<\/p>\n
LLOREN\u00c7 CAPELL\u00c0. Diari Balears<\/span>, 26 de maig 2009<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Els \u201cJinetes de Alcal\u00e1\u201d foren 29 oficials de Cavalleria adscrits al regiment de Villarobledo, destinat a Alcal\u00e1 de Henares. El Govern va aprofitar uns incidents entre soldats i paisans per netejar la sala de banderes de conspiradors, una excusa for\u00e7a usual aleshores. Era l’any 1935. De manera que entre els dies 24 i 27 de juny arribaren a Palma, dividits en quatre grups, i foren reclosos en el fort de Sant Carles. Tanmateix la caserna d’Alcal\u00e1 va continuar essent un West Point en petit i l’any seg\u00fcent, el maig de 1936, el Ministeri de la Guerra va optar per disgregar-ne les unitats: el regiment de Villarrobledo va \u00e9sser enviat a Pal\u00e8ncia, i el de Calatrava, a Salamanca. <\/span><\/p>\n Mentrestant, els 29 arrestats a les Illetes no havien deixat de conspirar i sostingueren una relaci\u00f3 coral amb el Marqu\u00e8s de Zayas. De fet, Falange els va prendre sota la seva tutela i va fer d’enlla\u00e7 entre ells i la c\u00fapula militar de les Illes. \u2028\u2028A posta, la matinada del 19 de juliol, en abandonar la cel\u00b7la, ja sabien quin pa es donava en el carrer. De bell antuvi, participaren de manera entusi\u00e0stica en l’ocupaci\u00f3 dels edificis p\u00fablics i en el segrestament de la democr\u00e0cia i, m\u00e9s endavant, en accions de repressi\u00f3. La seva intervenci\u00f3, per tant, t\u00e9 molt poc d’heroica. Cal recordar que la poblaci\u00f3 estava indefensa? El governador civil, Antonio Espina, s’havia negat a lliurar armes als sindicats i, molt probablement, aquesta decisi\u00f3 va canviar el curs de la hist\u00f2ria. <\/span><\/p>\n Les refer\u00e8ncies continuades que s’han fet a la Mallorca pac\u00edfica amb sang de xai se sustenten en un t\u00f2pic m\u00e9s alt que els Set Pisos. Els aldarulls de l’any divuit, amb tramvies bolcats i barricades en els carrers, suggereixen una altra cosa. \u2028\u2028O, si tant voleu, reparem en el mateix trenta-sis: un dia de febrer, despr\u00e9s de les eleccions, el tinent Pujol\u00e0, de la Gu\u00e0rdia d’Assalt, va haver de fer-se fort un seguit d’hores dins l’Ajuntament, perqu\u00e8 els escamots obrers que s’havien ensenyorit de Cort pretenien linxar-lo. Si Espina hagu\u00e9s lliurat a la Casa del Poble les armes que Ferretjans i Garcias li reclamaren amb insist\u00e8ncia, l’Illa no hauria caigut tan f\u00e0cilment a mans dels facciosos. O la insurrecci\u00f3 s’hauria avortat, perqu\u00e8 els sis-cents passatgers que salparen del moll de Palma, la nit del divuit de juliol, i que no pogueren desembarcar a Barcelona, probablement, cas de saber que es lluitava en els carrers de Palma, s’haurien unit a la lluita. I tampoc no hauria estat baldera la resist\u00e8ncia de Manacor, de S\u00f3ller, de sa Pobla o de Pollen\u00e7a. \u2028\u2028Espina, a l’hora de prendre partit, va t\u00e9mer m\u00e9s els obrers que el colpistes i per culpa seva (culpa condicionada per la prud\u00e8ncia, per la por) milers de ciutadans varen \u00e9sser detinguts i molts d’ells assassinats sense possibilitat de defensar-se. <\/span><\/p>\n Els \u201cJinetes de Alcal\u00e1\u201d es passejaren pels carrers adolorits empunyant les pistoles. Eren colpistes: robaven llibertat, dignitat, vida. El dinou de juliol, diumenge, prop de les set del mat\u00ed, tres oficials de l’ex\u00e8rcit irromperen en el despatx d’Antonio Espina. Dels tres, dos eren \u201cJinetes de Alcal\u00e1\u201d. I un d’ells, el tinent Lizasoain Muguiro, va posar-li la pistola al pit i li va comunicar que quedava destitu\u00eft i detingut. Lizasoain acabava de cometre un acte il\u00b7l\u00edcit, el m\u00e9s repugnant de tots els que es poden cometre contra els drets de la ciutadania. \u2028\u2028<\/span><\/p>\n Tanmateix, tant ell com els altres \u201cJinetes\u201d varen \u00e9sser considerats herois, i l’any quaranta-tres, amb el m\u00f3n sota la bota feixista \u2013Alemanya avan\u00e7ava Europa endins i a Espanya afusellaven gent a dojo\u2013, Cort va decidir homenatjar els \u201cJinetes\u201d posant el seu nom (Jinetes de Alcal\u00e1<\/em>!) i aixecant un mon\u00f2lit a la pla\u00e7a de la Porta de Santa Catalina. Ben segur que les autoritats feren vots perqu\u00e8 aquell homenatge fos per sempre. Per\u00f2 els feren perqu\u00e8 estaven conven\u00e7uts que el feixisme encetava una era nova. <\/span><\/p>\n Mai de mai, no s’hauria imaginat Jorge Dezcallar Montis, el batlle d’aleshores, que gaireb\u00e9 setanta anys despr\u00e9s un consistori amb predomini socialista faria mans i m\u00e0nigues per preservar el seu llegat.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"