esquerre. \u2028\u2028Tamb\u00e9 aquell any, es va fer un llarg documental sobre el dictador, Franco, ese hombre<\/em>, que va ser de visi\u00f3 obligat\u00f2ria per tots els batxillers en sessions matinals. Aquella pel\u00b7l\u00edcula va ser dirigida per Jos\u00e9 Luis Heredia<\/strong>, el mateix director de Raza<\/em>. Els dos films tenien el mateix guionista: Jaime de Andrade<\/strong>, \u00e9s a dir, Francisco Franco<\/strong>! Naturalment, el sindicat (en singular perqu\u00e8 era \u00fanic) va declarar Franco, ese hombre<\/em> la millor pel\u00b7l\u00edcula de l’any i Heredia va guanyar la “Gran Cruz del M\u00e9rito Civil”. Tot i haver estat proposat, a Andrade no se li conced\u00ed cap distinci\u00f3. Misteris!\u2028\u2028 En aquell temps gaudia de gran prestigi La Codorniz<\/em>, un setmanari humor\u00edstic que s’anunciava com “la revista m\u00e1s audaz para el lector m\u00e1s inteligente”. Era una publicaci\u00f3 que tenia cera del corpus, perqu\u00e8 era la continuaci\u00f3 de La ametralladora<\/em>, un setmanari feixista que va durar des del gener del 1937 fins al maig de 1939 i que es distribu\u00efa de franc entre l’ex\u00e8rcit dels revoltats. A m\u00e9s, el primer director, Miguel Mihura<\/strong>, era franquista i el seu successor (des de 1944 fins al 1977), \u00c1lvaro de la Iglesia<\/strong>, fins i tot havia anat voluntari a la “Divisi\u00f3n azul” a fer costat als nazis. La Codorniz rebia<\/span><\/span><\/em> una toler\u00e0ncia que no tenia ning\u00fa i s’acompanyava d’una falsa fama, generada per la t\u00edmida dissid\u00e8ncia antifranquista. Els millors acudits que s’atribu\u00efen a la revista eren producte del desig. S’assegurava que un deia: “El Tiempo: impera en Espa\u00f1a un fresco general procedente de Galicia”. I un altre: “Ecuaci\u00f3n: botines es a botones como cojines es a X… y nos importan 3 X que nos cierren la edici\u00f3n”. Tot mentida, excepte que la publicaci\u00f3 va patir algunes multes menors. \u2028\u2028 Dels acudits relatius a 1964, n’hi ha tres de famosos i tots tres s\u00f3n falsos. Segons la llegenda urbana, quan s’estren\u00e0 la pel\u00b7l\u00edcula al\u00b7ludida, la revista va publicar en portada: “La Codorniz, ese p\u00e1jaro” i, a l’interior, un acudit mostrava una llarga cua a un cinema per veure Quico, ese mico<\/em>. El tercer, igualment fals, coincidint amb la publicitat de la campanya de Fraga, hauria mostrat un investigador al laboratori amb un peu que hauria dit: “25 a\u00f1os de paz. Ciencia espa\u00f1ola” per transformar, en llegir-ho tot seguit, la \u201cpau\u201d en \u201cpaci\u00e8ncia\u201d!\u2028 Dia 1 d’abril d’aquell any 1964, en commemoraci\u00f3 al dia de “la Vict\u00f2ria”, Franco va presidir al costat del pr\u00edncep Joan Carles<\/strong> un acte patri\u00f2tic a la vall de Cuelgamuros de Madrid (transvestit “de los ca\u00eddos”), on va inaugurar una exposici\u00f3 sobre la pau (ja se sap que nom\u00e9s n’hi ha als cementiris i all\u00f2 ho \u00e9s). Ja dins del mes de maig, va presidir una gran desfilada militar. La cirera del past\u00eds la va posar, dia 21 de juny, la selecci\u00f3 espanyola en guanyar la Copa d’Europa en el Santiago Bernab\u00e9u. \u2028\u2028A la llotja, Franco i Mu\u00f1oz Grandes<\/strong> (processat, a Nuremberg, entre els criminals de guerra) celebraven, m\u00e9s que la copa, haver-la guanyada en derrotar R\u00fassia per una sospitosa errada del defensa Shustikov<\/strong>, que reclamaria asil pol\u00edtic. La realitat amagada era que dia 30 d’abril de 1964 un grup anarquista, per denunciar l’exist\u00e8ncia de presos pol\u00edtics, va tenir segrestat durant una setmana el bisbe Ussia<\/strong>, agregat espanyol a l’ambaixada de Roma. La realitat era que uns mesos abans, el juliol de 1963, Franco havia fet afusellar Juli\u00e1n Grimau<\/strong>. La realitat era que el primer de maig de 1963 els catalans havien patit una humiliaci\u00f3 quan una companyia de legionaris va fer el trasllat de “la moreneta” a la cripta. La realitat era que l’abat de Montserrat, Aureli Escarr\u00e9<\/strong>, va haver-se d’exiliar en declarar a Le Monde<\/em>: “No tenim 25 anys de pau, sin\u00f3 que patim 25 anys de vict\u00f2ries. \u00c9s una pau falsa, inexistent”. La realitat era que el 1966 Franco va consagrar, per refer\u00e8ndum, una llei org\u00e0nica per tal de poder designar, el 1969, Joan Carles de Borb\u00f3 com el seu successor. \u2028\u2028La realitat era que darrere dels 25 anys de falsa pau, hi havia prop de mig mili\u00f3 d’exiliats i mig mili\u00f3 de morts i que, el 29 de setembre de 1975, set setmanes abans de morir, Franco encara faria afusellar cinc lluitadors antifeixistes. Aquesta era la pau que Raimon va retratar: “De vegades la pau no \u00e9s m\u00e9s que por. De vegades la pau \u00e9s com un desert sense veus ni arbres, com un buit immens on moren els homes. De vegades la pau tanca les boques i lliga les mans. De vegades la pau fa molt m\u00e9s mal. De vegades la pau fa gust de mort”.<\/span>