(http:\/\/contrainfo.cat\/temes\/memoria-historica\/m-antonia-oliver-si-hem-de-desobeir-desobeirem-primera-part\/)<\/p>\n
Maria Ant\u00f2nia Oliver \u00e9s la incansable presidenta de l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca. \u00c9s n\u00e9ta d\u2019Andreu Par\u00eds, un dels activistes i sindicalistes m\u00e9s destacats d\u2019Inca, juntament amb Antoni Bestard i Gabriel Buades, i que fou assassinat a Porreres l\u2019any 1937. Maria Ant\u00f2nia, com tantes altres persones, ha dedicat bona part de la seva vida a aclarir els fets que portaren fins a la mort al seu padr\u00ed, i a reivindicar els drets de totes i cadascuna de les v\u00edctimes de la repressi\u00f3 franquista. Combatent la calor de juliol amb un ventall que, casualitat o no, porta els colors de la bandera republicana, Maria Ant\u00f2nia ens perm\u00e8s compartir aquesta conversa que reprodu\u00efm a continuaci\u00f3 dividida en dues entregues. Aqu\u00ed podeu llegir-ne la primera.<\/strong><\/p>\n Ara ja deu fer uns 10 anys que vau comen\u00e7ar a treballar col\u00b7lectivament per la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Mallorca\u2026<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Tot i que la meva recerca personal sobre el meu padr\u00ed [Andreu Par\u00eds] la vaig comen\u00e7ar des de petita, fou aproximadament els anys 2002 i 2003 quan vam establir contacte amb altres persones i comen\u00e7\u00e0rem a fer coses. Llavors, l\u2019any 2006, es constitueix l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca.<\/p>\n S\u2019ha avan\u00e7at en aquests 10 anys?<\/strong><\/p>\n S\u2019ha avan\u00e7at a nivell de consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva i social, i a posar de manifest les mancances que hi ha pel fa a les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Per\u00f2 s\u2019ha avan\u00e7at tan sols a posar-ho de manifest, no pas que realment existeixi una vertadera pol\u00edtica de mem\u00f2ria hist\u00f2rica que aglutini tots els camps com ara l\u2019administratiu, el civil, el judicial, etc. Possiblement el principal avan\u00e7 \u00e9s la den\u00fancia que, avui\u00a0 dia, hi ha una part important de la nostra societat que encara no no t\u00e9 garantits els seus drets de veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3.<\/p>\n Per exemple\u2026<\/strong><\/p>\n Un clar exemple ha estat la den\u00fancia presentada a l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional, que no ha servit perqu\u00e8 les v\u00edctimes aconsegueixin aquesta just\u00edcia, per\u00f2 s\u00ed que ha servit per posar de manifest que hi ha institucions, com la de just\u00edcia, que no fan just\u00edcia a les v\u00edctimes del franquisme. I aix\u00f2, com que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 b\u00e0sica de drets humans, no \u00e9s un problema que afecti nom\u00e9s a les v\u00edctimes, sin\u00f3 que incumbeix\u00a0 tota la societat.<\/p>\n Avui hi ha m\u00e9s de 260 entitats de mem\u00f2ria hist\u00f2rica a l\u2019Estat espanyol. Es pot dir, per tant, que en els darrers anys s\u2019ha produ\u00eft un \u00abboom\u00bb o una eclosi\u00f3 d\u2019aquest moviment. Aix\u00ed, la tasca memorial\u00edstica va passar de ser una feina \u00abprivada\u00bb, de familiars i investigadors, a esdevenir tot un moviment social\u2026<\/strong><\/p>\n S\u00ed. El moviment memorialista sorgeix entorn de l\u2019any 2000, quan comen\u00e7a a sortir a la llum la q\u00fcesti\u00f3 de les exhumacions de fosses. Era un tema for\u00e7a pol\u00e8mic i que va tenir molt de ress\u00f2 en els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2 