{"id":4089,"date":"2013-05-22T09:36:02","date_gmt":"2013-05-22T09:36:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/?p=4089"},"modified":"2013-05-22T09:36:02","modified_gmt":"2013-05-22T09:36:02","slug":"nuremberg-montuiri-oblit-o-record","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/2013\/05\/22\/nuremberg-montuiri-oblit-o-record\/","title":{"rendered":"Nuremberg? Montu\u00efri? Oblit o record?"},"content":{"rendered":"

Bartomeu Mestre i Sureda<\/b> (extret del blog Etziba Balutxo…<\/a> el 17 de maig de 2013)<\/p>\n

(http:\/\/www.esbinerbo.com\/2013\/05\/nuremberg-montuiri-oblit-o-record.html?m=1<\/a>)<\/p>\n

El judici de Nuremberg va deixar const\u00e0ncia que els criminals de guerra no han de sortir immunes. Encara que incomplet, perqu\u00e8 les bombes sobre el Jap\u00f3 s\u00f3n crims contra la humanitat sense depurar, els nazis eren els qui varen moure guerra, executors de l’holocaust contra els jueus i autors d’un dels majors genocidis de la hist\u00f2ria, a l’al\u00e7ada del que executaren els espanyols a Am\u00e8rica. Nuremberg va exemplaritzar davant del m\u00f3n una condemna \u00e8tica, si no reparadora s\u00ed, almenys, com a referent per a les generacions futures.<\/em><\/p>\n

Espanya representa l’ant\u00edtesi de Nuremberg. En ple segle XXI, m\u00e9s de 75 anys despr\u00e9s l’aixecament feixista-militar que provoc\u00e0 mig mili\u00f3 de morts i altres tants exiliats, el partit pol\u00edtic que governa l’estat es nega a condemnar els crims i la dictadura. Mentre altres pa\u00efsos fan bugada, condemnen els seus dictadors assassins i inicien processos reparadors, Espanya va fer una llei d’Amnistia amb l’objectiu de protegir els criminals de guerra. Aquests, per pura ra\u00f3 biol\u00f2gica, han mort sense ser inculpats, processats, jutjats i condemnats. D’aquesta manera, el postfranquisme perdura.<\/em><\/p>\n

L’article que segueix, \u00e9s un exemple que demostra com la impunitat dels crims del franquisme ha envalentit els seus autors i descendents a continuar la creuada.\u00a0<\/em><\/p>\n

Dues festes dels Darrers Dies <\/i>a Montu\u00efri, la de 1936 i la de 1977, varen promoure i remoure la viol\u00e8ncia i la persecuci\u00f3. De la primera actuaci\u00f3, se’n derivaren crims de guerra i repressi\u00f3; de la segona, un proc\u00e9s judicial contra la llibertat d’expressi\u00f3 a inst\u00e0ncia dels mateixos que, quaranta anys abans, havien fet \u00fas de les armes i assassinat republicans dem\u00f2crates als cementiris o a les voreres dels camins.<\/p>\n

El febrer de 1936, coincidint amb la festa dels darrers dies de Montu\u00efri, \u201c<\/i>Pedro Garc\u00eda Sampol<\/b>, <\/i>Pedro<\/b> y <\/i>Juan Sampol Cerd\u00e1<\/b> y algunos otros\u201d <\/i>constitu\u00efren la delegaci\u00f3 local de Falange Espa\u00f1ola<\/i> al poble. Ho explica el Marqu\u00e8s de Zayas<\/b> que els va proveir d\u2019armes per fer bravates. Calumniaren i intimidaren el batle, Joan Mas \u201cCollet\u201d<\/b>, a qui ompliren la carpeta de pasquins feixistes; romperen la placa de la pla\u00e7a de la Rep\u00fablica i, gr\u00e0cies a una escala que sort\u00ed de la rectoria, varen escriure \u201cPlaza de Espa\u00f1a\u201d<\/i> a la fa\u00e7ana de l\u2019Ajuntament. Mai no admeteren la vict\u00f2ria democr\u00e0tica del Front Popular <\/i>i, mesos despr\u00e9s, arran de la insurrecci\u00f3 armada de juliol, aquells feixistes (coneguts com \u201cescopeters\u201d o \u201cbons-al\u00b7lots\u201d) passejaren arreu oli de ric\u00ed i amenaces. L\u2019escamot va operar a distints pobles i va ser especialment actiu a Sencelles, Campos i Porreres, on s’explica que un d\u2019ells era conegut com \u201cen Quaranta\u201d, pel nombre de republicans que metrall\u00e0 en un vespre a la Creu de darrere del cementiri. Montu\u00efri va viure la por als botxins i el dol dels morts (el batle una de les v\u00edctimes) amb un silenci que encara ara no s\u2019ha esva\u00eft.<\/p>\n

