{"id":240,"date":"2009-05-22T13:15:51","date_gmt":"2009-05-22T11:15:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/?p=240"},"modified":"2009-05-22T13:15:51","modified_gmt":"2009-05-22T11:15:51","slug":"a-les-nines-de-la-republica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/2009\/05\/22\/a-les-nines-de-la-republica\/","title":{"rendered":"A les nines de la Rep\u00fablica"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

Recordo perfectament com m\u2019ho contava ma mare quan jo era una nina; jo li demanava perqu\u00e8 parlava tan fluixet i ella em contestava que les parets hi sentien, que algun dia ho podr\u00edem dir ben fort i fer\u00edem p\u00fablica la den\u00fancia. Han passat molts anys i ja no som una nina, avui podem parlar sense por del que pass\u00e0 a Mallorca durant la guerra civil, ho hem denunciat p\u00fablicament en els mitjans de comunicaci\u00f3 i judicialment en els tribunals de just\u00edcia espanyols. No entrar\u00e9 a valorar el resultat de la den\u00fancia judicial, \u00e9s molt complexa i encara est\u00e0 en ple proc\u00e9s, per\u00f2 si ho far\u00e9 respecte dels testimonis. En aquest sentit vull destacar el llibre de la periodista Margalida Capell<\/strong>\u00e0<\/span> titulat <\/span>Dones Republicanes<\/span><\/em><\/strong>\u00a0i publicat recentment, on hi trobarem les entrevistes que l\u2019autora inici\u00e0 l\u2019any 2003 a dones que patiren directament la repressi\u00f3 franquista, testimonis que ara ja quedaran escrits per sempre.<\/o:p><\/span><\/p>\n

Una de las tasques que faig a l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca<\/strong> \u00e9s parlar i sobretot escoltar a les v\u00edctimes de la repressi\u00f3, i puc afirmar que les seves vides quedaran marcades pels fets terribles i tr\u00e0gics que desencaden\u00e0 el cop d\u2019Estat de 1936. Per entendre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la repressi\u00f3 franquista en les persones que la patiren cal considerar diversos factors: sexe, edat, tipus de repressi\u00f3, parentesc que tenien amb la v\u00edctimes, nombre de germans, classe social. En aquest escrit em referir\u00e9 a les nines que l\u2019any 36 tenien entre pocs mesos i 14 anys i que avui en tenen entre 73 i 87. Les que estaven amb edat escolar durant la Rep\u00fablica manifesten tenir molta estimaci\u00f3 per l\u2019ensenyan\u00e7a i la lectura; la majoria per\u00f2 ho hagueren de deixar a conseq\u00fc\u00e8ncia del cop militar del 36, sobre tot aquelles a qui els hi mataren els pares i a casa seva eren molts germans: no els quedava altre que portar la casa i cuidar dels m\u00e9s petits, per que la mare pogu\u00e9s anar a fer feina, o posar-se directament elles a treballar per poder menjar i no ser una c\u00e0rrega per la fam\u00edlia. Recordo un d\u2019aquest testimonis, un testimoni que il\u00b7lustra molt b\u00e9 com la repressi\u00f3 feixista\u00a0marc\u00e0 la vida de les generacions que la patiren directament i tamb\u00e9 determin\u00e0 la de les presents, una hist\u00f2ria que en va impressionar profundament; \u00e9s el cas d\u2019una nina que tenia uns 5 anys quan l\u2019agost de 1936 el seu pare fou segrestat, detingut i assassinat per un grup de falangistes armats del poble mallorqu\u00ed on vivia; les autoritats de l\u2019\u00e8poca negaren a la seva fam\u00edlia qualsevol informaci\u00f3 respecte la detenci\u00f3 del seu pare i mai no pogueren recuperar el seu cos. Aquesta \u00e9s una part de l\u2019historia que em cont\u00e0:<\/o:p><\/span><\/p>\n