ja havien passat vint-i-cinc anys de la \u00abTransici\u00f3\u00bb. Per qu\u00e8 creus que va passar tant de temps a haver-hi aquest \u00abboom\u00bb? Per qu\u00e8 no s\u2019havia fet abans tot aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n La resposta \u00e9s que s\u00ed que s\u2019havia fet abans, per\u00f2 en l\u2019\u00e0mbit privat. Ja hi havia associacions i grups de fam\u00edlies o col\u00b7lectius que havien fet coses, per\u00f2 sempre d\u2019una manera amagada. Cal tenir en compte que la repressi\u00f3 durant la guerra, la postguerra i el franquisme va ser terrible, molt terrible, dura i cruel. Va durar pr\u00e0cticament 40 anys, i aix\u00f2 \u00e9s molt de temps, tota una generaci\u00f3. De fet, la generaci\u00f3 dels meus pares, que eren nins durant la guerra, va patir durant tota la seva vida haver de ser ciutadans de segona, tenir-ho m\u00e9s complicat que els altres, ser acusats p\u00fablicament com a \u00abfills dels rojos\u00bb\u2026 en aquest ambient, la simple possibilitat de poder fer feina era, per a ells, una vict\u00f2ria. Aquestes persones, en patir aquesta repressi\u00f3 tan dura, ni tan sols elles mateixes no sabien que fossin v\u00edctimes.<\/p>\n No tenien consci\u00e8ncia de ser v\u00edctimes?<\/strong><\/p>\n Tenien el dolor i els s\u00edmptomes, per\u00f2 ni tan sols pensaven que tinguessin drets. Mai no havien estat reconegudes per ning\u00fa com a v\u00edctimes. Unes v\u00edctimes tipificades jur\u00eddicament, amb uns drets corresponents. Aix\u00f2 s\u00ed, el record el tenien molt present i el guardaven. I, un cop mort el dictador, van transmetre aquest testimoni. Els nets s\u00ed que sabem que tenim drets i, en un moment donat, els hem exigit.<\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s tot un proc\u00e9s social\u2026<\/strong><\/p>\n S\u00ed, tot aix\u00f2 ha necessitat un proc\u00e9s de maduraci\u00f3 llarg, no nom\u00e9s per part de les v\u00edctimes, sin\u00f3 per la societat en general. I \u00e9s quelcom que encara no hem superat. \u00c9s ben cert que \u00abels pobles que obliden el seu passat estan condemnats a repetir-lo\u00bb. Nosaltres hem oblidat el nostre passat i ara ens costa molt recuperar-lo. I per aix\u00f2, segurament, avui estam repetint els mateixos errors, els repetim i els repetim\u2026 Estic veient amb claredat que la hist\u00f2ria torna, d\u2019una altra manera, per\u00f2 torna.<\/p>\n En aquest sentit, voldria parlar de les institucions\u2026<\/strong><\/p>\n Un desastre.<\/p>\n Una associaci\u00f3 com la vostra t\u00e9 una relaci\u00f3 ambigua amb les institucions: heu d\u2019anar contra elles reclamant el que se vos nega, per\u00f2 al mateix temps no vos queda m\u00e9s remei que tenir-les en compte, aprofitar les oportunitats que vos donen (subvencions, per exemple) i haver-vos d\u2019adaptar al marc legislatiu que vos posen o vos imposen. Com valores el paper que han jugat les institucions pel que fa a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica els darrers anys?<\/strong><\/p>\n \u00c9s complicat. Cal tornar a la Transici\u00f3. Aquestes institucions que se suposa que s\u00f3n democr\u00e0tiques, doncs per a nosaltres no ho estan essent. No hem d\u2019oblidar que parlam d\u2019unes institucions que obliden els drets humans, que els trepitgen constantment. \u00c9s una feinada incre\u00efble haver d\u2019acudir a elles per fer-les veure que no estan fent les coses com cal. \u00c9s una feinada immensa que recau sobre els col\u00b7lectius de v\u00edctimes. En realitat haurien de ser les institucions que t\u2019ajudessin i estiguessin al costat de les v\u00edctimes; tenen els mitjans, els professionals, ho tenen tot. Per\u00f2 no, ets tu que has d\u2019anar a cercar la documentaci\u00f3, ets tu que has d\u2019obrir les fosses, etc. Potser et donin subvencions, arran de la \u00abLlei de mem\u00f2ria hist\u00f2rica\u00bb, per\u00f2 en realitat ni nosaltres ni les v\u00edctimes no en volem pas de subvencions.