<\/p>\n
LLOREN\u00c7 CAPELL\u00c0 (Diari de Balears<\/em>, 23 de juny 2009) <\/font><\/p>\n <\/font><\/p>\n Un dels personatges estramb\u00f2tics i populars de la Palma d’un temps -Don Toni Moranta, potser?- es passejava amunt i avall amb una maleta plena de pedres. Probablement no sabia qu\u00e8 fer-ne, de les pedres. A la senyora Calvo li passa quelcom de semblant. T\u00e9 un monument de pedra, el dedicat als Jinetes de Alcal\u00e1, i no sap com desfer-se’n, de manera que, tan aviat com sigui demolit, hi ha moltes possibilitats que la vegem trescar per Ciutat amb la Mandarina Duck plena de macs. \u00c9s evident que no sap, la Batllessa, quin dest\u00ed donar a aquest caramull de pedres. I at\u00e8s que t\u00e9 el cap clar i sap que una pedra, encara que no sigui m\u00e9s grossa que un ou de colom\u00ed, pesa m\u00e9s que la mala consci\u00e8ncia, mira de deixar l’obelisc tal com est\u00e0. Primerament va decidir que canviant els quatre geranis de l’entorn ja n’hi hauria prou. \u2028\u2028Quan la gent de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica va amena\u00e7ar-la de fer potadetes, va decantar-se per la possibilitat d’afegir, al peu de la pedra, una placa de dedicat\u00f2ria als empleats municipals represaliats de la guerra en\u00e7\u00e0, cosa que -a m\u00e9s d’\u00e9sser una boutade incommensurable- es podia interpretar com un homenatge del consistori a \u00d2scar Collado, detingut fa una setmana. I altra volta s’ha vist obligada a fer marxa enrere. Tanmateix, ha continuat cercant solucions peregrines. I finalment n’ha trobat una que podria tenir el suport dels altres grups municipals. Tot i aix\u00f2, no cal dir que torna a \u00e9sser una pasterada. La senyora Batllessa ha pensat esculpir colomets de la pau a la pedra per tal de convertir el mon\u00f2lit feixista en un monument a la reconciliaci\u00f3. Naturalment, quan diem reconciliaci\u00f3, no cal afegir-hi cap altra paraula per a saber que parlem de la Guerra Civil. \u2028\u2028\u00c9s una aspiraci\u00f3 de la dreta i de l’esgl\u00e9sia, ara que ja no hi ha res a repartir. Ni c\u00e0rrecs, ni estancs ni merceries per a les amants. I una part de l’esquerra l’ha feta seva, perqu\u00e8 s’ha vist superada per la terrible realitat de les fosses comunes. I t\u00e9 por dels propis morts. No cal dir que tots plegats perden el temps. La gent sap quin pa s’hi d\u00f3na en aquest litigi. De perd\u00f3, n’hi pot haver. De reconciliaci\u00f3, mai. All\u00f2 que pretenen, en realitat, els partidaris de la reconciliaci\u00f3, \u00e9s despullar de tota motivaci\u00f3 ideol\u00f2gica la Guerra Civil. Portem la proposta al camp de les idees: la reconciliaci\u00f3 entre democr\u00e0cia i feixisme \u00e9s del tot impossible. Per\u00f2 la Batllessa ha fet seva aquesta estratagema, si tant voleu perqu\u00e8 no li fa cap gr\u00e0cia que els ciutadans la puguin confondre amb Don Toni Moranta. I torna a ficar els peus a la galleda. Si el carrer encara no li ho ha fet saber, no trigar\u00e0 a fer-ho. I haur\u00e0 de rectificar novament. De manera que deixi els colomets volar pel cel, senyora Batllessa, i no mescli, en el projecte de remodelaci\u00f3 de la pla\u00e7a, un artista de la v\u00e0lua de Ben Jakober. Encara que no sigui d’aqu\u00ed, no podria sostreure’s al pes de la hist\u00f2ria. I en lloc de colomets, esculpiria tords.<\/span> <\/font> <\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"