Jo tenia uns 12 anys quan vaig canviar de casa, vaig deixar la casa on estava perqu\u00e8 em vaig fer una ferida molt profunda a una m\u00e0 i aquell dia no vaig poder anar al camp a treballar, l\u2019amo em va dir que no em guanyava ni l\u2019aigua per beure, vaig passar d\u2019estar llogada a casa d\u2019un pag\u00e9s que pagava la meva feina amb un plat de menjar diari i un llit per dormir, a estar-ho a casa d\u2019uns senyors rics de Palma on, a part d\u2019aix\u00f2, em pagaven un petit jornal. Tenien una filla de la meva edat que quan sortia de escola anava a classes de brodar a casa d\u2019unes monges amigues de la fam\u00edlia. Eren molt religiosos i sempre deien que per progressar hav\u00edem de resar molt i anar a missa di\u00e0ria. Vaig comen\u00e7ar a pensar que no sortiria d\u2019aquell mal somni sin\u00f3 ho provava, em costava molt avan\u00e7ar en qualsevol cosa, sentia una opressi\u00f3 molt forta i una pressi\u00f3 constant, incl\u00f2s vaig arribar a pensar que alguna cosa dolenta haur\u00edem fet, ja que no era possible el c\u00e0stig tan gros que patia la meva fam\u00edlia. Vaig decidir apuntar-me a Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, igual que la nina dels meus senyors, aix\u00ed podria com ella, una vegada acabada la meva feina,\u00a0 aprendre a brodar amb \u00a0les monges, podria aprendre un ofici i fer un regal a ma mare, em feia molta il\u00b7lusi\u00f3 regalar-li una rosa brodada a un mocador. Amb molt d\u2019esfor\u00e7 vaig estalviar i comprar fils i agulles,\u00a0 vaig aconseguir un retall de roba vella i un tambor de segona ma, era petit i li faltava una pe\u00e7a, \u00a0per\u00f2 el meu germ\u00e0 en va donar el seu cintur\u00f3 i aix\u00ed \u00a0fermat va quedar ben ajustada la tela en el meu tambor. Tota contenta vaig comen\u00e7ar les classes, per\u00f2 les nines comen\u00e7aren a riure-se\u2019n , eren nines de casa bona que portaven tambors nous i grossos i tela de fil blanca. Les monges em cridaren i davant tothom em varen dir que no podia aprendre a brodar, que per fer-ho era necessari disposar de bona mat\u00e8ria prima, que el mateix passava amb les nines: n\u2019hi havia de cases bones i de cases dolentes i las darreres mai podrien ser com les primeres. Aquell dia vaig comprendre de cop perqu\u00e8 mataren el meu pare, vaig prendre consci\u00e8ncia de qui era jo i, efectivament, com m\u2019havien dit les monges, \u00a0ni el meu pare ni jo pertany\u00edem a la mateixa classe social, per\u00f2 sobretot no \u00e9rem ni seriem mai de la mateixa classe moral.<\/span><\/em><\/o:p><\/span><\/p>\n

Aquesta hist\u00f2ria \u00e9s tota una lli\u00e7\u00f3 de dignitat i una mostra de la marginaci\u00f3 social que pat\u00ed una bona part de la generaci\u00f3 anterior a la nostra. Hist\u00f2ries de fosses, cunetes, presons i marginaci\u00f3 que no surten en els llibres de text dels nostres escolars, que en general sols fan refer\u00e8ncies molt simplistes dels fets. No es poden oblidar les barbaritats, ni tampoc negar la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria,\u00a0 per aix\u00f2 des de l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca<\/strong> seguirem reclamant el dret a con\u00e8ixer la veritat. Cal integrar les experi\u00e8ncies passades a les presents i\u00a0preservar de l\u2019oblit la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, com advert\u00e8ncia per la no repetici\u00f3 en el present o futur dels errors del passat. Seguirem reclamant els principis de Veritat, Just\u00edcia i Reparaci\u00f3 per a les v\u00edctimes del franquisme. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem avan\u00e7ar com a poble que respecta i preserva els Drets Humans, i nom\u00e9s aix\u00ed podrem rompre definitivament el cord\u00f3 que encara avui ens uneix als vergonyosos fets que succe\u00efren a Mallorca durant els anys de la guerra civil i la dictadura franquista.<\/o:p><\/span><\/p>\n

Maria Ant\u00f2nia Oliver,\u00a0Presidenta Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca.<\/span><\/p>\n

(Publicat a <\/span>Ultima Hora<\/span><\/em>, 20 de maig 2009)<\/span><\/o:p><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/a><\/a><\/a><\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Recordo perfectament com m\u2019ho contava ma mare quan jo era una nina; jo li demanava perqu\u00e8 parlava tan fluixet i … M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-240","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/240","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=240"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/240\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=240"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=240"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=240"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}