<\/p>\n Ah no?<\/strong><\/p>\n Jo voldria poder anar al jutjat militar i que em donessin l\u2019expedient del meu padr\u00ed, que em facilitessin una documentaci\u00f3 cuidada i catalogada. I, en canvi, ens fan demanar una subvenci\u00f3 per anar nosaltres a haver de catalogar una documentaci\u00f3 immensa i a fer una feinada d\u2019anys i anys, sense disposar dels mitjans adients per fer-ho. No t\u00e9 sentit. Per a mi, aix\u00f2 no \u00e9s una democr\u00e0cia, i no en tenc cap ganes d\u2019acudir a les institucions.<\/p>\n [Silenci]<\/strong><\/p>\n Sincerament? Quan no hi acudim, ens van millor les coses. N\u2019hem fet molt\u00edssima de feina sense acudir a cap instituci\u00f3. No es mereixen que les parem m\u00e9s atenci\u00f3. En aquests anys les hem fet empegueir perqu\u00e8 s\u2019ha demostrat el poc democr\u00e0tiques que s\u00f3n. Amb l\u2019experi\u00e8ncia que tenim ara ja podem dir: \u00absou uns franquistes, estau protegint els seus crims i els seus criminals\u00bb. \u00c9s aix\u00ed com s\u2019ha perpetuat el poder. \u00c9s cert que de vegades ens fan alguna petita concessi\u00f3, per\u00f2 \u00e9s amb l\u2019objectiu que callem i no molestem pus. I aix\u00f2 passa tant amb la dreta com amb l\u2019esquerra. D\u2019acord que no s\u00f3n el mateix, clar, perqu\u00e8 la dreta que tenim aqu\u00ed \u00e9s extrema dreta; per\u00f2 \u00e9s que l\u2019esquerra tampoc no \u00e9s l\u2019esquerra, sin\u00f3 un centre-dreta. En definitiva, \u00e9s molt complicada la relaci\u00f3 de la nostra lluita tant amb institucions com amb partits pol\u00edtics.<\/p>\n Com veus, per tant, el tema de l\u2019acci\u00f3 directa i la desobedi\u00e8ncia civil?<\/strong><\/p>\n Si hem de desobeir, desobeirem. Calia exhaurir totes les vies, que no ens poguessin dir \u00abper qu\u00e8 no ho heu demanat?\u00bb o \u00abper qu\u00e8 no heu seguit les passes correctes?\u00bb. I aix\u00ed ho hem fet, per\u00f2 ens ho han posat tan complicat\u2026 Ara ja no hi ha partida pressupost\u00e0ria per a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Si abans es donaven diners a les fam\u00edlies per \u00abcomprar una pala\u00bb per desenterrar els seus familiars de les fosses, ara a les fam\u00edlies ja no se\u2019ls compra ni la pala. Per tant, m\u00e9s que mai, si hem de fer alguna cosa, l\u2019haurem de fer nosaltres. Al manco la comunitat internacional sap qu\u00e8 est\u00e0 fent a l\u2019Estat espanyol amb les v\u00edctimes del franquisme, i aix\u00f2 ho hem aconseguit nosaltres, les fam\u00edlies: posar de manifest aquesta hipocresia de la democr\u00e0cia en aquest pa\u00eds.<\/p>\n La vostra associaci\u00f3 d\u00f3na suport i participa en moltes altres lluites socials, com ara el Consell de la Societat Civil, les Marees i tota una infinitat de plataformes i campanyes\u2026<\/strong><\/p>\n Jo som d\u2019Inca. Al meu poble hi va haver una gran xarxa social que va quedar totalment esquin\u00e7ada amb la guerra i la dictadura. Una xarxa que avui ja no existeix. Sovint, la gent es mobilitza nom\u00e9s quan un problema l\u2019afecta de primera m\u00e0. Jo crec, en canvi, que no avan\u00e7arem mentre no ens moguem per coses generals. La nostra lluita \u00e9s pels drets humans, i per tant ens sumam sempre que podem a qualsevol