Aquell Carnestoltes de 1936 havia estat el darrer per a milers de mallorquins i no va reeixir fins a l\u2019any 1976 quan, al barri de Sa Calatrava de Palma, s\u2019organitz\u00e0 un ateneu per recobrar les festes populars. Aquell General \u00cdsimo<\/b> havia fet el bategot i el seu hereu ja era coronat, per\u00f2 els \u201cGuerrilleros de Cristo Rey\u201d<\/i> cremaven llibreries i disparaven. Els grisos, ara de color escatol\u00f2gic, eren els mateixos. Els pol\u00edtics encadenaven ren\u00fancies a les totes i feien creure als ingenus que gaud\u00edem de llibertat. Aix\u00f2 no obstant, a Montu\u00efri, la primeria de 1977 un grup inquiet, en contacte amb la gent de Sa Calatrava, va recobrar el carnaval. El cartell era un tr\u00edptic, amb sis p\u00e0gines il\u00b7lustrades sobre paper d\u2019estrassa. El dibuix de la portada mostrava un personatge disfressat de gu\u00e0rdia civil que havia fet llarg amb el beure. La festa va ser un \u00e8xit, per\u00f2 la Gu\u00e0rdia Civil<\/i> crid\u00e0 a declarar Joana Jord\u00e0 \u201cConfitera\u201d<\/b>, una de les organitzadores de la festa, perqu\u00e8 volien saber qui havia impr\u00e8s i distribu\u00eft aquella propaganda.<\/p>\n

\"ZGFycmVyc2RpZXNjYXJ0ZWxsLkpQRw==_240434_7098_1\"<\/a><\/p>\n

La investigaci\u00f3 va provocar la detenci\u00f3 a Palma d\u2019Antoni Rotger<\/b> i Josep Sitjar<\/b>, com a presumptes autors i impressors del programa. En saber que, una vegada interrogats, durien els detinguts a Can Berga, a l’Audi\u00e8ncia, per declarar davant del jutge, vaig anar a cercar Josep Maria Llompart<\/b>, aleshores president de l\u2019Obra Cultural Balear<\/i>, atesa la circumst\u00e0ncia que l\u2019entitat havia fet la sol\u00b7licitud del perm\u00eds governatiu de la festa de Montu\u00efri. Llompart<\/b>, llicenciat en Dret i persona amb una gran serenor, va sol\u00b7licitar al jutge poder ser presents com a part interessada. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, vaig ser testimoni de com es va destapar l\u2019extravag\u00e0ncia dels c\u00e0rrecs. El tinent d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia, que declar\u00e0 amb roba de civil. va dir que tot obe\u00efa a la den\u00fancia d\u2019un ve\u00efnat, a qui el dibuix d\u2019un espanta-sogres evoc\u00e0 un episodi familiar, sobre el qual deia haver rebut an\u00f2nims que no va aportar. El mateix gu\u00e0rdia considerava que la den\u00fancia era exagerada, per\u00f2 que quan l\u2019anaven a arxivar reberen ordres superiors de trobar \u201cel aparato\u201d<\/i> (es referien a la impremta on s’havia estampat el tr\u00edptic) i aclarir qui eren els autors. Alg\u00fa havia tocat fils \u201cmuy arriba\u201d<\/i> i, aprofitant el dibuix de la portada, ho enfocaren com una hipot\u00e8tica burla injuriosa contra la gu\u00e0rdia civil. A preguntes del jutge (que va qualificar la den\u00fancia de rid\u00edcula i, fins i tot, c\u00f2mica), el jove tinent va admetre que no havia vist mai una festa de disfresses on no hi hagu\u00e9s m\u00e9s d’un gu\u00e0rdia civil, igual que sovintejaven les fresses de capellans i de monges, i afeg\u00ed que, als cartells de qualsevol festa de Carnaval (ja n\u2019hi havia de privades orientades al turisme d\u2019hivern), era habitual veure-hi tamb\u00e9 gent transvestida de militar.<\/p>\n

