<\/p>\n
En aparen\u00e7a, la nostra societat sembla molt sensible davant les grans trag\u00e8dies de la humanitat. Sovint ens colpeix veure els estralls d’una cat\u00e0strofe natural, de les pand\u00e8mies o de la fam. Tamb\u00e9 la conscienciaci\u00f3 davant la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere \u00e9s creixent. Tampoc no dubtam a mobilitzar-nos per cercar les restes d’un\/a desaparegut\/da, v\u00edctima de viol\u00e8ncia f\u00edsica o violaci\u00f3. Presumim d’\u00e9sser solidaris amb les v\u00edctimes de dictadures i conflictes armats de qualsevol rac\u00f3 del m\u00f3n com les dictadures de Xile i Birm\u00e0nia, els genocidis de Darfur (Sudan) i Ruanda, de les massacres a B\u00f2snia i a Txetx\u00e8nia, etc\u00e8tera. I no dubtam a exigir la llibertat dels seus oprimits, represaliats i la mem\u00f2ria de les seves v\u00edctimes, com tamb\u00e9 la recerca dels desapareguts per lliurar-los a les seves fam\u00edlies. Tot en nom de la just\u00edcia, de la llibertat i dels drets humans.<\/span><\/p>\n \u2028\u2028Tot canvia quan es pronuncien les paraules “Guerra Civil”. <\/span><\/p>\n La miseric\u00f2rdia i la comprensi\u00f3 davant el dolor ali\u00e8 desapareixen tan bon punt s’esmenta. S’imposa una paralitzant inacci\u00f3, es polititza irreversiblement la q\u00fcesti\u00f3 i un temor irracional impedeix pensar i actuar amb un m\u00ednim de claredat i serenitat. Fins i tot alguns reaccionen de manera irada i increpen a qui “gosa” demanar un n\u00ednxol per enterrar-hi els seus familiars i\/o avantpassats. \u00c9s al\u00b7lucinant com tan nobles valors i actituds, sovint predicats i conjugats davant tantes desgr\u00e0cies ocorregudes arreu del m\u00f3n, acaben tallats de soca-rel quan es tracta de mirar el nostre pa\u00eds.\u2028\u2028 Mai no ser\u00e0 normal la nostra democr\u00e0cia mentre milers de persones continu\u00efn mal amuntegades en fosses comunes i se n’obstaculitzi l’exhumaci\u00f3. \u00c9s normal que una ciutadania suposadament instru\u00efda, c\u00edvica i solid\u00e0ria es transfiguri en un frontisme irracional i agressiu quan se li esmenta “el tema”? Ens n’anam molt lluny, arreu del m\u00f3n, per defensar els drets humans i denunciar les injust\u00edcies, per\u00f2 com \u00e9s que despr\u00e9s no volem veure les mis\u00e8ries pendents de la nostra pr\u00f2pia terra?\u2028\u2028 Quin perill corre la nostra societat si reben digna sepultura aquells que mai no l’han tenguda? Si les v\u00edctimes d’un b\u00e0ndol varen ser exhumades i enterrades dignament pels seus familiars, per quina ra\u00f3 els altres mai no han de tenir aquest dret? No cal ser familiar, ni amic o tenir una afinitat ideol\u00f2gica per apreciar aquesta brutal injust\u00edcia. N’hi hi prou de posar-se en el lloc dels familiars i un m\u00ednim d’humanitat, per entendre la tristor i percebre el dolor d’aquells que mai no pogueren honrar els seus familiars amb una humil l\u00e0pida o un simple n\u00ednxol.\u2028 <\/span><\/p>\n Aquest “oblit” mai no podr\u00e0 esborrar milers de cad\u00e0vers, perqu\u00e8 la seva mem\u00f2ria perdurar\u00e0 mentre continu\u00efn all\u00e0, amuntegats de manera indecent. Quan ells descansin en pau, a la fi descansarem tots.\u2028 MANEL GARCIA. Palma.<\/span><\/strong><\/p>\n
![](\"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2009\/06\/mart4.jpg\")
<\/a>\u00a0<\/p>\n