altra lluita que vagi en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00f2 xoca amb la imatge que de vegades es t\u00e9 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, com la d\u2019un moviment que treballa exclusivament per restituir la veritat i la dignitat de les v\u00edctimes de la repressi\u00f3. Pel que dius, el vostre moviment tamb\u00e9 treballa per la reconstrucci\u00f3 d\u2019uns valors\u2026<\/strong><\/p>\n Som v\u00edctimes del feixisme. I estem aqu\u00ed per mantenir viva la lluita que ells, els nostres avantpassats, iniciaren. \u00c9s una manera de dir: \u00abno vareu perdre, aqu\u00ed som nosaltres per defensar tot aix\u00f2, encara lluitam, la guerra no ha acabat\u00bb. L\u2019associaci\u00f3 t\u00e9 l\u2019objectiu de recuperar les restes, la hist\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 la ideologia i els valors.<\/p>\n En quins valors penses?<\/strong><\/p>\n Ens van fer creure durant d\u00e8cades que ells, els \u00abrojos\u00bb, eren dolents, per\u00f2 quan veus la documentaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca, i t\u2019asseguro que nosaltres n\u2019hem vist molta, te n\u2019adones de la import\u00e0ncia que tenia per a ells la solidaritat. La solidaritat \u00e9s l\u2019eina m\u00e9s potent que tenim contra el capitalisme \u2014contra els \u00abSenyors\u00bb, que deien antigament\u2014; \u00e9s el que els fa por, t\u2019ho puc assegurar. I per aix\u00f2 donam suport a les altres lluites socials. Per dir ben clar: feixisme, no ens heu guanyat, estam aqu\u00ed per combatre. Mentre hi hagi repressors i pobles que pateixen, la guerra no haur\u00e0 acabat. Ara b\u00e9: no guanyarem fins que tothom no se n\u2019adoni que tenim un enemic com\u00fa i que cal estar units. Jo ja comprenc que \u00abtohom \u00e9s de sa mare i son pare\u00bb, jo tamb\u00e9, per\u00f2 hem de saber que tenim un enemic \u00abpoderoso y bien organizado\u00bb, com ens deien fa temps en refer\u00e8ncia a nosaltres, per\u00f2 ara s\u00f3n ells els poderosos i ben organitzats!<\/p>\n Una de les vostres tasques \u00e9s investigar. Com definiries la vostra relaci\u00f3 amb el m\u00f3n acad\u00e8mic i els investigadors professionals.<\/strong><\/p>\n Hi ha de tot. S\u2019ha de valorar que des de fa molt de temps hi ha investigadors que havien fet feina important. Per\u00f2 n\u2019hi ha pocs que ho facin amb una motivaci\u00f3 de lluita contra una injust\u00edcia. En general, fa uns anys \u00e9rem nosaltres que encal\u00e7\u00e0vem historiadors per demanar-los informaci\u00f3 sobre els nostres familiars; ara, passa tot el contrari: s\u00f3n ells que acudeixen a nosaltres. Potser perqu\u00e8 han descobert la for\u00e7a que t\u00e9 el nostre moviment.<\/p>\n Ara es valora m\u00e9s la vostra tasca de recerca, doncs\u2026<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Especialment, s\u2019ha comen\u00e7at a valorar tot el que hem descobert a trav\u00e9s dels testimonis. Sempre hem dit que la mem\u00f2ria oral \u00e9s important\u00edssima, cosa que generalment l\u2019\u00abacad\u00e8mia\u00bb ha infravalorat, donant molta m\u00e9s import\u00e0ncia als documents. \u00d2bviament, els papers s\u00f3n molt importants, per\u00f2 en el nostre cas, molts s\u2019han falsejat. Per exemple, el certificats de defunci\u00f3 que, tal i com moltes fam\u00edlies expliquen, es van falsejar per q\u00fcestions administratives. A m\u00e9s a m\u00e9s, en molts de casos els testimonis orals han estat confirmats, posteriorment, per documentaci\u00f3 que corrobora la versi\u00f3 de les fam\u00edlies.