<\/p>\n
LLOREN\u00c7 CAPELL\u00c0 (Diari de Balears<\/em>, 9 de juny 2009) La setmana passada va \u00e9sser d’una vulgaritat aclaparadora. Cal atribuir-la a les eleccions. Ni el PSOE disposa d’Er Arfonzo en primera l\u00ednia de la dial\u00e8ctica electoral, ni el Partit Popular pot donar m\u00e9s protagonisme al Professor de Georgetown, si no vol que eclipsi Rajoy i Mayor Oreja. Tanmateix, dues dones del PSOE han sobresortit per damunt la grisor imperant i ens han fet substituir el rictus d’amargura, gaireb\u00e9 perenne, per un somriure malici\u00f3s. Una d’elles \u00e9s la ministra Paj\u00edn, una joia incommensurable per a aquells que pretenen actualitzar el Celtiberia Show del malaguanyat Carandell. La senyora Leire, com vost\u00e8s deuen saber, ens ha aconsellat que estiguem pendents de l’esdeveniment hist\u00f2ric “que se producir\u00e1 en nuestro planeta: la coincidencia en breve (Obama i el nostre Josete) de dos liderazgos progresistas a ambos lados del Atl\u00e1ntico”. \u2028\u2028Red\u00e9u, quina floreta! Per a Josete, \u00e9s clar. Per a Obama, una pedrada en el front. M’atreveixo a afirmar que des d’Hannah Arendt, Europa no havia produ\u00eft una llumenera amb tanta projecci\u00f3 com Paj\u00edn. I empeses per un afany, ben l\u00edcit, de superaci\u00f3, algunes primeres espases del socialisme ja miren de dir-la m\u00e9s grossa que ella. Una altra ministra, Bibiana A\u00eddo, pot arribar amunt. N’ha donat proves: quan obre la boca no t\u00e9 s\u00f2til.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 qui ha pret\u00e8s fer-li ombra, a Paj\u00edn, \u00e9s Aina Calvo<\/span>, la batllessa de Palma. O potser no \u00e9s digna de figurar a l’antologia del disbarat l’ocurr\u00e8ncia de dedicar el monument dels Jinetes de Alcal\u00e1 als funcionaris municipals perseguits per la Dictadura? \u00c9s tan descomunal la boutade<\/em> que em fa no s\u00e9 qu\u00e8 atribuir-la-hi. Penso que ha d’\u00e9sser cosa d’alg\u00fa que mou els fils entre bastidors. No ho s\u00e9…! Ara mateix, em v\u00e9nen a la mem\u00f2ria alguns funcionaris d’aquell trenta-sis. Miquel \u00c0ngel Colomar<\/span>, per exemple, aleshores secretari particular d’Emili Darder. O Jaume Rebassa<\/span>, cap de la policia municipal. \u2028\u2028O Antoni Ribas<\/span>, xofer dels cotxes oficials. O Sebasti\u00e0 Ferretjans<\/span>, empleat de Gesa. Vol que li’n faci cinc c\u00e8ntims, de les darreres ratlles de la biografia de cadascun, la senyora Calvo? Colomar<\/span> va \u00e9sser un dels intel\u00b7lectuals m\u00e9s brillants del primer ter\u00e7 de segle, amic de Miomandre, professor de Rossell\u00f3-P\u00f2rcel. Va estar pres a Can Mir i, en recuperar la llibertat (o passar a l’altra banda de les reixes) va netejar envasos a la f\u00e0brica de llet de Joan Gili, a les avingudes, i m\u00e9s endavant va incorporar-se a Ultima Hora<\/em> com a cr\u00edtic literari i d’art.\u00a0Jaume Rabassa<\/span> va aconseguir fugir de Mallorca en la barca que havien comprat els Matas. Posteriorment va anar a parar a un camp de concentraci\u00f3 itali\u00e0, i va desapar\u00e8ixer en produir-se la retirada de les tropes alemanyes de la Mediterr\u00e0nia. Antoni Ribas<\/span> va \u00e9sser assassinat per un grup de falangistes a Palma, concretament en el carrer de Santany\u00ed. I Sebasti\u00e0 Ferretjans<\/span> va salvar-se miraculosament de la mort. Estava emparentat amb els Picornell (la fam\u00edlia d’Aurora) i era germ\u00e0 d’Ignasi, un dels socialistes m\u00e9s carism\u00e0tics d’aleshores.<\/span><\/p>\n \u2028\u2028Tots ells, senyora Calvo, si vost\u00e8 els fa l’afronta de dedicar-los un monument que va aixecar-se per homenatjar els Jinetes de Alcal\u00e1, tenen penques d’abandonar el somni etern i de plantar-se al seu despatx a demanar-li explicacions. I ja veurem com se’n surt! Perqu\u00e8, descomptant Colomar, els altres tres eren homes d’acci\u00f3. De manera que, amb ells, poca broma. I donem per suposat que no recuperar\u00e0 arguments de poc pes com el que fa refer\u00e8ncia a l’autoria de l’obelisc. Que \u00e9s obra d’Enric Juncosa, un arquitecte republic\u00e0? Doncs miri, si la d\u00f3na per bona, aquesta argumentaci\u00f3, ja pot restituir els retrats de Franco en els despatxos oficials perqu\u00e8 foren pintats per Joan Matas, un socialista. Apa, senyora Batllessa, no emboliqui m\u00e9s la troca! I faci el que mana la llei de mem\u00f2ria hist\u00f2rica. \u00c9s a dir, enderroqui el monument dels orgues i deixi de mostrar-se p\u00fablicament afectada d’una innegable, empipadora, frivolitat.<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"