<\/p>\n
Biel Florit<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 14 d\u2019octubre 2009) No vaig poder arribar a tenir un conco que li deien Maties Meca Andreu, perqu\u00e8 el mataren abans de jo n\u00e9ixer. No el vaig con\u00e8ixer. El mes de mar\u00e7 de 1936 s’havia casat amb la germana de ma mare, la tia Margalida Ferrer Torres, i havien parat casa al ciutad\u00e0 barri de Santa Catalina, al carrer de Bayarte per m\u00e9s senyes, a prop de la parr\u00f2quia de Sant Mag\u00ed. Despr\u00e9s, el seu ofici de sempre, a fer de fogoner al vaixell J.J. S\u00edster, un mercant de la companyia Transmediterr\u00e1nea, all\u00e0 baix, a la sala de calderes, suor i polsim de carb\u00f3. Tot i aix\u00f2 arrib\u00e0 el nefast 18 de juliol i la pudenta cabronada de la insurrecci\u00f3 dels militars aquells, fet que els apleg\u00e0 navegant per zona republicana, devers Barcelona, i des d’aquell moment pass\u00e0 a ser creuer auxiliar i vaixell de transports diversos del leg\u00edtim govern democr\u00e0tic. El mes de setembre de l’any 1937, quan traginava queviures i materials diversos de Barcelona a Ma\u00f3, va esser capturat pel creuer rebel Canarias. \u2028\u2028Fou redirigit al port de Palma i tota la seva tripulaci\u00f3 feta presonera i acusada de tra\u00efci\u00f3 a la p\u00e0tria. Al conco en Maties, el fogoner del S\u00edster, l’home dels regalims de suor carbonenca de la sala de calderes, tamb\u00e9 li feren consell de guerra i el condemnaren a morir afusellat. Es tractava d’un tra\u00efdor a la p\u00e0tria, segons els revoltats.\u2028Plors i desvari. Record que quan m’ho contava la tia Margalida, la seva v\u00eddua, molts anys despr\u00e9s, encara nassejava fort. Un senyor molt influent, que era cosa dins la falange ciutadana, els va assegurar que no passessin \u00e0nsia, que aquestes condemnes de mort eren nom\u00e9s paperassa i no se solien executar quasi mai, que estiguessin tranquil\u00b7les esposa i cunyades, ma mare entre elles, que res molt greu no li passaria, el tindrien un temps tancat i despr\u00e9s anul\u00b7larien la sent\u00e8ncia.\u2028\u2028Per\u00f2 hi hagu\u00e9 mala sort. La nit del cinc al sis de mar\u00e7 de 1938, el rebel creuer Baleares va ser torpedinat i enfonsat pel destructor republic\u00e0 Lepanto, just a l’indret del Cap de Pals. Mor\u00ed molta gent. Va esser un vertader desastre. Malgrat que sols hi hagu\u00e9s mort un \u00e9sser hum\u00e0, ja hauria estat un desastre. En Franco i la resta d’\u00ednclits generals, sempre actuant dins l’escala de valors que els va caracteritzar tota la vida, varen manar accions de repres\u00e0lia. Ordenaren executar tots els tripulants del J.J. S\u00edster i d’altres que estaven amb la pena capital darrere les orelles. Un escamot d’afusellament li f\u00e9u la pell a l’hemicicle del cementeri de Ciutat, de matinada. Tenia 26 anys. Ara que escric aix\u00f2 tenc damunt la taula de feina la fotoc\u00f2pia de les seves darreres voluntats. Res. Tres-centes pessetes en efectiu, el llit, quatre mobles, a la seva esposa Margalida. Una r\u00e0dio al seu germ\u00e0 Josep. I besades per a totes i tots els que estimava i l’havien estimat a ell. \u2028\u2028La tinta del manuscrit est\u00e0 correguda a dos indrets. Sols suposar que es tracta d’empremtes de dues ll\u00e0grimes de r\u00e0bia em fa reveixinar els p\u00e8ls del clatell. No, no me’l deixaren con\u00e8ixer, el conco en Maties. Per\u00f2 li he vist la fesomia a una foto de noces, li he llegit l’ortografia elemental, i he estat a temps d’observar el rastre que la seva sang deix\u00e0 als ulls de ma mare, les vegades que em cont\u00e0 la feta. I em dolia aleshores el cor i em dol encara ara quan pas per la feixina i el monument aquell m’enverga h\u00f2stia a la cara de l’\u00e0nima. I molt a la brava m’engolesc flastomies contra aquest ajuntament de Ciutat amb \u00ednfules de progressista, que encara no li ha passat pels nassos enderrocar-lo, eternitzant la mem\u00f2ria de tantes ofenses. Flastomies pels sofriments, les humiliacions, les pors, les injust\u00edcies que representa. Ostres!<\/span>