<\/p>\n Per\u00f2\u2026<\/strong><\/p>\n Per\u00f2 de vegades n\u2019hi ha que s\u2019acosten a les fam\u00edlies per interessos exclusivament acad\u00e8mics i es pengen la medalla d\u2019uns descobriments que, en realitat, s\u00f3n les fam\u00edlies les que els han aportat. Em resulta frustrant veure un llibre o treball en el qual es fan algunes afirmacions sense posar la font, i jo s\u00e9 tot d\u2019una d\u2019on ha sortit aquesta informaci\u00f3, perqu\u00e8 la pr\u00f2pia associaci\u00f3 \u00e9s la que ha portat la persona a parlar amb l\u2019historiador. I aquest paper dels testimonis orals, a l\u2019hora de reconstruir els fets, no sempre es valora.<\/p>\n Hi ha un debat, encara avui, sobre si s\u2019han de publicar els noms dels assassins\u2026<\/strong><\/p>\n Em molesta que no es pugui publicar els noms dels assassins. Aquesta por no la puc suportar. Fins i tot les pr\u00f2pies v\u00edctimes sovint ens frenam perqu\u00e8 ens deim \u00abaix\u00f2 no ho pots dir si no tens proves, perqu\u00e8 et poden posar una querella\u00bb. I clar, no tens proves, per\u00f2 ta mare t\u2019ho va contar qui va ser l\u2019assass\u00ed! I aix\u00f2 passa perqu\u00e8 no tenim una sent\u00e8ncia judicial que confirmi els fets. Els noms dels assassins s\u00f3n la veritat. \u00c9s cert que molts d\u2019ells tenen fills i n\u00e9ts. Per\u00f2 un fill no \u00e9s responsable del que f\u00e9u el seu pare; la responsabilitat dels fills \u00e9s, precisament, no dir les coses i no voler-les assumir. Hem avan\u00e7at pel que fa parlar de les v\u00edctimes, per\u00f2 parlar dels victimaris encara \u00e9s un obstacle enorme.<\/p>\n Qu\u00e8 en penses de la relaci\u00f3 que t\u00e9 el vostre moviment amb la premsa?<\/strong><\/p>\n La valor positivament. De vegades s\u2019equivoquen interpretant, o van massa lluny deduint algunes coses, per\u00f2 en general a nosaltres ens fa cas i normalment ha estat una finestra que ens ha ajudat a que la gent ens escolti. No podem oblidar que el nostre poder de convocat\u00f2ria funciona a trav\u00e9s dels mitjans. \u00c9s cert que sempre hi ha el tema morb\u00f3s de les fosses, que \u00e9s el m\u00e9s medi\u00e0tic, ja ho sabem. Per\u00f2 hem de saber aprofitar la visibilitat que ens donen els mitjans i anar vius. Se\u2019ns ha de con\u00e8ixer i, de cada vegada, m\u00e9s i m\u00e9s gent ha d\u2019entendre el nostre missatge.<\/p>\n Heu rebut moltes cr\u00edtiques per part d\u2019altres moviments socials pel vostre suport al jutge Garz\u00f3n\u2026<\/strong><\/p>\n Jo som testimoni directe, perqu\u00e8 hi era en persona, que el 14 de desembre de 2006 en present\u00e0rem a\u00a0 l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional a posar una den\u00fancia. \u00c9rem la primera associaci\u00f3 que ho feia, Mem\u00f2ria de Mallorca. Et puc assegurar que no cerc\u00e0vem en Garz\u00f3n: cerc\u00e0vem just\u00edcia. Per\u00f2 per atzar o pel motiu que sigui, fou ell, i no cap altre, el jutge que va admetre a tr\u00e0mit la nostra den\u00fancia. Cal posar-se en el context d\u2019aquell moment. \u00c9rem un col\u00b7lectiu de v\u00edctimes oblidat i ignorat, per\u00f2 hem de recon\u00e8ixer que all\u00f2 va representar per nosaltres tota una setmana d\u2019immensa alegria. A m\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019admissi\u00f3 a tr\u00e0mit don\u00e0 una for\u00e7a incre\u00efble al moviment. Molta, molta gent es va acostar a nosaltres a partir d\u2019aquell moment, i es va desencadenar una onada de den\u00fancies per part de fam\u00edlies que havien perdut la por i recobrat l\u2019esperan\u00e7a de fer just\u00edcia.