El jutge va sentenciar que no hi havia cas, per\u00f2 el denunciant no s’hi conform\u00e0 i, de resultes de l’apel\u00b7laci\u00f3, el cas s’adre\u00e7\u00e0 al Tribunal d\u2019Ordre P\u00fablic<\/i>, encarregat dels delictes pol\u00edtics. Com que el TOP s’acabava de suprimir per decret-llei, el cas rebot\u00e0 fins al Tribunal de Just\u00edcia Militar<\/i> i no es va tancar fins el 15 d\u2019octubre de 1977, gr\u00e0cies a l\u2019article 1.b de la llei d\u2019Amnistia<\/i> que eximia expressament \u201c<\/i>Todos los actos realizados entre el 15 de diciembre de 1976 y el 15 de junio de 1977, cuando en la intencionalidad pol\u00edtica se aprecie un m\u00f3vil de restablecimiento de las libertades p\u00fablicas o de reivindicaci\u00f3n de autonom\u00edas de los pueblos de Espa\u00f1a<\/b>\u201d<\/i>. De tot aquest assumpte, els mitjans de comunicaci\u00f3 no en parlaren mai… i encara ara aquell episodi roman pr\u00e0cticament in\u00e8dit.<\/p>\n

Ha plogut molt d\u2019en\u00e7\u00e0 del carnaval de 1977 i molt m\u00e9s encara del de 1936, per\u00f2 el silenci continua. A difer\u00e8ncia de Roma i Nuremberg, els jutges miren cap a altres pa\u00efsos i enterren el dret dels familiars a recobrar els cossos de les v\u00edctimes. El PP<\/i> es nega a condemnar els crims del franquisme i no \u00e9s il\u00b7legalitzat. Hi ha mon\u00f2lits feixistes erectes per culpa de pol\u00edtics covards. Televisions i editorials tracten la guerra amb censura: esmenten els assassinats mentre emparen els assassins. Tamb\u00e9 l’Esgl\u00e9sia ha fet un mal servei a les v\u00edctimes. El discurs de la Confederaci\u00f3 de Bisbes Espanyols reclamant oblidar la guerra t\u00e9, en el cas de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica que fa m\u00e9s de 2000 anys que viu de no oblidar la crucifixi\u00f3 del seu l\u00edder, una connotaci\u00f3 de cinisme que repugna. Quant a la protecci\u00f3 que, interessadament per la mateixa Llei d’Amnistia<\/i>, es va brindar intencionadament als “escopeters” i “bons-al\u00b7lots”, \u00e9s recomanable veure La caixa de m\u00fasica\u00a0<\/i>(1989) de Costa-Gavras<\/b> i extreure’n reflexions i conseq\u00fc\u00e8ncies. Emparar els assassins activament, com ha fet Espanya, o mirant cap a una altra banda, com han fet les esquerres, \u00e9s un acte d’indec\u00e8ncia pol\u00edtica<\/p>\n

Molts d\u2019historiadors fan l\u2019anguila i, per trobar i aclarir els noms dels botxins, paradoxalment cal llegir Historia de la Vieja Guardia de Baleares <\/i>(Madrid, 1955); \u00e9s a dir, cal acudir a les fonts del vencedors, perqu\u00e8 eren ells els qui exhibien la matera que ara els seus fills encobreixen. Si volem el dret a decidir el futur, abans cal con\u00e8ixer el passat! Si un poble vol viure en llibertat ha d\u2019assumir les vergonyes. Cal una catarsi que faci bugada per blasmar socialment els autors dels crims. Fins que aquests no s\u2019hagin purgat i no s’hagi redimit la repressi\u00f3 no es recobrar\u00e0 la dignitat. Els pobles que amaguen la hist\u00f2ria estan condemnats a repetir-la. Al capdavall, nom\u00e9s la veritat ens far\u00e0 persones lliures! Tenim una causa pendent i, tanmateix, aquesta democr\u00e0cia no tendr\u00e0 credibilitat mentre el silenci oficial encobreixi els criminals de guerra.<\/p>\n

