A les sis del mat\u00ed del 24 de febrer de 1937 Emili Darder<\/strong> fou assassinat. Era l’execuci\u00f3 d’una sent\u00e8ncia a mort que tamb\u00e9 es complia amb Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Ques. Abans, per\u00f2, tots quatre hagueren de passar per la pantomima d’un consell de guerra m\u00e9s que arranjat. Era la causa n\u00famero 978 que, a partir d’aquest setembre, ser\u00e0 a l’abast de tothom. L’editorial Moll publicar\u00e0 el llibre Cr\u00f2nica d’una inf\u00e0mia<\/em>, en el qual es transcriu el proc\u00e9s judicial que hagueren de patir els quatre dem\u00f2crates republicans. Josep Moll Marqu\u00e8s, finat de manera sobtada l’agost de 2007, \u00e9s l’autor de la transcripci\u00f3 d’aquest consell de guerra que ocupa 600 folis. La seva filla, Susanna Moll, \u00e9s qui ara t\u00e9 cura del llibre i qui s’ha encarregat d’enllestir-lo. “Josep Ramon Femenias realitz\u00e0 les fotografies de la causa i mon pare en f\u00e9u la transcripci\u00f3”, explica. “En el llibre, hi apareixen classificats un per un tots els personatges, perqu\u00e8 la cr\u00f2nica sigui m\u00e9s manejable pel lector”, afegeix. \u2028\u2028Aix\u00ed mateix, la publicaci\u00f3 inclour\u00e0 un ap\u00e8ndix amb la biografia dels personatges que apareixen en el consell de guerra, dividits entre botxins i v\u00edctimes. “\u00c9s la clara demostraci\u00f3 que el judici estava m\u00e9s que decidit abans que comen\u00e7\u00e0s; feren una farsa durant tot el proc\u00e9s”, indica. De parer ben semblant \u00e9s l’historiador Arnau Company, qui afirma que “les sent\u00e8ncies ja estaven dictades”. “Fou un t\u00edpic consell de guerra en el qual destaca la invenci\u00f3 de les proves”, afegeix. Company<\/span> subratlla tamb\u00e9 la valentia dels missers defensors, que en el cas d’Emili Darder era Eusebi Pasqual, i que lluitaren en tot moment per la innoc\u00e8ncia del darrer batle republic\u00e0 de Palma. “Hi ha moments en qu\u00e8 es fan paleses les dificultats que tingueren per trobar una causa s\u00f2lida per acusar-los”, precisa. Una acusaci\u00f3, la de rebel\u00b7lia militar, per la qual el fiscal deman\u00e0 20 anys de pres\u00f3 per a dos dels acusats, entre ells Darder. \u2028\u2028Tot i aix\u00f2, l’esfor\u00e7 no bast\u00e0 i el president del consell de guerra, el tinent coronel d’Infanteria Diego Navarro, i el jutge instructor, el coronel d’Infanteria Ricardo Fern\u00e1ndez Tamarit, dictaren pena de mort per als quatre encausats: Emili Darder, batle de Palma d’Esquerra Republicana; Alexandre Jaume, diputat socialista; Antoni Mateu, batle d’Inca i membre d’Esquerra Republicana<\/span>, i Antoni Maria Ques, tamb\u00e9 d’Esquerra Republicana. Fou “un judici a la burgesia que havia tra\u00eft la classe social”, apunta l’historiador Josep Massot i Muntaner, que ara ser\u00e0 a l’abast de tothom a trav\u00e9s de la transcripci\u00f3 que en va fer Moll. “El militar que li mostr\u00e0 els documents de la causa ho digu\u00e9 ben clar: que es publiqui perqu\u00e8 se s\u00e0piga tota la veritat”, sentenci\u00e0 Susanna Moll. Ara hi ha una nova oportunitat per fer-ho.<\/span><\/p>\n![](\"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/darder2.jpg\")
<\/a><\/p>\n