<\/p>\n Sense dubte semblava una passa hist\u00f2rica\u2026<\/strong><\/p>\n Vam tenir la sort que Garz\u00f3n escrigu\u00e9s un auto on tractava Franco i els seus de criminals, i aix\u00f2 quedar\u00e0 escrit i ning\u00fa no ho podr\u00e0 rebatre. Jo, com a Maria Ant\u00f2nia, ho puc dir que en Franco era un criminal, per\u00f2 que ho digui un jutge \u00e9s una vict\u00f2ria del moviment. S\u2019ha de pensar que nosaltres no demanam nom\u00e9s els \u00abossets\u00bb. S\u00f3n importants, i tant, per\u00f2 en els ossets hi ha impactes de bala. De fet, aquest \u00e9s el motiu de fons pel qual no volen que s\u2019obrin les fosses.<\/p>\n Com va anar el proc\u00e9s des de llavors?<\/strong><\/p>\n Nosaltres, que ens reun\u00edem peri\u00f2dicament amb la resta de col\u00b7lectius memorial\u00edstics de l\u2019Estat, vam veure des del principi les dificultats amb qu\u00e8 es trobava Garz\u00f3n i tot el proc\u00e9s. S\u2019albirava una maquin\u00e0ria poderosa que s\u2019estava posant en marxa contra aix\u00f2. Des de Mallorca, vam presentar els informes sobre les dues fosses [Calvi\u00e0 i Porreres] que en aquell moment hav\u00edem investigat m\u00e9s. Quan s\u2019havia ordenat l\u2019exhumaci\u00f3 i tot el proc\u00e9s era en marxa, en una decisi\u00f3 in\u00e8dita mitjan\u00e7ant una reuni\u00f3 d\u2019urg\u00e8ncia, es paralitz\u00e0 tot el proc\u00e9s. \u00c9s dur veure com el Fiscal de l\u2019Estat, el fiscal!, es posiciona a favor dels criminals, i no de les v\u00edctimes. I en Garz\u00f3n fou, al final, una v\u00edctima m\u00e9s d\u2019aquesta maniobra de l\u2019Estat per paralitzar la investigaci\u00f3.<\/p>\n Saps que la figura de Garz\u00f3n \u00e9s controvertida pel seu paper en altres q\u00fcestions, com b\u00e9 saben des de l\u2019esquerra abertzale i l\u2019esquerra independentista\u2026<\/strong><\/p>\n Jo estic al corrent dels fets protagonitzats per Garz\u00f3n pel que fa les tortures i la persecuci\u00f3 de l\u2019independentisme. Aquestes persones tenien tota la ra\u00f3, i van tirar endavant el proc\u00e9s legal fins a arribar a Estrasburg, tribunal que va condemnar l\u2019Estat espanyol per no investigar les tortures. Per sort, aquestes persones van tenir just\u00edcia, o al manco un reconeixement, quan el tribunal emet aquesta sent\u00e8ncia. Nosaltres nom\u00e9s lluitam pel mateix, per tenir just\u00edcia i que un tribunal dicti una sent\u00e8ncia. No volem ser v\u00edctimes. De fet, ja estic cansada d\u2019aquesta paraula, no la vull dir m\u00e9s. Nosaltres defensam una causa, no una persona. En Garz\u00f3n va iniciar aquesta proc\u00e9s judicial i despr\u00e9s va cometre errors, per\u00f2 tingu\u00e9 la valentia d\u2019admetre el proc\u00e9s a tr\u00e0mit. Quan jo defens en Garz\u00f3n, no defens una persona, defens la nostra causa. Em sap greu que a sobre haguem de carregar amb aquest pes quan la \u00fanica cosa que volem \u00e9s que un proc\u00e9s judicial avanci per fer just\u00edcia amb les v\u00edctimes de la repressi\u00f3. Cada dia que mor una persona amb la que no s\u2019ha fet just\u00edcia, \u00e9s una ferida que se\u2019ns obre a nosaltres. I en Garz\u00f3n, per pol\u00e8mic que sigui, ens va ajudar en aix\u00f2. Si aconseguim una vict\u00f2ria en aquest proc\u00e9s, ja no serem v\u00edctimes. De veres, vull deixar de dir la paraula v\u00edctima, no m\u2019agrada gens.<\/p>\n Ho has insinuat, per\u00f2 t\u2019ho demano: qu\u00e8 hauria de passar, a quin punt haur\u00edem d\u2019arribar perqu\u00e8, per exemple, Mem\u00f2ria de Mallorca es dissolgu\u00e9s i ja no fes falta que exist\u00eds. En quin punt ens podr\u00edem donar per satisfets?