Vencedors i ven\u00e7uts (assassinats i assassins)<\/p>\n

All\u00f2 que \u00e9s cert i evident \u00e9s el resultat que ha generat la impunitat dels crims: la legitimaci\u00f3 dels autors i la projecci\u00f3 futura. La dreta (i l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica espanyola) han propiciat l’oblit de les v\u00edctimes. Han dificultat i dificulten poder exhumar les fosses dels afusellats. Sortosament, un moviment creixent d’associacions han pogut sensibilitzar la majoria social a favor del dret dels familiars a recobrar els cossos dels assassinats. Els cossos dels ven\u00e7uts, naturalment, perqu\u00e8 els dels vencedors varen ser enaltits i honorats arreu durant d\u00e8cades. A totes les esgl\u00e9sies espanyoles i havia la relaci\u00f3 dels noms dels morts del b\u00e0ndol de Franco.<\/p>\n

Si ara es poden recobrar el nom de les v\u00edctimes, encara rau una segona q\u00fcesti\u00f3: i els noms dels botxins? Aqu\u00ed la pressi\u00f3 a favor de l’oblit i del silenci encara \u00e9s molt major i no nom\u00e9s per part de la dreta. Historiadors de prestigi, en contra del que hauria de ser la funci\u00f3 de descobrir i divulgar el passat i la veritat, s’apunten a la pr\u00e0ctica d’un joc pervers i incomplet: retre honor a les v\u00edctimes, per\u00f2 deixar estar els assassins. Quin \u00e9s el resultat de “no molestar” els criminals de guerra? \u00c9s bo d’endevinar. Els botxins han pogut viure sense ser mai molestats ni recriminats per les seves accions. D’aquesta manera, han vist refor\u00e7ada la seva conducta, s’han passejat amb orgull i, en m\u00e9s d’un cas, han exhibit amb arrog\u00e0ncia les seves gestes criminals. El silenci ha refor\u00e7at el poder de la por i de l’ab\u00fas. Aix\u00ed les coses, els seus fills i els seus n\u00e9ts no han hagut mai de condemnar els seus actes. Al contrari, han rebut l’aval pol\u00edtic per sentir-se’n part\u00edcips i hereus o, el que \u00e9s pitjor, continuadors de l’exercici del poder dels seus violents predecessors. Es diu sovint que els fills i els n\u00e9ts no tenen la culpa dels actes dels seus pares i avis. \u00c9s cert. Com tamb\u00e9 \u00e9s cert que qui no condemna els crims de guerra, ni que sigui per des\u00eddia, n’\u00e9s c\u00f2mplice.<\/p>\n

En els darrers trenta anys s’han disparat les hist\u00f2ries locals sobre la Guerra dels Tres Anys<\/i>. Amb rares excepcions, no s’esmenten mai els noms dels assassins. Una por at\u00e0vica a denunciar els criminals s’ha apoderat dels investigadors. En converses privades demostren que saben perfectament qu\u00e8 va passar i qui va ser, per\u00f2 a l’hora de traginar la hist\u00f2ria al paper escrit els culpables perden la fesomia. A m\u00e9s d’aquest escut protector, s’ha instal\u00b7lat un corrent que, a m\u00e9s de l’oblit, anima la tesi del perd\u00f3. Perd\u00f3? A qui? A aquells que no l’han demanat mai? En el fons, aquest corrent no \u00e9s altra cosa que la “reconciliaci\u00f3” reclamada pels pares putatius d’una constituci\u00f3 jacobina, capa\u00e7 de maquillar el franquisme i disfressar la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica.<\/p>\n

