![](\"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2009\/06\/pepemunoz.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/p>\n
Pepe Mu\u00f1oz Enrile<\/span><\/strong>, carrabiner que defens\u00e0 la legalitat Republicana al Port de S\u00f3ller. Assassinat despr\u00e9s d’una farsa de judici militar i enterrat indignament a una fossa comuna Benvolguda Batlessa de Palma, Sra. Aina Calvo, M’\u00e9s molt dif\u00edcil entendre com gent de bon judici i dem\u00f2crata encara pot discutir la necessitat de la retirada dels monuments feixistes i les refer\u00e8ncies que en trobam pels carrers i altres llocs, tant a Palma com per altres bandes. Si llegeix aquesta carta, coneixer\u00e0 una petita i dram\u00e0tica hist\u00f2ria, ocorreguda al Port de S\u00f3ller el 20 de juliol de 1936. Era devers migdia del dia 19 juliol, quan el tinent de carrabiners va ordenar als seus oficials que cap persona no pogu\u00e9s ocupar l’estaci\u00f3 de r\u00e0dio de Muleta ni acostar-s’hi, ordre que intent\u00e0 complir el sergent del Port, que man\u00e0 a un grup de carrabiners que anassin cap a l’estaci\u00f3 de r\u00e0dio. Iniciada la marxa, van observar com un grup de “militars”, i entre ells els Jinetes de Alcal\u00e1, pujaven cap a l’estaci\u00f3 de r\u00e0dio, acte del qual no sabien res i que, per tant, no havia estat comunicat a cap for\u00e7a militar, ni a la Gu\u00e0rdia Civil, ni als carrabiners, ni tan sols als feixistes de S\u00f3ller. Ho van fer amb nocturnitat i tra\u00efdoria: havien pujat a prendre l’estaci\u00f3 de r\u00e0dio, sense dur cap tipus de documentaci\u00f3 que els acredit\u00e9s com a tals o els autoritz\u00e9s a la presa de l’estaci\u00f3 de r\u00e0dio. Segons ells, les ordres eren verbals. En el transcurs dels fets, un carrabiner que pujava pel cam\u00ed del Muleta cap a l’estaci\u00f3 va observar que un militar desconegut venia cap a ell. El carrabiner li va donar la veu d'”alto”, ordre que no va voler obeir l’oficial. L’oficial hi respongu\u00e9 amb diversos tirs de la seva pistola, als quals va respondre el carrabiner, i en l’intercanvi de tirs va caure ferit l’oficial i en aquell lloc va morir. A conseq\u00fc\u00e8ncia dels fets es van endur presoners al fort\u00ed d’Illetes el carrabiner Jos\u00e9 Gil, el sergent Manuel Braulio i el caporal Jos\u00e9 Mu\u00f1oz Enrile, el meu padr\u00ed, i ja no en varen sortir vius: els van assassinar davant un escamot militar, l’any 1938. Crec que qualsevol persona ent\u00e9n que l’exist\u00e8ncia de monuments, tant a Palma com al Port de S\u00f3ller, que vanaglorien la gesta dels Jinetes de Alcal\u00e1, \u00e9s un recordatori tamb\u00e9 de l’assassinat dels tres carrabiners, per\u00f2 els recorda com si ells fossin per sempre uns tra\u00efdors i unes males persones. Per a nosaltres, cada vegada que veiem, o sentim, aquests monuments, s\u00f3n ferides obertes a l’\u00e0nima que no poden cicatritzar: ens recorden els patiments que v\u00e0rem sofrir i els qui varen ser assassinats; i ens recorda el patiment d’uns nens, els seus fills i les seves dones, la manca de l’estimaci\u00f3 del pare absent, les humiliacions, la negaci\u00f3 d’aliments, de medicines; o les tortures que els feixistes de S\u00f3ller els van infligir i el fet que de nit entraven dins les cases de les nostres padrines indefenses, amb la intenci\u00f3 d’atemorir els nens i v\u00eddues, i altres fets que val m\u00e9s no dir… Crec, senyora Calvo, que ja \u00e9s hora que ens deixin tancar les ferides i retornar-los a ells el seu honor. Aquests monuments nom\u00e9s recorden i enalteixen sempre uns fets que van fer sofrir altres persones, i s\u00f3n pedres tacades de sang d’innocents; ja solament per aix\u00f2 val la pena de llevar-los. Sra. Batlessa, sigui conseq\u00fcent amb la democr\u00e0cia que representa i d’una vegada deixin de discutir la necessitat de llevar els s\u00edmbols: ordeni simplement que es llevin. (No tenen gens de valor art\u00edstic ni arquitect\u00f2nic; altres elements de gran valor s’han esbucat i no se n’ha dit res: la trama de carrers de la Gerreria, el pont del tren, els jardins de la pla\u00e7a d’Espanya, etc.) El mateix prec el faig a l’Ajuntament de S\u00f3ller: per favor, llevin la creu de Muleta, com ja els vaig demanar, i sobretot llevin les paraules escrites a la pedra i tacades de sang, que solament diuen mentides i menyspreen els carrabiners que van ser assassinats per venjan\u00e7a i pel fet de complir amb el seu deure, i deixen en mal lloc el poble de S\u00f3ller. Senyors regidors, tamb\u00e9 la meva mare i els seus germans, com tantes altres persones, tenen dret a tancar les seves ferides, i amb el monument i les paraules que hi s\u00f3n escrites, les ferides romanen obertes. Sr. Martorell, com que vost\u00e8 va dir que “no vull obrir ferides”, jo li prego que ens ajudi a tancar les nostres. PEP DELGADO<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"