<\/strong><\/p>\n Ja s\u00e9 que ser\u00e9 ambigua, per\u00f2: veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3. En el moment en qu\u00e8 els tribunals de just\u00edcia admetin a tr\u00e0mit una denuncia per crims contra la humanitat; quan l\u2019Estat es posicioni realment i hi hagi una vertadera pol\u00edtica p\u00fablica de mem\u00f2ria hist\u00f2rica. En aquest moment, Mem\u00f2ria de Mallorc\u00e0 podr\u00e0 plegar. Podrem dir: \u00abja no som v\u00edctimes, ara ja som iguals que els altres, tots som iguals\u00bb. A partir de llavors, si els col\u00b7lectius de fam\u00edlies ens volem seguir reunint, ho farem; i si ens ve de gust fer un v\u00eddeo o una obra de teatre, la farem. Per\u00f2 nom\u00e9s aix\u00f2. Ser\u00e0 un moment en qu\u00e8 comen\u00e7arem a tenir aquesta pau interior que proporciona la reconciliaci\u00f3. I per aix\u00f2 cal la just\u00edcia. Qu\u00e8 vols? El meu padr\u00ed era d\u2019una societat que es deia \u00abLa Just\u00edcia\u00bb: em ve de casta, ja est\u00e0, res m\u00e9s.<\/p>\n Ja per acabar, Maria Ant\u00f2nia, si torn\u00e9ssim a 2003, amb tot el que heu apr\u00e8s en aquesta traject\u00f2ria de lluita a peu de carrer, faries les coses d\u2019una altra manera? Quin balan\u00e7 en fas amb la perspectiva d\u2019ara?<\/strong><\/p>\n Hem com\u00e8s errors, no cal dir-ho. Probablement, ja no aniria a tocar a algunes portes. A tota la gent que diu \u00abs\u00ed, s\u00ed\u00bb, per\u00f2 en realitat \u00e9s \u00abno, no\u00bb, ja no anir\u00edem a cercar-la. Ens fan perdre molt\u00edssim el temps i les energies.<\/p>\n Com per exemple\u2026<\/strong><\/p>\n Les institucions, sobretot. M\u2019oblidaria de les subvencions, hem fet coses importants gr\u00e0cies a elles per\u00f2 ens ho han fet suar molt. Hem hagut d\u2019anar a demanar i no m\u2019agrada. Ho hem fet amb la consci\u00e8ncia que no quedava m\u00e9s remei, per\u00f2 em pesa. Potser ho tornaria a fer, per\u00f2 d\u2019una altra manera, amb una cuirassa i anant molt m\u00e9s viva.<\/p>\n I a nivell m\u00e9s personal?<\/strong><\/p>\n Potser, amb l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019ara, ja no m\u2019obriria tant. Em sol passar que m\u2019obro molt. Hem exposat a persones que han patit molt; s\u2019han obert davant tothom, i aix\u00f2 em sap greu perqu\u00e8 quan hi ha cr\u00edtiques contra elles em fa molt de mal. Ho veus? Ja m\u2019estic obrint! No hi puc fer res. El meu pare em deia que jo era un \u00abcavallet desbocat\u00bb. No puc fer-hi res, per\u00f2 potser ara, si comenc\u00e9s de bell nou, intentaria plantejar-ho un poc m\u00e9s des de la dist\u00e0ncia. Tanmateix, estic molt orgullosa de moltes coses. Per exemple, he conegut molta gent tan i tan v\u00e0lida que treballa honestament pel dret de les v\u00edctimes\u2026 i aix\u00f2 \u00e9s molt important per a mi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" (http:\/\/contrainfo.cat\/temes\/memoria-historica\/m-antonia-oliver-si-hem-de-desobeir-desobeirem-primera-part\/) Maria Ant\u00f2nia Oliver \u00e9s la incansable presidenta de l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca. \u00c9s n\u00e9ta d\u2019Andreu Par\u00eds, un dels activistes … M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-4200","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4200","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4200"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4200\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4200"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4200"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4200"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}