Avui, 7 de juny, es compleixen setenta-dos anys de l’afusellament del capell\u00e0 mallorqu\u00ed Jeroni Alomar Poquet (1894-1937). El 12 de maig de 1937 va ser sotm\u00e8s a un Consell de Guerra i condemnat a mort, acusat de traici\u00f3 a la rebel\u00b7li\u00f3 militar. La trag\u00e8dia del moss\u00e8n llubiner, antic vicari de Son Carri\u00f3 i d’Esporles, apareix, per la seva excepcionalitat, en tots els manuals d’hist\u00f2ria de la Guerra Civil i particularment en totes les obres que tracten sobre la relaci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia i la Guerra. El cas Alomar ha obligat els historiadors d’arreu de l’Estat, interessats en aquesta tem\u00e0tica, a aprofundir sobre les particularitats de l’Esgl\u00e9sia mallorquina i la seva vinculaci\u00f3 a l’eixecament militar. Historiadors de la v\u00e0lua de Juli\u00e1n Casasnovas, Hilari Raguer, Alfonso \u00c1lvarez Bolado i Angel Luis L\u00f3pez Villaverde, a banda de Josep Massot i Muntaner com a principal representant, han volgut afinar molt b\u00e9 les caracter\u00edstiques d’un fet que \u00e9s \u00fanic a l’Estat espanyol i que se suma als 16 sacerdots v\u00edctimes de l’ex\u00e8rcit comandat per Franco en el Pa\u00eds Basc. Passaren, tanmateix, 58 anys perqu\u00e8 alg\u00fa edit\u00e9s una biografia de Jeroni Alomar Poquet, com \u00e9s ara la publicada per Nicolau Pons (1995), i aquell mateix any el bisbe Teodor \u00dabeda ofici\u00e0 un funeral en mem\u00f2ria d’aquella v\u00edctima, suposadament innocent, que els revoltats manipularen per intimidar una Esgl\u00e9sia que mantingu\u00e9 algunes veus cr\u00edtiques amb la repressi\u00f3 i que acab\u00e0 provocant Georges Bernanos a causa dels excessos comesos i la irracionalitat del comportament de la repressi\u00f3. Tant l’obra de Bernanos com el consell de guerra i l’afusellament posterior d’Alomar continuen generant un debat d’alt\u00edssima qualitat i d’un gran inter\u00e8s des del punt de vista historiogr\u00e0fic i c\u00edvic. El cas Alomar Poquet \u00e9s dif\u00edcil d’entendre, si hom valora que a Mallorca a penes no hi havia hagut confrontaci\u00f3 entre l’Esgl\u00e9sia i els sectors anticlericals i laicistes, i que, a m\u00e9s, el bisbe Miralles es comport\u00e0 de forma disciplinada al servei de la causa del \u2018Moviment Nacional’. Precisament per aix\u00f2, la tragedia d’Alomar Poquet continua alimentant l’enigma i els interrogants que es plantegen no admeten una resposta simplista. Sobre el comportament del bisbe Miralles amb relaci\u00f3 a Alomar Poquet persisteixen dues versions; per una banda que Miralles coneixia la mis\u00e8ria humana que envoltava la vida i la personalitat de Poquet i, per altra, que Miralles va fer tot el possible per salvar la seva vida i la d’altres capellans, com Antoni Rossell\u00f3 i Bartomeu Oliver, que passaren per tr\u00e0ngols semblants. Pel que fa a Alomar tamb\u00e9 continuen dues versions, per una banda les seves vel\u00b7le\u00eftats de car\u00e0cter moral, mal vistes pel bisbe, i per altra la seva actitud altruista des del punt de vista pol\u00edtic, at\u00e8s que un germ\u00e0 seu militava a Esquerra Republicana Balear. En all\u00f2 que no hi ha dubte, per\u00f2, \u00e9s sobre l’actitud de l’Esgl\u00e9sia mallorquina en general. Aquella condemna es caracteritz\u00e0 pel valor intimidatori i exemplaritzant. Com m\u00e9s cat\u00f2lica i conservadora era una societat, m\u00e9s imprescindible esdevingu\u00e9 per l’ex\u00e8rcit facci\u00f3s condemnar a mort i eliminar aquells ciutadans que, tot i formar part d’aquests col\u00b7lectius, mostraren simpaties i complicitats amb la Rep\u00fablica. M\u00e9s enll\u00e0 de tot plegat, Alomar Poquet s’ha convertit en icona per al civisme i el seu cas en paradigma del martiri.<\/span><\/p>\n
![](\"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2009\/06\/mart2.jpg\")
<\/a><\/p>\n