La mal anomenada transici\u00f3 democr\u00e0tica <\/i>va ser una estafa hist\u00f2rica. La mort del dictador reclamava una ruptura per tal de restituir les llibertats democr\u00e0tiques. No es va fer aix\u00ed, sin\u00f3 que es perpetu\u00e0 un resultat esperp\u00e8ntic: de la m\u00e0 de Franco <\/b>s’entronitz\u00e0 el n\u00e9t del borb\u00f3 foragitat per la Rep\u00fablica. Els s\u00edmbols republicans (himne, bandera…) foren “democr\u00e0ticament” abolits. S’imposaria una constituci\u00f3 per refermar la unitat d’Espanya, supeditar les lleng\u00fces i sacralitzar la corona i l’ex\u00e8rcit. Calia una cosa m\u00e9s: esborrar el passat! Amb l’excusa que els qui reclamaven reparaci\u00f3 i just\u00edcia nom\u00e9s pretenien la revenja, el discurs dominant reclamava no remoure el passat. S’estimulava l’oblit i es prohibia el record. Tan brutal ren\u00fancia era anomenada “reconciliaci\u00f3 nacional”. Els morts continuarien escampats per les fosses i els cementiris. Ning\u00fa no qualificaria de crim de guerra la mort de Joan Mas Collet <\/i><\/b>i de tants altres, assassinats per ocupar un c\u00e0rrec? per pensar diferent? per, simplement, pensar? On \u00e9s la Just\u00edcia?<\/p>\n

Tot plegat, el postfranquisme ha potenciat all\u00f2 que es coneix com “les dinasties del poder”. S\u00f3n moltes les persones que, per via familiar i com si fos un dret biol\u00f2gic, s’han aferrat a continuar els c\u00e0rrecs dels seus pares i avis. Adaptats als nous temps, certament, per\u00f2 amb uns resultats id\u00e8ntics: exercir el control de la ciutadania. El cas de Juan Antonio Samaranch Salisachs<\/b>, fill del qui va ser destacat franquista, com a membre del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional <\/i>que va presidir son pare (1)<\/b>, \u00e9s un exemple, com ho \u00e9s l’exvicepresidenta espanyola Teresa Fern\u00e1ndez de la Vega<\/b>, filla de Wenceslao<\/b>, col\u00b7laborador de Gir\u00f3n de Velasco<\/b>, i com ho s\u00f3n dos expresidents espanyols del Congr\u00e9s de Diputats: Jos\u00e9 Bono<\/b>, fill d’un barallad\u00eds falangista, i Manuel Mar\u00edn<\/b>, fill del president de la germandat d’alferes provisionals. El cas d’aquests pol\u00edtics espanyols instaurats en llocs clau dels mecanismes de poder, el podem veure igualment, fins i tot amb uns percentatges superiors, a qualque partit de la terra. Cap dels esmentats no \u00e9s del Partit Popular<\/i>, on els exemples no acabarien mai. Aix\u00f2 precisament \u00e9s el que delata la permissivitat que hi ha hagut durant tants d’anys. La dreta, com a protectora dels crims que es nega a condemnar; l’esquerra amb una inacci\u00f3 pornogr\u00e0fica a reclamar just\u00edcia. Aqu\u00ed no s’ha fet bugada!<\/p>\n

Nuremberg simbolitza una ter\u00e0pia necess\u00e0ria, un acte higi\u00e8nic de condemna clara dels criminals, un s\u00edmbol de refer\u00e8ncia contra l’oblit i el silenci, una aportaci\u00f3 al rebuig p\u00fablic dels assassins… Espanya, en canvi, evita l’expiaci\u00f3 deguda. La guerra incivil reclama per dret i just\u00edcia, com qualsevol guerra, que es depurin les responsabilitats. El record \u00e9s l’arma contra l’oblit. Al capdavall la impunitat dels crims del franquisme i dels seus autors aboca a una malsana continu\u00eftat. Contra aix\u00f2, cal esbaldregar els silencis i assenyalar amb el dit els crims i els criminals. Qui es nega a fer-ho \u00e9s un c\u00f2mplice i un encobridor! Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9<\/b> ho diu aix\u00ed: “Hom diu que fins que no hi ha reparaci\u00f3 el delicte no desapareix. Com que no pot canviar-se el passat, cal esperar la demanda del perd\u00f3 i el penediment. Si no existeixen s’\u00e9s c\u00f2mplice, gens banal, del mal i de la malifeta.” Ni m\u00e9s ni pus!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bartomeu Mestre i Sureda (extret del blog Etziba Balutxo… el 17 de maig de 2013) (http:\/\/www.esbinerbo.com\/2013\/05\/nuremberg-montuiri-oblit-o-record.html?m=1) El judici de Nuremberg … M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-4089","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4089","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4089"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4089\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4089"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4089"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4089"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}