<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 18 d\u2019agost 2009) Nanda Ramon ha dit en roda de premsa que encara no sap qu\u00e8 fer amb el monument de la Feixina. T\u00e9 un dilema: pot optar per enderrocar-lo o per contextualitzar-lo; i que faci una cosa o l’altra dep\u00e8n, en bona part, de l’opini\u00f3 dels seus assessors. Doncs b\u00e9, conv\u00e9 que l’encertin, els assessors, perqu\u00e8 aquesta decisi\u00f3 marcar\u00e0 definitivament el pas de la senyora Ramon per Cort. No hauria d’\u00e9sser aix\u00ed, per\u00f2 la pol\u00e8mica s’ha orquestrat tan malament des de la mateixa regidoria de Cultura que s’ha convertit en una bomba de rellotgeria. Ho sento per Nanda, que va acceptar fer part de la candidatura del Bloc il\u00b7lusionada amb la possibilitat de treballar per Palma (cosa que ha fet, i for\u00e7a b\u00e9) i no amb la d’anar a la guerra. Per\u00f2 els problemes v\u00e9nen quan v\u00e9nen i cal acarar-los amb seny. La Feixina sols t\u00e9 una sortida digna, l’enderrocament. \u2028\u2028Tanmateix, la senyora Ramon encara aposta per la contextualitzaci\u00f3, perqu\u00e8 probablement pensa que, dels temes espinosos, si se’n parla poc, millor. I no sempre \u00e9s aix\u00ed. El mon\u00f2lit al Baleares tan sols es podria contextualitzar amb la llegenda seg\u00fcent: “En record d’una societat moralment malalta, perqu\u00e8 no va dubtar a adoctrinar els menors amb el credo feixista, ni a exposar-los a la mort f\u00edsica en benefici d’uns ideals d’inspiraci\u00f3 totalit\u00e0ria que implicaven la supressi\u00f3 de les llibertats p\u00fabliques”. I la senyora Ramon no ho far\u00e0 mai de mai. Quan la regidora parla de contextualitzaci\u00f3, pensa en com va de b\u00e9 afegir aigua al lleixiu per a rebaixar-lo. I \u00e9s cert. Per\u00f2 el monument al Baleares s’ha d’enderrocar. Molts de columnistes han aportat infinitat de motius, perqu\u00e8 l’Ajuntament el faci desapar\u00e8ixer sense manies. Els bombardejos de Tarragona o de la costa valenciana, per exemple. O la matan\u00e7a de centenars de civils a la carretera de M\u00e0laga a Almeria. Tanmateix, no s’ha parlat gaire de la manipulaci\u00f3 ideol\u00f2gica dels Fletxes Navals. \u2028\u2028I cal fer-ho. Si tant voleu per deixar sense arguments de caire sentimental a Cort en la seva resist\u00e8ncia numantina de la Feixina. Ja sabeu: els al\u00b7lots s’havien embarcat en el Baleares per jugar a fer de soldats i, en definitiva, no deixaven d’\u00e9sser al\u00b7lots. Cap refer\u00e8ncia, per tant, al fet que tots els tractats internacionals en defensa dels drets humans condemnen els governs que permeten que els menors vagin a la guerra. Per\u00f2 anem per feina. L’historiador Jeroni Fullana, a Los Flechas Navales de Baleares<\/em> (Lleonard Muntaner, 2005), els desmunta tots. Els arguments que pretenen endolcir la cosa, ja m’enteneu. I probablement ho fa sense pretendre-ho, cosa que confereix m\u00e9s import\u00e0ncia a la seva aportaci\u00f3. Els Fletxes s’allistaven a partir dels catorze anys, una bestiesa. I eren ensinistrats en les feines marineres, “sin mermar en nada el ideario de Falange que dio origen a la escuela”. Aix\u00f2 explica que entre els benefactors de l’escola esmentada \u2013instal\u00b7lada en el vaixell Uni\u00f3n\u2013 figuressin Alfonso de Zayas i Mart\u00ed Pou, dos personatges for\u00e7a significatius de la dreta mallorquina m\u00e9s sinistra. Zayas ha d’\u00e9sser considerat un dels dissenyadors de la repressi\u00f3 que va suposar m\u00e9s de mil morts. \u2028\u2028Pou va \u00e9sser un criminal, un pinxo. Imaginem, fredament, la instrucci\u00f3 que reberen aquests al\u00b7lots, els Fletxes, tant els que moriren a bord del Baleares com els que aconseguiren sobreviure, per a satisfer les exig\u00e8ncies ideol\u00f2giques de Zayas o de Pou. No ho dubti, senyora Ramon, els ensenyaven la cara m\u00e9s fosca de la vida. L’himne que els identificava diu bestieses d’aquest gruix: “Orgulloso a la Marina\/ mi vida tengo que dar”. Heus ac\u00ed una apologia de la mort, repetida una i altra vegada de manera banal en infinitat de can\u00e7ons. En aquestes altres estrofes hi \u00e9s tot: “Arriba nuestro Caudillo.\/ Arriba nuestra bandera\/ que es la bandera de Cristo”. \u00c9s a dir: p\u00e0tria, Don Francisco, l’Esgl\u00e9sia… Uf! I els receptors, infants de 14 a 16 anys. Veritat que ho troba vergony\u00f3s, senyora Ramon? Tanmateix, all\u00f2 del llibre de Fullana que causa m\u00e9s impacte en el lector \u00e9s la transcripci\u00f3 de la carta que, amb data del 14 de mar\u00e7 de 1938, adre\u00e7aren Pere Roca i Mateu Matas al responsable de l’Escola de Fletxes Navals. \u2028\u2028Ambd\u00f3s havien perdut un infant en el Baleares, i li diuen: “… lo que sentimos en el alma no es la p\u00e9rdida de un pedazo de nuestro coraz\u00f3n all\u00ed en alta mar, sino el no tener otro muchacho \u00fatil para servir en los Ej\u00e9rcitos del Bien”. Senyora Ramon, recorda que li he parlat d’una societat malalta…? Amb aquesta cita en t\u00e9 una prova definitiva. El monument de la Feixina fa empegueir, fins i tot, a una dreta amb seny. All\u00f2 que passa, i possiblement compartir\u00e0 el mat\u00eds, \u00e9s que ja no sabem on s’amaga aquesta dreta ni si existeix o ha existit realment.